Mosquits al lavabo i morosos de més de tres rals

Descobreixo que en el menys d'un metre quadrat que fa el lavabo del bar no estic sol. L’estic compartint amb dos mosquits.

S'esforcen per no fer-se notar. Sense èxit. Em sobrevolen quan ja he començat a peu dret. Bloqueig mental i intraquil·litat, perquè arrencar a córrer no és una opció mentre raig groc i porcellana tot just s'estan coneixent. Fantasiejo que són mosquit i mosquita del Sud-est Asiàtic festejant-se i que hi haurà salt del tigre. Mentida: n'hi ha que toca pell. Perquè escampi la boira, sacsejo el braç sobtadament, assumint l'alt risc de pixar fora de test, molt més que Abascal en un debat sobre canvi climàtic.

Perdo la concentració per apuntar, com ensenya la ciència i Twitter, allà mateix, a l’anomenat “punt dolç”, a les parts laterals inclinades just on es toquen aigua amb paret blanca, i amb un angle de projecció menor a 90 graus per no esquitxar. Deixo també de sospirar per la presència de Salfuman, el nostre superheroi favorit perquè faco desaparèixer la tosca de calç i òxids característica dels clots de tassa de vàter a disposició pública.

Ara no, però més tard, al vespre/nit, algun altre mosquit triomfarà quan m'assegui al Teatre Grec. Durant L’òpera de tres rals hi haurà autoclatellades infructuoses per deixar-los fora de combat. Mackie el Navalla, el bandit seductor i protagonista que festeja amb la filla dels Peachum, els mataria a ganivetades. “Si el tauró vol devorar-te, li veuràs totes les dents, però si en Mac és qui t’ataca, no veuràs el ganivet”, recorda @Izaskunarretxe.

Jo m’hauré de conformar amb el vent del vano per allunyar-los. No funcionarà. Aire lliure, xafogor... l’ambient els serà propici. Que la funció duri tres hores també els donarà un cop de mà. “La maledicció de l’espectacle inaugural del Grec”, diu @FerranBassa. No ho comenta pels mosquit. Ho diu perquè aquesta peça de Brecht se li “fa bola” al Grec i perquè fa anys que es demanen obres més lleugeres a la inauguració.

“Em falten 49.999 signatures per dur al Parlament una ILP que prohibeixi les obres de teatre de més de 90 minuts (i ja tiro llarg). Molt avançar horaris per ser europeus i conciliar… però acabem arribant a casa a les quinientes igualment. Concisió i tisores, sisplau!”, havia reflexionat molt abans el crític de teatre @xpardo, així, pensant en general. Molt d’acord.

Encara ara al minúscul lavabo. No sento el brunzit, cosa que fa que recuperi la serenitat. He apuntat bé. No m’he sortit dels marges malgrat el perill. Dos mosquits continuen al lavabo, lliures i impunes, com tota la llista de morosos que acaba de publicar Hisenda. Amb multitud d'empreses i també figures del món del famoseig: la Pantoja, Bertín Osborne, Paz Vega, Kiko Matamoros, Mario Conde... Fins a 1.111 persones físiques. Són moltes per ficar-les en un metre quadrat. Tot i així, s'esmercen per no fer-se notar i no esquitxar, per encertar en aquell “punt dolç”. Sense èxit.

Alguns repeteixen respecte l'any passat. Cadascú tindrà la seva particularitat. Amb tot, el sistema afavoreix qui té recursos per litigar perquè no l'embarguin i estructures per ocultar patrimoni. Un autònom o treballador amb un deute petit veu el seu compte embargat en setmanes. Cinisme econòmic. I institucional. “Els diners fan voltar el món”, diu la senyora Peachum. “La llei està feta exclusivament per explotar aquells que no l’acaben d’entendre, o per a aquells que, de pura misèria no es poden permetre obeir-la”, fa dir Brecht al senyor Peachum.

Retirada de pestell de la porta del lavabo, cop de cul per obrir-la i de pressa cap enfora. Aire. Quin respir. Després la nit em portarà a les tres hores de Bertolt Brecht al Grec, on coneixeré l’enèsim mosquit decidit a fer-me companyia. Però tindré la consciència tranquil·la: almenys no esquitxo ningú i com a molt dec tres rals. Me'ls perdonaré no per les tres hores d’excel·lent obra al Grec, però sí per passar-les amb xuclasangs.