L’Iran i els EUA intercanvien atacsi Trump tornaa elevar el to

Els atacs i les amenaces entre els Estats Units i l’ Iran van tornar ahir a incendiar el tauler del golf Pèrsic i van demostrar, per quart dia consecutiu, que l’escalada en les hostilitats està lluny de mitigar-se, malgrat l’alto el foc que es van comprometre a complir els dos països com a part del memoràndum d’entesa signat el 17 de juny.

El cos de la Guàrdia Revolucionària Islàmica de l’ Iran va declarar, en un comunicat difós pels mitjans estatals iranians, que havia atacat una base naval dels Estats Units a Bahrain i la base aèria Ali al-Salem a Kuwait en represàlia pels atacs dels Estats Units. Els governs de Kuwait i Bahrain, aliats dels EUA, van afirmar que els atacs no havien causat víctimes.

El president amenaça d’aniquilar la República Islàmica, i Teheran promet un infern a les bases nord-americanes

Hores abans, l’exèrcit dels Estats Units havia respost a un atac iranià de dissabte contra un petrolier a l’estret d’Ormuz amb accions contra objectius vinculats a la defensa antiaèria iraniana i altres infraestructures militars. L’emissora estatal iraniana va informar d’explosions a tres ciutats properes a l’estret.

En paral·lel, els dos països van intensificar la seva retòrica a nivells semblants dels dies previs a l’acord preliminar. El president dels Estats Units, Donald Trump, va amenaçar d’aniquilar l’ Iran. “Pot arribar un moment en què ja no puguem ser raonables i ens vegem obligats a completar militarment la tasca que vam iniciar amb gran èxit”, va publicar Trump al seu compte de Truth Social. “Si això passa, la República Islàmica de l’ Iran deixarà d’existir!”. Aproximadament una hora després de la publicació, l’exèrcit kuwaitià va anun­ciar que les seves defensesaèries estaven responent a atacs “hostils” amb míssils i drons, mentre que a Bahrain sonaven les sirenes.

La Guàrdia Revolucionària també va elevar el to prometent que les bases dels Estats Units a la regió “viuran un infern durant aquests dies”.

Més enllà de l’intercanvi de bombardejos i amenaces, la qüestió de fons continua sent la mateixa de sempre: el control sobre l’estret d’ Ormuz.

L’acord provisional de 14 punts entre Washington i Teheran tenia per objecte posar fi als combats, iniciats pels EUA i Israel el 28 de febrer, i reobrir l’ estret al trànsit marítim mentre s’avançava en les negociacions sobre qüestions més profundes.

Però l’ Iran argumenta que l’acord li atorga una autoritat substancial per controlar la via marítima. I que només permetran el pas de vaixells que naveguin per les seves aigües. Moltes embarcacions han utilitzat una ruta alternativa al llarg de la costa del proper Oman, com el vaixell mercant Ever Lovely , que va ser atacat per Teheran dijous, en una agressió que va desencadenar l’actual escalada. Oman va anunciar aquesta setmana l’obertura d’un “corredor marítim temporal” per a tots els vaixells “sense cobrar taxes”, invocant la llibertat de navegació. Tot i això, el ministre d’Exteriors iranià, Abbas Aragtxi, va reivindicar ahirque “d’acord amb el memoràndum d’entesa, l’estret d’ Ormuz està sota l’administració de l’ Iran” i de “cap altre país”, almenys durant 30 dies. Després d’aquest termini, “les operacions tornaran a la normalitat compassava anteriorment”.