L’onada de calor amenaça de retallar fins a un 7% les economies europees

Les temperatures s’escalfen, l’economia es congela. La canícula que asfixia Europa aquests dies, si es consolida com a tendència estructural, tindrà un impacte econòmic devastador.

Per al 2030, la pujada del mercuri podria retallar entre el 5% i el 7% de la riquesa dels països europeus més exposats, segons el recent informe d’ Allianz Trade titulat T   oo hot to grow . La factura conjunta per a les pròximes temporades arribarà als 560.000 milions d’euros per a les quatre grans potències del continent. Espanya suportarà una pèrdua de 104.000 milions.

Per posar aquestes dades en perspectiva, convé recordar que l’ Agència Europea del Medi Ambient (AEMA) va constatar el 2023 que “els fenòmens meteorològics extrems van causar pèrdues de 650.000 milions d’euros a la UE entre el 1980 i el 2022”. Com a referència, les projeccions d’ Allianz suggereixen que, només per la calor, Europa es podria acostar a aquesta xifra en tot just 15 anys.

L’informe alerta que, a escala global, la proporció d’hores de treball perdudes a causa de l’estrès tèrmic augmentarà de l’1,4% el 1995 al 2,2% el 2030. L’explicació és física: un dia de calor extrema (per sobre dels 32 °C) equival a mitja jornada laboral perduda, a causa de l’esforç físic, el deteriorament cognitiu, la pitjor qualitat del son i l’absentisme.

Espanya suportarà un sobrecost de més de 100.000 milions d’euros fins al 2030 per l’estrès tèrmic

A partir d’aquí, l’impacte s’intensifica amb la temperatura: per sobre dels 30 °C, la productivitat laboral cau al voltant d’un 3% per cada grau addicional.

En paral·lel, la demanda energètica augmenta al voltant d’un 1,2% per cada grau, a mesura que famílies i empreses incrementen l’ús de refrigeració. Aquest augment del consum elèctric enclou una paradoxa: el mix energètic europeu continua depenent de tecnologies tèrmiques –nuclear i centrals de gas i carbó– que requereixen importants volums d’aigua. Això es converteix en una tempesta perfecta si a la calor s’hi afegeix la sequera, com ja va passar a Espanya el 2024.

Per a les arques públiques, l’estrès tèrmic suposa una llosa directa. Allianz Trade estima una caiguda en la recaptació fiscal a causa de la contracció de l’activitat i calcula “una pèrdua d’ingressos de fins a l’1,3% a Itàlia i Espanya”, fet que provoca un deteriorament en els saldos pressupostaris del voltant del 0,5% del PIB anual.

A més, el Banc Central Europeu (BCE) assenyala que aquestes anomalies climàtiques provoquen desplaçaments de capital: les empreses i els estats es veuen obligats a destinar recursos a sistemes de climatització industrial o resiliència hídrica, en lloc de canalitzar-los cap a la innovació o la digitalització.

L’anomalia climàtica castiga de manera més contundent les famílies amb una renda més baixa

Els episodis de calor extrema s’han multiplicat per set des dels anys vuitanta. L’economista en cap del BCE, Philip Lane, va assenyalar que el PIB per càpita a Europa seria fins a un 20% més elevat actualment si no hi hagués hagut l’escalfament global observat entre el 1960 i el 2019.

L’impacte de la calor no es limita a l’activitat econòmica, sinó que també es pot traslladar a la inflació i, en conseqüència, als tipus d’interès i la política monetària. Segons una investigació de l’institut emissor, “els xocs de collita representen el 30% de la volatilitat de la inflació a mitjà termini a la zona de l’euro i n’hi ha prou amb una crisi perquè els preus dels aliments pugin a taxes de dos dígits, amb conseqüències inflacionàries persistents”.

El canal financer tampoc no és immune. Des de Frankfurt afegeixen que “el 40% dels préstecs bancaris es concentren en empreses altament exposades a la sequera i dependents de les reserves d’aigua, amb nivells d’exposició elevats al sud d’Europa”. La calor, per tant, incrementa el risc d’impagament bancari. I també l’agrícola: les simulacions d’ Allianz suggereixen que el creixement anual de l’agricultura podria disminuir entre un 1,9% i un 7,6% a la majoria de les regions per estrès climàtic.

Més enllà dels grans agregats, un altre estudi publicat a la revista Global Environmental Change posa el focus en l’economia micro: els ingressos de les famílies. Amb un escalfament d’1,5 °C, la renda disponible de les famílies a Europa disminuirà un 7,5% a causa de les onades de calor i les sequeres. L’estudi revela, així mateix, que aquests efectes no se senten d’una manera uniforme. Les dades demostren que les famílies del quintil de renda més baix solen experimentar una reducció de l’ingrés mitjà un 2,7% més gran que el de les famílies més riques. “Les onades de calor i les sequeres van augmentar uns 5,6 milions el nombre de persones en risc de pobresa a Europa en el període 2004-2022”, assenyalen els autors.

Des del sector bancari fins a l’agrícola i també el turístic, l’impacte és transversal

Pel que fa a Espanya, al pitjor escenari, en què l’escalfament global arribi als 2,7°C per a final de segle (la trajectòria inercial actual), els ingressos mitjans de les famílies espanyoles es reduirien més d’una tercera part respecte a la hipòtesi, cada vegada més llunyana, de neutralitat climàtica.

El 1979, Kool & the Gang ­cantaven T   oohot . “Massa calor.Hem de refugiar-nos i buscar ­ombra”. Corria el 1979 i parlaven de passió. Avui, és qüestió de ­supervivència.