El PP s’acosta a Junts, i al revés?

 Alberto Núñez Feijóo va sentenciar que aquesta setmana hi havia hagut una votació històrica al Congrés dels Diputats. Dijous, el PP, Vox i Junts van aprovar una moció que insta Pedro Sánchez a dimitir o, en cas contrari, a presentar una qüestió de confiança per avaluar si encara compta amb el suport de les Corts. Els efectes pràctics són nuls, però es tracta, sens dubte, d’un cop simbòlic important. Quedava així de manifest que el president ja no compta amb prou suport parlamentari. L’anomenada majoria plurinacional se n’ha anat en orris. Junts dona suport a la petició de dimissió de Sánchez i el PP demana d’oblidar-se del procés. Res no passa per atzar.

Entre el PP i Junts no s’ha trencat la comunicació en cap moment, malgrat que se circumscriu ara per ara als interlocutors parlamentaris per guardar les aparences i no provocar malentesos. Els de Carles Puigdemont proven de desmarcar-se de Sánchez quan hi ha mala maror en forma de casos de corrupció al PSOE. En teoria fa mesos que van trencar amb el Govern central, però han continuat votant algunes iniciatives i els contactes parlamentaris també es mantenen. En clau interna, Junts detecta malestar a les seves files i busca com ser més contundent, però en realitat no li convenen eleccions immediates. Tant és així que quan el PP va proposar fa dies al Senat una iniciativa en què demanava dissoldre les Corts i convocar d’un cop les urnes, Junts no va votar.

D’aquella contradicció sorgeix que Miriam Nogueras proposés durant el debat sobre la corrupció que Sánchez faci un pas al costat, és a dir, que renunciï i deixi el seu lloc a un altre president sense necessitat d’esgotar la legislatura, és a dir, sense que hi hagi eleccions ara. El mateix que va fer Artur Mas amb Puigdemont, però que ara anomenen la “via Starmer ”. L’endemà van matisar que el relleu de Sánchez no hauria de ser del PSOE. Donat que el líder socialista ho va rebutjar, Junts es va sentir lliure d’alinear-se amb el PP demanant-li la dimissió o la qüestió de confiança.

Amb la “via Starmer”, Puigdemont pretenia llançar el missatge que donava a Sánchez una sortida, una oportunitat que el seu Govern esgotés la legislatura. Ja amb el rebuig exprés del president, els de Puigdemont podien alinear-se amb el PP i Vox per votar la “pseudocensura” parlamentària. Els populars, a més, van actuar aquesta vegada amb astúcia, ja que el redactat de la moció era igual que el que el 2025 va presentar Junts per demanar a Sánchez la qüestió de confiança i que va retirar arran de l’impuls de les negociacions a Suïssa.

Junts no té gaire clar ara mateix què votaria si el PP presentés una moció de censura

Junts prova de fer equilibris entre desmarcar-se de Sánchez i no caure als braços de Feijóo. Volen deixar clar que no serveixen al PSOE, però tampoc no volen anar encara a unes eleccions. Per a Junts, els socialistes no deixen de ser l’enemic a batre a la Generalitat, mentre que els populars no són una amenaça a Catalunya. Ideològicament els és més fàcil entendre’s amb el PP, i més en temps d’hegemonia de la dreta, però les aliances amb els populars sempre van ser nefastes per a Convergència, tant que Mas va arribar a anar al notari a prometre que no tornaria a pactar amb el PP.

Sánchez sap de les inquietuds de Junts i per això els va desafiar a presentar una moció de censura. De fet, què farien els de Puigdemont si el PP la portés al Congrés en solitari, sense Vox? Malgrat que no hi ha una posició decidida sobre la qüestió, els dirigents de Junts han donat alguna pista els últims mesos. Segons aquests indicis, només es plantejarien votar la censura si el candidat no fos Feijóo, i per convocar eleccions de seguida. Però ni tan sols això és segur.

Mentrestant, a la seu de Génova fa un temps que rumien sobre la seva posició minoritària a Catalunya i la conclusió a què han arribat és que convé girar full del procés. Ho va expressar obertament ahir Feijóo en la clausura del PP català. “Girar full”, exactament la mateixa expressió que va fer servir Salvador Illa durant la campanya que el va portar a la Generalitat. Després d’anys explotant en la resta d’ Espanya la ignomínia que, segons la seva opinió, suposaven els acords de Sánchez amb Junts, Feijóo es disposa a córrer un espès vel del que fins fa poc era “un cop d’ Estat” i just quan està a punt d’aplicar-se de manera definitiva l’amnistia a Puigdemont. En això hi haurà una prova de foc de la presumpta connexió entre l’alta judicatura i el PP.

L’amnistia està pendent del Tribunal de Justícia de la UE, que el 16 de juliol decidirà si és aplicable en casos de malversació. Si el TJUE l’avalés, el Suprem ja podria aixecar les seves ordres de detenció i Puigdemont tornaria sense problemes. Fins ara s’ha donat per fet que aquell tribunal continuaria resistint-s’hi i no mouria un dit fins que el Constitucional no resolgués els recursos dels afectats en la mateixa línia que el TJUE. Però Feijóo desitja girar full, voldrà fer el mateix el Suprem? A Junts se’l miraran amb atenció. Si fos així, la relació amb els populars, sens dubte, fluiria millor.

Per calibrar l’acostament del PP, Junts mirarà si el Suprem posa traves a l’amnistia

Tampoc no és que els populars estiguin pensant a arribar a acords ben aviat amb Junts. Es tracta d’anar abonant el terreny per al futur i afavorir que la dependència de Santiago Abascal no sigui tan rotunda. El PP preveu que podrà governar amb Vox i no necessitarà els nacionalistes catalans (amb els bascos, que tenen acords amb els socialistes a Euskadi, la relació és ara mateix pitjor). Però arribar a pactes al Congrés amb Junts pot permetre al PP negociar millor amb Vox i no aparèixer completament encadenats a Abascal.

Junts pensa més a curt termini. Ara els convé que Sánchez continuï a la Moncloa uns mesos més, però temen el càstig per semblar massa propers al PSOE. Una vegada Puigdemont torni a Catalunya, el seu objectiu serà buscar el millor resultat a Catalunya, la seva veritable prioritat. Per a això, espera que el nou escenari li sigui favorable: d’una banda, la debilitat del PSOE perjudica Salvador Illa i, de retruc, també impedeix que es culminin els acords del Govern amb ERC; de l’altra, un govern del PP amb suport de Vox sempre pot afavorir Puigdemont.