Portàtils a l’institut: el cavall de Troia en la sobredosi de pantalles

“Gairebé no confisquem mòbils. Ara requisem més ordinadors”. Així responia un membre de l’equip directiu d’un institut públic a Barcelona a la pregunta de si els smartphones entraven a classe. Però la resposta destapava una inquietud latent. En un context en què els portàtils guanyen terreny en bona part dels centres públics, estan comprometent l’aprenentatge? Provoquen més addicció a les pantalles? Els pediatres lamenten que Educació sembla que fent cas omís a la petició de no sobrepassar les dues hores de connexió al dia en adolescents. També una part dels professors lamenta que els portàtils dificulten la seva tasca docent.

“És la primera vegada, que jo sigui conscient, que el sistema educatiu va en contra de la salut”, apunta María Angustias Salmerón, que coordina el grup de salut digital del Comitè de Promoció de la Salut de l’ Associació Espanyola de Pediatria ( AEP). Abans que l’alumne arribi a casa sovint ja s’han sobrepassat les dues hores que no s’haurien de superar. La doctora considera que s’ha fet una “mala interpretació” de la Lomloe perquè la llei demana competències digitals, però recorda que no és imprescindible que es faci amb pantalles.

“ Dormir i la desconnexió digital conscient són bàsics per a la salut mental”, prossegueix Salmerón, que lamenta que es fa massa ús de les pantalles. La pediatra es mostra perplexa amb l’actitud d’escoles i instituts perquè “l’educació hauria de ser protectora per defecte”.

“Hi ha conflicte”, apunta Carmen Llopis Pablos, experta en innovació educativa i benestar digital i fundadora i CEO de No Solo Son Pantallas. Per Llopis, d’una banda el currículum indica que cal acabar l’etapa amb un nivell de competència digital i, de l’altra, estan arribant dades de la salut mental en l’adolescència. I malgrat que considera que els centres educatius són entorns “bastant regulats”, reconeix que en alguns casos s’està abusant de la tecnologia. Recorda que fer-la servir és útil amb un propòsit clar i sempre amb acompanyament.

La sobreexposició pot acabar tenint conseqüències físiques, per exemple per als ulls, adverteix Salmerón.

Alguns professors s’han rebel·lat contra l’ús de dispositius i han tornat a fer treballar en paper

Set comunitats ja han regulat o restringit els portàtils a l’aula, apunta Llopis. Catalunya és una d’aquestes comunitats, tot i que, segons l’última enquesta Estudes, els adolescents passen de mitjana 4,8 hores de lleure al dia connectats a internet. Educació defensa que els ordinadorss’utilitzen als instituts sempre sota el criteri docent com una eina més a l’aula, però neguen que el seu ús sigui “intensiu i exclusiu”, sinó que és “puntual i amb criteri pedagògic”.

El docent i portaveu de Pro-fessors de Secundària ( ASPEPC·SPS) Andreu Navarra discrepa i lamenta que “l’escola sobrecarrega amb pantalles” i que es fan servir més del que els professors voldrien malgrat les recomanacions de salut. Avisa queels ordinadors “deshumanitzen l’aula” i que cal pensar en el que s’està deixant de fer.

A favor de l’ús regulat de la tecnologia, Llopis reconeix també que alhora és necessari tornar a l’escriptura i la lectura en paper perquè permet un pensament més profund. L’experta reconeix que cal treballar competències cognitives i metacognitives com la creativitat i el pensament crític. I avisa que cal vigilar que la tecnologia no converteixi els alumnes en “subjectes passius”.

Navarra és docent d’història i la seva assignatura es fa amb paper i boli perquè la didàctica “és un fracàs” amb els ordinadors. Una altra docent de l’àmbit de les humanitats d’un institut públic barceloní secunda les seves paraules i assegura que els departaments d’educació han “negligit” els alumnes i haurien de tenir una actitud més proteccionista cap a ells. Ella aquest curs s’ha “rebel·lat del tot” i imparteix les seves assignatures amb llibreta i materials físics i fa prendre apunts. Exigeix que els alumnes abaixin les pantalles, però no tothom ho fa, cosa que suposa un enfrontament constant”, lamenta. I més del que li agradaria ha de frenar la classe o requisar ordinadors. Demana de crear entorns digitals segurs perquè malgrat el capat els alumnes es baixen aplicacions i interactuen entre ells. I es pregunta si la seva tasca és fer classe o revisar pantalles.

Hi ha famílies conscienciades amb la desconnexió digital que es troben que el mal hàbit arriba a casa de la mà del portàtil. És el que lamenta la mare d’un alumne que acaba de fer 1r de l’ESO i que assegura que no pot aplicar controls parentals a l’ordinador de l’institut perquè no és la propietària del dispositiu. La distracció que considera que suposa la pantalla per al seu fill l’obliga de vegades a haver de tancar el wifi perquè es concentri en una tasca . Educació apunta que el fet que els ordinadors puguin anar a casa “afavoreix la disminució de la bretxa digital”. Llopis considera que és fonamental treballar la “resiliència digital” però que ha de ser un exercici comunitari i formar les famílies en les eines de què disposen per poder exercir un control digital més gran. Però insisteix que la tecnologia a l’aula no pot substituir mai el món real.

La recomanació mèdica és que els adolescents no passin més de dues hores davant la pantalla

Les famílies estan dividides. “Tenim AFAs que estan encantades amb el món digital perquè estalvia pes a la motxilla i d’altres que no volen pantalles”, apunta Cristian Gil, president de Fapaes. Tot i que reconeix que el sentir general és que és necessari reduir les hores d’exposició a pantalles als centres educatius, que en molts arriben a ser fins a quatre al dia. I lamenta que el depar-tament no restringeixi prou els dispositius.