Creix el fenomen dels missioners digitals: “Vaig sentir que Déu em donava un do”

Si prenem com a referència un dels últims estudis fets per l’ Observatori Català de la Joventut sobre la religiositat dels joves catalans, es pot afirmar que el fenomen de la secularització creix a Catalunya. Entre la joventut, l’opció majoritària és la no creença i les identificacions que hi estan associades: agnosticisme i ateisme. Tot i això, el mateix estudi assenyala que, si bé entre aquest col·lectiu hi ha menys creients en comparació amb altres grups d’edat, els que sí que creuen practiquen en una proporció més gran.

Aquesta dada també es pot observar en la sèrie mensual del Centre d’ Investigacions Sociològiques ( CIS) en què es pregunta la freqüència d’assistència a oficis religiosos. La de l’abrilassenyala que, entre les persones que es defineixen en matèriareligiosa com a catòlics, els joves són dels que assisteixen més als oficis.

No tothom està preparat per ser-ho: “És una responsabilitat i has de percebre la crida”, afirma Mira

Potser aquest fet és el que ha disparat els últims temps el fenomen dels anomenats missioners digitals, en què també predomina la joventut. El barceloní Quique Mira (graduat en ADE i amb 192.000 seguidors a Instagram i 70.000 a TikTok) n’és un. Explica que es va convertir a la fe amb 19 anys (ara en té 27) i que abans portava una vida totalment allunyada del catolicisme, l’ Església i Déu. Però un dia va conèixer un sacerdot i li va cridar molt l’atenció la seva manera d’entendre la vida. “Allà em vaig obrir a la possibilitat, per primera vegada, que Déu existís i que la fe tingués sentit per a mi”, confessa a La Vanguardia .

Va començar a anar a missa, a resar. Fins que als 22 anys, i en un recés espiritual, va sentir el desig d’obrir un compte a Instagram per compartir la seva fe amb els altres.

Assegura que no s’havia imaginat mai arribar a la xifra de seguidors que té avui. El seu èxit ha arribat fins al punt que viu de la seva condició de missioner. També la seva dona, i les 15 persones que formen el seu equip. Més enllà de les xarxes socials, disposa d’una fundació ( Aute), una empresa (Autestudio) i una acadèmia en línia ( Proyecto Caná). “Creiem que aquests projectes fan bé a tots els joves que ens segueixen”.

Lamenta que sempre hi ha qui diu que es dedica a això més per diners que no pas per fe, tot i que subratlla que no són els comentaris habituals. “Ha estat aquests últims dos anys que hem creat aquests projectes. Si volem fer el bé d’una manera professional i crear iniciatives amb sentit, ja em diràs com fer-ho. Si algú troba la manera de dur-ho a terme sense diners, que m’ho digui”.

Creu que, efectivament, hi ha un boom de missioners digitals, tot i que afirma que no tothom està preparat per ser-ho. “Comporta una responsabilitat i has de percebre la crida. Quan jo vaig tenir aquell desig, vaig sentir que el Senyor em donava dons”.

La malaguenya Paula Vega ( llamameyumi a les xarxes i més de 88.000 seguidors a Instagram) també identifica aquest auge de missioners digitals, si bé entén que en general hi ha un boom de creadors de contingut, del gènere que sigui.

Graduada en Educació Infantil, explica que va tenir una crisi de fe molt important quan va perdre alhora els seus dos avis, que l’havien criada juntament amb la seva mare. Tot i això, més tard la va recuperar. I va començar a ser present a les xarxes. Amb 22 anys (ara en té 31), sortia de festa amb les amigues i pujava fotos a Instagram. Però també en pujava quan anaven totes a missa, “amb moltíssima naturalitat i sense cap pretensió de guanyar seguidors”.

Així mateix, va començar a estudiar Teologia (ha completat el 60% de la carrera –“treballar i estudiar alhora és difícil”, argüeix) i fins i tot es vol doctorar. Afirma que el que ha anat aprenent en el grau ho ha estat compartint a les xarxes.

Afirma que no monetitza res, sinó que té altres projectes de màrqueting amb què es guanya la vida. En aquest sentit, lamenta que els missioners digitals, almenys els que coneix, més que guanyar diners el que fan és demanar-ne. Per això reclama a l’ Església que els ajudi.

Pel que sembla, alguna cosa s’està movent en aquest sentit dins de la institució eclesiàstica. En especial, des del final del Sínode del 2024. Fins aleshores, l’ Església no havia fet mai referència als missioners digitals. “Per a la seva mentalitat no existíem”, argüeix Xiskya Valladares (Nicaragua, 1969), religiosa amb més de 766.000 seguidors a TikTok.

Filòloga de formació –amb un màster en Periodisme i un doctorat en Comunicació Audiovisual, entre d’altres– i missionera digital des del 2011, Valladares va anar a aquest Sínode com a representant d’aquest col·lectiu. I recorda que als documents resultants d’aquella trobada s’especifica que les diòcesis han de donar suport als missioners digitals, “cosa que ha estat un reconeixement per a tot aquell que hoera i no ho deia i per a l’aparició de molts de nous, en especial laics”.