Parròquies com a “espais segurs” de violència masclista, a debat

La primera porta a què truca una víctima de violència de gènere és essencial i més tenint en compte que les dones triguen, de mitjana, vuit anys i vuit mesos a demanar ajuda. Per això, associacions i col·lectius feministes han qüestionat durament la decisió de l’Ajuntament de Saragossa d’incorporar sis parròquies a la xarxa municipal d’“espais segurs” davant les violències masclistes.

El consistori, governat pel PP amb el suport extern de Vox, defensa que les esglésies no atendran directament les víctimes, sinó que actuaran com a punts d’escolta i derivació cap als serveis especialitzats.

“No t’he vist per aquí. Feligresa no ho ets. Què busques; diners?”. Natalia Morlas recorda així la primera experiència en una parròquia de Saragossa quan hi va anar fa uns anys a la recerca d’ajuda per sortir d’una situació de violència. Aquell dia, diu, va perdre la fe. Avui presideix l’ Asociación Somos Más, una entitat formada per supervivents que acompanya víctimes a Aragó i a altres punts de l’ Estat. “Una església no és cap punt d’atenció, i un capellà no està preparat per atendre com cal una víctima, per més que estigui format per professionals”.

Critica, a més, que l’ Església continuï marcada per una estructura interna profundament desigual i recorda que la institució continua demanant perdó pels abusos i pel seu paper al patronat de Protecció a la Dona, cosa que, a parer seu, en qüestiona la legitimitat per dur a terme aquesta acollida.

L’associació, que fa poc ha fet deu anys, també denuncia la falta de suport institucional. “Malgrat les peticions reiterades, no tenim cap local; només un espai petit dins de la Casa de la Mujer disponible un dia a la tarda cada setmana”. Davant aquest context, han arribat a atendre dones en bars i a sostenir intervencions d’urgència sense recursos ­estables.

Els voluntaris rebran formació específica sobre “què és la violència de gènere i com es manifesta”

Saragossa és la primera gran capital que integra les parròquies dins de la xarxa municipal d’“espais segurs”. L’Ajuntament recorda que la proposta va en la línia d’altres accions impulsades pel Consistori. Fonts municipals asseguren a La Vanguardia que “no es tracta de substituir els serveis públics, sinó de derivar i informar dels recursos que hi ha”. En aquest sentit, defensen que són espais idonis, perquè són en tots els barris de la ciutat i són per a moltes persones un lloc de “proximitat” i “acollida”. A més, segons les fonts consultades, els rectors i els voluntaris rebran formació específica sobre “què és la violència de gènere i quines en són les principals manifestacions”, si bé no s’ha concretat la durada d’aquesta formació.

Dos crims masclistes, un que va ser al març i l’altre, a finals de l’any passat, van marcar un punt d’inflexió per a Gonzalo Gonzalvo, sacerdot de la parròquia de la Sagrada Família de Saragossa. “ La Silvia era perruquera i va morir a trets al carrer. L’Eugenia tenia 49 anys i la van assassinar a punyalades a casa seva”, explica per a aquest diari. Gonzalvo és vicari episcopal de la zona est de la ciutat, que inclou els barris de Las Fuentes, San José i Torrero, precisament on hi va haver els dos assassinats.

Això el va portar al fet que es replantegés quin paper hi podien tenir les parròquies de l’entorn. A partir d’aleshores, va transmetre la proposta a l’arquebisbat i als vicaris episcopals, cosa que va donar inici a l’acord posterior que s’ha materialitzat. Quan va plantejar la proposta a la resta de sacerdots, va sentir “una mica de decepció”, ja que “únicament” han estat sis les parròquies adherides fins ara de les 72 que hi ha a la ciutat. Però manifesta que és una qüestió “molt delicada” que requereix voluntaris “que es vulguin formar i que estiguin disponibles”. De moment, 30 voluntaris duran a terme una formació feta per professionals de la Casa de la Mujer. El rector admet que no tots els seus homòlegs tenen aquesta mentalitat, però que “per això no s’han afegit al projecte”. “A l’església, com en totes les coses, no hi ha una uniformitat”. Paral·lelament, l’ arxidiòcesi de Saragossa va emetre un comunicat aclarint que “no reben cap contraprestació econòmica ni finançament” per l’acord.

Per la psicòloga Cristina Vidal, que ha treballat amb víctimes de violència, una formació és clau, atès que, altrament, “es poden revictimitzar o perpetuar estereotips de gènere”. Lamenta, ­però, que molts cops aquesta formació o no es fa o no n’hi ha prou, tal com queda reflectit en unes quantes sentències judi­cials.

“Per més formació que rebin, hi ha risc que vencin les creences. La religió actualment no està desconstruïda. Només cal que es vegi com es tracten les monges respecte als capellans”. Un comentari com ara “dona-li una oportunitat” o un “ja saps com és”, exemplifica, pot fer que mai més no tornin a verbalitzar la situació ni a demanar ajuda. “Podem desconstruir els capellans cap a una mirada més feminista i d’igualtat?”, es planteja aquesta psicòloga, per a qui és una qüestió central del debat. Segons Maria Freixanet, politòloga i in­vestigadora en gènere, “sí, ­qualsevol persona es pot desconstruir”. Però amb matisos. A parer seu, no només es tracta de les persones individuals, sinó també d’un marc institucional amb un fort pes simbòlic i una llarga trajectòria històrica en què les dones han estat silen­ciades.

“Per més formació que rebin, hi ha risc que vencin les creences”, diu una psicòloga

“Per què se’ns critica? Per ­haver afavorit el patriarcat? Pels abusos als menors?”, es ­pregunta Gonzalo Gonzalvo. El sacerdot reconeix el passat de la institució, però defensa que l’ Església ha canviat molt i que no pot ser jutjada per fets que van tenir lloc fa dècades. “ Assumim la culpa, però volem fer el bé”.