Menys futbol, més negoci

Durant 28 anys els aficionats al futbol vam viure un mateix ritual cada quatre anys, el Mundial de futbol amb 32 seleccions, vuit grups, una fase eliminatòria neta i perfecta de setze equips. És evident que era un format que funcionava. Hi havia moments de gran tensió, equilibri, justícia i una lògica esportiva clara. Però el Mundial 2026 l’ha trencat i seria interessant plantejar-se per què i a quin preu.

Hi ha una resposta clara i senzilla, els diners. Passar de 32 a 48 seleccions dona lloc a fer que hi hagi 104 partits, en comptes de 64. Cosa que suposa evidentment més drets televisius, molts més patrocinadors, moltes més entrades venudes, més ciutats implicades, més països amb la seva selecció disposats a consumir el producte. La coartada de la FIFA és clara, ho expliquen com la democratització del futbol, quan tots sabem que no és més que la sublimació del negoci. És cert que tots dues poden coexistir, però convindria no confondre-les.

La FIFA ha decidit passar de 32 a 48 seleccions i el motiu té una resposta clara i senzilla: els diners

S’atorguen més possibilitats a seleccions de l’ Àfrica, Àsia o de la Concacaf que solien quedar fora. És clar que, dels 16 nous classificats que entren en aquest Mundial, pràcticament tots haguessin quedat fora en l’antic format. I això tindrà repercussions sobre el terreny de joc. Els partits més desequilibrats, els que no mantenen la incògnita del resultat, es multiplicaran. La intensitat competitiva a què ens té acostumats el futbol actual de qualitat disminuirà. Per la qual cosa l’aficionat entès tindrà motius per sentir-se estafat.

Però ja no només té una conseqüència respecte de la qualitat tècnica, també perd molta emoció. El sistema actual de classificació permet que els vuit millors tercers dels 12 grups passin també de ronda. Abans l’etapa de grups era apassionant, una eliminació amb majúscules. Tots recordem la quantitat d’aficionats que vivien amb autèntica tensió el tercer partit de grup, en què t’ho jugaves tot. El fet que més equips visquin més temps pot sonar atractiu, però genera molta menys incertesa i això pot fer tediosa la fase de grups.

Pot ser que el format de 32 equips no fos un llegat sagrat, l’única opció. Va arribar a França’98 i amb prou feines ha durat set edicions. Però tota una generació i mitja l’ha viscut com si sempre hagués estat així i segurament la raó és perquè funcionava molt bé. Fa la sensació que era un equilibri correcte entre inclusió i exigència, entre espectacle global i competició real. És legítim que es pogués trencar, però per això era necessari una justificació esportiva sòlida. Però la FIFA no ha sabut donar-la i en el fons crec que això passa perquè no existeix. El que sí que existeix realment és un compte de resultats, que és el que més li agrada a la FIFA.