Marc Márquez ha tornat a assaborir el plaer de la victòria. D’una Sprint, però del triomf, al cap i a la fi. Es va imposar ahir a la cursa curta del GP d’ Hongria, el seu tercer èxit de dissabte aquesta temporada, 18è triomf en Sprint amb què iguala Jorge Martín, però, sobretot, el 93 arxiva els problemes físics que el van portar al quiròfan fa només 27 dies, després de Le Mans.
Una victòria aconseguida amb autoritat davant Pedro Acosta, sense ombra de lluita, amb què Márquez posa en marxa l’operació remuntada sobre el liderat de Marco Bezzecchi, ara a 97 punts. Llunyíssim, però matemàticament a l’abast. El líder va ser tercer i va minimitzar la pèrdua a cinc punts amb el català.
“Aquesta victòria em dona gasolina. Si tornaré com el 2025? Ho provaré; prefereixo morir a la vora”
“Divendres estava en mode eco, tractant de guardar energia, i avui al matí ho he donat tot, perquè sortir de la primera fila ajuda moltíssim”, explicava Marc, en referència al factor clau de la pole . “L’estratègia era prémer al principi, que és quan em sento fresc, i sobreviure al final, i ha sortit bé”, deia un satisfet guanyador de la Sprint, la tercera que s’embutxaca. Només li falta continuïtat els diumenges; encara no ha passat del cinquè lloc. Serà a Balaton Park?
Per a Márquez és un circuit favorable per fer un pas endavant. “Com que és d’esquerres em va bé. He fet un saltiró al costat esquerre, que al principi de temporada ni tan sols els revolts d’esquerra feia bé. Ara em falta millorar els de dreta, però això ja arribarà”, comentava un Marc que des de l’ arrencada es va mostrar sòlid. Va mantenir el primer lloc davant Acosta i en el primer gir ja va agafar 7-9 dècimes d’avantatge sobre el murcià i 1,6 s sobre Bezzecchi, que havia saltat del sisè al tercer lloc. El 93 no volia batalla, va obrir gas i va posar 1,2 s de distància amb la KTM. “L’estratègia era clara: si arribava primer al primer revolt, volia fer tres voltes de qualy i, a partir d’aquí, si aconseguia obrir forat, gestionar. I així ho he fet. He fet tres voltes sense conservar pneumàtic, i quan he vist que tenia dos segons, he intentat dosificar i guardar per a demà, que serà llarg”, relatava Marc, que, amb una gran solidesa i regularitat en el ritme en iniciar la cinquena volta (de les 13), ja acumulava 2 s sobre Acosta.
No hi va haver més cursa perquè el 93 no va afluixar i Acosta no en tenia més per oferir batalla.
Es va veure un Márquez en mode corró, com el campió del 2025. Ha tornat a ser aquell pilot implacable? El de Cervera apel·la a la prudència: “Per a mi el fonamental és continuar millorant, aquest resultat no significa que en tres dies hagi canviat el físic, sinó només de circuit, i aquí només hi ha tres revolts a dreta on has d’empènyer fort. Encara em queda molt. Però aquesta victòria em dona gasolina. Si tornaré com el 2025? Ho intentaré; prefereixo morir a la vora, però almenys haver-ho intentat”.

Ver comentarios 3
Buen análisis, ayuda a entender el contexto de la noticia.
Se agradece el rigor y las fuentes contrastadas.
Excelente trabajo de la redacción, como siempre.