El Pakistan anuncia que l’Iran i els EUA han consensuat un text d’acord

Shehbaz Sharif, primer ministre del Pakistan, i principal mediador entre tots dos països en les negociacions de pau, va anun­ciar a través del compte d’ X que els Estats Units i l’ Iran han consensuat un text d’acord per arribar a aquest objectiu. També va afegir que ara es treballa a implementar els passos següents.

“Podem confirmar que s’ha arribat un acord sobre un text final, i el Pakistan treballa ara amb totes dues parts per passar a les etapes següents”, va afegir el polític pakistanès. “La pau no havia estat mai tan a prop com avui”, va afegir Sharif.

Entrada la nit, el ministre d’Afers Exteriors de l’Iran, Abbas Araghchi, va confirmar que l’acord estava pràcticament llest, suposava una victòria per al seu país i se signaria de manera remota un cop finalitzat. “Tan aviat com concloguin les etapes finals de les nostres negociacions, aquest acord se signarà i s’anunciarà. En principi serà una firma telemàtica, sense una trobada entre les parts”, va assenyalar.

La confirmació de Teheran, la primera d’un acord en ferm,es va produir hores després que Donald Trump, furiós, acusés el règim, en un missatge a Truth Social, de fer circular un esborrany fals. “Aquesta és gent deshonesta i patètica”, va escriure el president nord-americà.

La seqüència dels últims esdeveniments està en línia amb l’activitat frenètica a les xarxes de Trump, en contrast amb la sorna de les autoritats iranianes, que no han mostrat cap pressa per arribar a aquest acord. Tot això amb un estret d’ Ormuz tancat després de tres mesos i en un moment en què les reserves de petroli i de gas dels països es comencen a esgotar i els efectes sobre la inflació també arriben als Estats Units.

Els últims esdeveniments arrenquen dijous al migdia, quan només unes hores després que hagués promès un atac “molt dur” contra l’ Iran per haver fet caure un helicòpter Apache sobre l’estret d’ Ormuz, Trump canviava d’opinió i anunciava que “l’acord és molt a prop” i que aquest text havia estat sotmès a les més altes autoritats de l’ Iran. Després feia un seguit de declaracions des de la Casa Blanca en què anunciava que se signaria “molt aviat” i que probablement seria en un país europeu. També afegia, tot això en un to molt vague, que ell no hi seria present.

“La pau no havia estat mai tan a prop com avui”, assegura el primer ministre pakistanès

En sintonia amb el que ha passat les últimes setmanes, un portaveu d’ Exteriors iranià aixafava dijous a la nit la guitarra del president quan va indicar que “encara és aviat per dir que l’acord és a prop”. Una cosa que no impedia que ahir al matí, dues agències d’informació iranianes filtressin un esborrany de 14 punts que Trump qualifica de fals. L’ esborrany difós per les agències Mehr i Tasnim és probablement inexacte, però és una demostració de quines són les aspiracions iranianes en aquesta negociació­. En concret, es parla d’un alto el foc de 60 diesdurant els quals Washington i Teheran discutiran sobre la qüestió que més els separa: l’enriquiment d’urani per aconseguir l’arma atòmica.

Tot i això, només perquè s’asseuen a negociar, l’ Iran dona per fet que els Estats Units retiraran les sancions econòmiques que tant perjudiquen l’economia persa i que alliberaran 28.000 milions d’actius congelats, vitals per a un país afectat per la crisi. Així mateix, els Estats Units s’han de comprometre a retirar les tropes de la regió i a acceptar que s’impulsi un pla de reconstrucció del país, una mena de pla Marshall per a la regió.

Teheran vincula un futur acord entre tots dos països amb la pau al Líban, on Israel ha iniciat una invasió del sud per erradicar les milícies de Hizbul·lah. I amb una segona qüestió també especialment delicada: el control sobre l’estret d’ Ormuz. Durant anys, Teheran ha amenaçat de bloquejar aquest punt geogràfic vital per a la geopolítica energètica mundial, però no havia fet mai el pas fins que l’ Iran i Israel van atacar el país el 28 de febrer, en uns bombardejos en què van morir el líder suprem, Ali Khamenei, i part de la cúpula del règim.

El bloqueig d’ Ormuz ha donat a l’ Iran una plena consciència del seu valor, una palanca a través de la qual pot bloquejar de manera instantània les exportacions de petroli i derivats químics dels països del Golf, la clau de pas del centre energètic mundial. Ara Teheran aspira al fet que els EUA li validin alguna classe d’administració de l’estret juntament amb Oman, país que és a la ribera sud i amb el qual ja ha començat a parlar.

Quedarien fora de les converses el futur de “la resistència”, la galàxia d’organitzacions que l’ Iran ha alimentat i finançat els últims anys (a l’ Iraq, al Iemen, al Líban) i contra la qual els Estats Units i Israel combaten des de fa dècades. De la mateixa manera, no s’hi fa cap menció al programa de míssils.

El text és tan inversemblant perquè pugui ser acceptat en la seva totalitat pels Estats Units –que destruiria, si s’acceptés, el seu prestigi i la seva credibilitat al món– que dona una idea de la distància que hi ha entre tots dos països.

Es parla d’un alto el foc de 60 dies en què Washington i Teheran discutirien la qüestió nuclear

Israel, país que no participa en les negociacions però que és el principal aliat dels Estats Units a la regió, també està en contra de qualsevol pacte que l’obligui a abandonar les armes al Líban i que deixi intacta la capacitat militar de l’ Iran a la regió. És, ara mateix, el principal interessat en el fet que les negociacions fracassin.