Vota Bad Bunny

Si algun incaut, influït per la quantitat d’articles que hem llegit aquests dies sobre el tema, ha anat a algun dels concerts de Bad Bunny a Barcelona o Madrid esperant trobar-hi compromís polític o algun missatge social, devia sentir-se profundament decebut. Jo hi vaig anar –fent veure que perreaba per observar-ho tot– i els asseguro que no vaig veure res de tot això que diuen d’activisme polític, progressisme, lluita social o oposició al trumpisme... elements que no dubto que aquest exnòvio d’una Kardashian professi, però que no va exhibir en la seva prolongada residència espanyola.

Els concerts són, això sí, una festa de les que fan història, una xutada d’energia, una explosió hedonista que val la pena que ens hagi sacsejat. Els missatges llançats per la megaestrella a l’auditori eren de l’estil “oblideu tots els problemes per unes hores”, “qui no perreó no hi era”, “no visqueu el passat ni el futur, només existeix aquest present”... consignes a les quals ni l’analista més recargolat no aconseguiria extreure’ls una intencionalitat política. Allà podien ballar, sense contradir les seves conviccions, des de seguidors de Vox fins a trotskistes laca­nians.

Bad Bunny ha passat a l’acció­ comprant terrenys per construir-hi habitatges per a la gent amb menys recursos­

D’on prové, doncs, la percepció de Bad Bunny com un artista compromès? De tot el que fa fora de l’escenari i, sobretot, del context porto-riqueny. Aquesta illa està governada pel que en podríem dir la dreta unionista, que vol que Puerto Rico s’annexioni als EUA com un estat més. Així, els missatges d’orgull boricua –en lletres, estètica i llenguatge– i anticolonials es llegeixen clarament com una contestació a les tesis del PNP, encara més quan Bad Bunny va participar en les protestes que van fer caure el governador Rosselló, del mateix partit que l’actual governadora. “Que no vull que facin amb tu el que li va passar a Hawaii” només es pot referir al fet que Hawaii es va convertir en l’estat 50 del país el 1959. Com faria qualsevol ésser humà amb uns mínims sentiments, també ha criticat les polítiques mi­gratòries de Trump. I, preocupat per la pobresa i l’exclusió social, ha passat a l’acció­ comprant terrenys per construir-hi habitatges per a la gent amb menys recursos­.

La majoria d’intel·lectuals i escriptors porto-riquenys han estat tradicionalment del partit independentista d’esquerres, fins ara minoritari perquè la població no vol renunciar al seu passaport dels Estats Units ni connecta amb fervors revolucionaris. Bad Bunny no els donat suport directament sinó a la seva aliança amb l’ MVC, una espècie de tercera via més moderada que només parla de “descolonització” i que va agafant força.