El banquer d’esquerres

Autodefinir-se com un banquer d’esquerres pot semblar un oxímoron, una contradicció flagrant, però no ho és en el casdel francès Matthieu Pigasse. Aquest singular personatge ha fet parlar molt les últimes setmanes, fins al punt d’especular –i ell hi contribueix– amb una ­possible candidatura a l’ Elisi que sacsejaria la campanya els pròxims mesos i descol·locaria la resta d’aspirants, com ja va passar amb Emmanuel Macron el 2017.

Pigasse, de 58 anys, dirigeix la filial parisenca de la banca de negocis nord-americans Centerview Partners, de què també és soci. Fa poc va clavar un gran cop, quanva aconseguir el contracte per gestionar la reestructuració del deute gegantí de ­Veneçuela, estimada en almenys 170.000 milions de dòlars. El financer francès, que abans va treballar a la banca Lazard, té una llarga experiència en aquest àmbit, ja que va intervenir en la renegociació dels deutes de Grècia, l’Argentina, l’ Equador, Ucraïna i diversos països africans.

Pigasse té línia directa amb Caracas i el van convidar a la projecció de ‘Melania’ a la Casa Blanca

Per arribar a l’objectiu, Pigasse va aprofitar la seva antiga relació teixida amb el règim bolivarià, incloent-hi el fundador, Hugo Chávez, i l’actual líder, Delcy Rodríguez. Per això es va mobilitzar de seguida després de l’operació dels Estats Units per capturar Nicolás Maduro i emportar-se’l a Nova York.

 The Wall Street Journal va revelar la fructífera teranyina de contactes de Pigasse, capaç de tenir línia directa amb Caracas i d’accedir a la Casa Blanca de Donald Trump. Segons el rotatiu nord-americà, el vistiplau de l’ Administració dels EUA hauria arribat a partir d’una vetllada a què va assistir a la mansió presidencial, el 24 de gener, tres setmanes després que caigués Maduro, per a una projecció privada del documental sobre la primera dama, Melania . Entre els convidats hi havia gent molt diversa, des del patró d’Apple, Tim Cook, fins a la reina Rània de Jor­dània i l’exboxejador Mike Tyson. Pigasseva assegurar a Le Figaro que l’havia convidat un amic seu, Michael Hopkins, president d’ MGM Studios, i que aquella nit no havia parlat amb Trump.

La trajectòria de Pigasse, que es va diplomar a la prestigiosa Escola Nacional d’ Administració ( ENA), com Macron i molts altres polítics francesos de primer nivell, és excepcional. Va ocupar alts càrrecs en governs socialistes i va ser estret col·laborador dels ministres d’Economia i Finances Dominique Strauss-Kahn i Laurent Fabius.

Com a banquer d’inver­sions, Pigasse va rivalitzar al seu moment amb Macron, que treballava per a Roths­child, i el va derrotar en algunes operacions, com ara una que afectava la propietat del diari Le Monde, de què després seria accionista. Avui Pigasse és un dels propietaris d’un grup de comunicació d’esquerres, amb revistes i una emissora, Radio Nova, que proven de contrarestar la potent galàxia dominada per la ideologia de la dreta dura i l’extrema dreta. També controla una empresa que organitza festivals de música rock i concerts de rap.

L’heterodox banquer, que ja ha escrit cinc llibres, és un apòstol de la redistribució de la riquesa, de la lluita contra les desigualtats i de la inversió als serveis públics, i posa en qüestió les polítiques d’austeritat dels governs per rebaixar el deute. “Vull posar la meva competència [financera] al servei de l’interès general allà on un altre banquer probablement l’hauria po­sada al servei dels ultrarics”, va afirmar en una entrevista amb France Inter, en al·lusió enverinada a Macron.

“No excloc res i em poso al servei de l’esquerra, en el sentit més ampli”, va contestar Pigasse quan li van preguntar sobre les eventuals ambicions a l’ Elisi. El banquer, en tot cas, insisteix que vol “ser útil” perquè “la batalla cultural serà essencial per guanyar la batalla política”, i que, si s’hi presenta un projecte il·lusionant i convincent, en comptes de promoure les pors, l’anunciat triomf de l’extrema dreta “no és cap fatalitat”.