El càlcul de la burgesia catalana: sí a l’avanç electoral, però amb proximitat a Junts

Dies després de la intervenció d’Alberto Núñez Feijóo al Cercle d’Economia continua sense saber-se a quin paquiderm es referia quan va parlar de l’elefant a l’habitació. Un segur que havia de ser Junts, el partit independentista que presideix des de Waterloo Carles Puigdemont. Tots els polítics s’hi van referir, malgrat no estar representat en els debats. S’hi podria afegir el PNB d’Aitor Esteban. Companys de viatge buscats pel PP per a la seva escomesa parlamentària contra el Govern de Pedro Sánchez, amb poc èxit de moment.

Feijóo perseguia els seus vots per rematar la legislatura fins que, a les portes del Palau de Congressos de Barcelona, es va assabentar que els catalans li demanaven que anés a Waterloo. Va respondre simulant que no volia res d’ells. Aterratge d’emergència que va fer recordar la frase, mai pronunciada literalment, sí en el seu contingut, de “no soc president perquè no vull” de la seva fallida investidura del 2023.

Però el menyspreu dels vots de Junts va ser tan fugaç que, tot just acabar la seva intervenció, Feijóo es va adreçar a Josep Sánchez Llibre, el president de Foment, que acompanyava Miquel Roca, i li va reiterar que “això s’ha de desbloquejar des de Catalunya”.

Insistència en la mateixa línia sobre el líder de Foment, contrastat teixidor d’acords amb Junts i especialment amb Puigdemont, que han quallat en diverses votacions parlamentàries clau.

Per la seva banda, també Pedro Sánchez va celebrar amb ironia els acostaments del gallec als potencials amnistiats i va anunciar la presentació dels pressupostos per al 2027, tot i que és ben sabut que tal cosa només serà possible si Junts, el PNB (i els més probables d’ERC i Bildu) li donen els seus vots.

Fins i tot la presidenta del Cercle, Teresa Garcia-Milà, va demanar comptes públics, estabilitat i política econòmica proempresarial, per la qual cosa els set diputats de Junts i els cinc del PNB són crítics. Malgrat aquell paper central, el Cercle, que tem l’excessiva politització de les seves jornades, no va habilitar cap debat o taula per saber què pensen aquells grups polítics. I en el cas de Junts, s’ha de tenir en compte a més que una part de la classe empresarial catalana li dona suport, amb més o menys entusiasme.

A la trobada entre Illa i Fainé hi van participar una vintena de directius catalans i de Madrid

A tall de resum, el gir de dilluns va propiciar que el líder popular arribés a Barcelona molt viu políticament i en sortís tocat, mentre que Sánchez, que va arribar molt tocat, marxés més ferm. Un resultat paradoxal, si es té en compte que, com mai, Feijóo no comptava amb un auditori predisposat a escoltar els seus missatges a favor de l’avançament electoral.

De tota manera, que Junts i el PNB no parlessin des del faristol –al lehendakari Imanol Pradales se’l va convidar a parlar només de finançament autonòmic– no significa que les forces nacionalistes i l’empresariat no es moguessin, entre bambolines, discretament.

Pradales es va reunir amb Sánchez Llibre, fora del focus de les jornades, en un hotel barceloní proper al Palau de Congressos. Res no ha transcendit d’aquella discreta trobada; segur que es va buscar sintonitzar la tradicional actitud pragmàtica en matèria política de les dues burgesies que tots dos representen. El basc va ser abans al Parlament amb dirigents de Junts com Josep Rull, Jordi Turull. Al Cercle, el diàleg va ser amb Albert Batet, l’interlocutor dels independentistes al món econòmic.

Complicitats que són una de les claus del comportament polític de l’empresariat català en aquesta fase final de la legisla­tura.

Sánchez Llibre no ha demanat públicament d’anticipar les eleccions, en contrast amb el president de la CEOE, Antonio Garamendi, i el Cercle d’Empresaris, que presideix un català, Juan Maria Nin, però que no té res a veure amb el Cercle i agrupa directius de Madrid.

Tornant a Feijóo, la seva intervenció va sorprendre tant com va desagradar al seu auditori. En part pel seu to sever, vorejant la reprimenda, com si el polític popular estigués establint una relació d’identitat entre els plantejaments de Junts que bloquejaven la seva anhelada moció de cen­sura instrumental i els dels empresaris presents. Semblant al que va fer a la seu de Foment fa mesos.

El lehendakari també va parlar amb dirigents de Junts, com ara Albert Batet, aprofitant la reunió

El líder popular va actuar com si no fos conscient que molts dels presents en una reunió i l’altra són votants del seu partit i en una proporció que no es condiu amb el to i la distància del seu discurs. Va ser així a les eleccions del 2023 i ho ha estat en moltes d’altres.

La burgesia barcelonina és molt sensible a les propostes fiscals i econòmiques de la dreta espanyola, que se situen en primera posició a la seva llista de prioritats a l’hora de decidir el seu vot a les legislatives. La butxaca sempre al davant. I els corrents al seu si favorables a l’avançament electoral són ara majoritaris, especialment entre els seus membres més influents.

Encara que pensin que la combinació ideal seria la de l’acord de PP amb Junts, en comptes de l’arriscada aliança popular amb Vox, molt incendiària a Catalunya. I saben que perquè aquesta aliança anhelada tingui aires de viabilitat ha d’estar resolta la situació de Puigdemont i la resta dels que esperen que l’amnistia s’apliqui.

Són dos calendaris divergents, el de les eleccions avançades i el de l’espera de la sentència de la justícia europea, ara sembla que ajornada fins al setembre. A Catalunya, en canvi, la proposta burgesa és la de l’acord entre el PSC i els independentistes, no troben més possibilitats dels vaticinis demoscòpics. Una altra geografia variable.

Un exemple. El mateix dia de la intervenció de Feijóo, dimarts, una mica més tard, Salvador Illa va dinar amb una representació significativa d’empresaris catalans i espanyols.

Va ser al CaixaForum, amb els directius de la Confederació de directius i executius ( CEDE), encapçalada per l’influent Isidre Fainé, president de La Caixa, grup que integra la primera corporació d’inversió empresarial i el primer banc del mercat espanyol, Criteria i CaixaBank, respectivament. La galàxia de l’estrella mironiana, que els últims mesos sembla més distanciada del Govern central, estava àm­pliament representada: Tomàs Muniesa (CaixaBank); José María Méndez (Criteria); Josep Maria Coronas (Fundació La Caixa); Salvador Alemany (Saba), i Ramon Adell ( CEDE). I altres de més o menys propers a aquesta galàxia, com Antoni Brufau (Repsol); Simón Pedro Barceló (Barceló); Juan José Cano ( KPMG); Ángel García Altozano ( ACS); Rafael Villaseca ( Celsa); Ana Torrens (Deloitte), i Jorge Villavecchia (Damm).

Segons fonts presents consultades per aquest diari, durant la reunió Illa va explicar la seva obra de govern i els seus plans en l’àmbit econòmic. Els empresaris van parlar sobre el seu propi àmbit. En qualsevol cas, una escenificació de normalitat entre l’Administració catalana i una part molt rellevant del poder econòmic. “Molt bones rela­cions” amb la Generalitat, expliquen fonts implicades en la ­trobada.