Una tragèdia de rics i pobres

Una jove parella asseguda a terra s’abraçava a la cantonada del restaurant japonès Japanish, l’hotel Altamira Suites, la botiga d’animals Maxi Pet i el gimnàs Gym Fitness. “Hi vivia una amiga nostra i els seus pares són allà al davant”, van dir. “No me’n vull anar d’aquí!”, va insistir una dona davant d’un dels agents joves de la Guàrdia Nacional Bolivariana que intentava consolar els amics i els familiars. Les excavadores JVC, braços hidràulics pujant i baixant sota els focus amb terrabastalls secs d’acer contra formigó, explicaven la nova realitat d’una altra manera. Ja no es trobaran més cadàvers a la torre dos de l’edifici Petunia, al districte opulent d’ Altamira, municipi de Chacao, un dels més rics d’ Amèrica Llatina. 35 morts i 28 ferits és el saldo definitiu d’un dels 189 edificis totalment desplomats en aquesta catàstrofe.

El nombre de víctimes mortals del terratrèmol més greu de la història de Veneçuela ja puja a 2.295, segons les últimes dades. Però amb gairebé 41.000 desapareguts, segons la plataforma Desaparecidos Terremoto Venezuela, això només és l’inici del dolor. El nombre “anirà pujant de manera exponencial” així que la feina de desenrunament vagi avançant, va dir el general estatunidenc Kevin Jarrad, màxim responsable de l’operació de suport dels Estats Units, en una conversa mantinguda durant una trobada casual a l’ascensor de l’hotel JW Marriott, també al districte de Chacao.

Cosa infreqüent a Caracas, el dol es reparteix a parts iguals entre rics, pobres i els del mig. Dues illes més a l’oest de l’ edifici Petunia, al costat de la plaça Altamira, on desenes de famílies damnificades estan acampades, una voluntària i un capità –també jove, de 30 anys– esperaven davant d’un petit descampat que fa vuit dies era l’edifici Obelisco. Hi van morir 26 veïns.

Malgrat que aquest carrer –enmig del districte que es va convertir en el quarter general de l’oposició durant les batalles de carrer contra el govern chavista fa una dècada– va ser escena d’esbroncades durant la visita de Delcy Rodríguez fa uns dies, l’ambient ara no està crispat, sinó que és de tristesa i, fins i tot, de recolliment. “Ja són 26 anys de problemes amb aquest Govern, però no em vull barallar amb el capità”, va declarar la Giaconda assenyalant el jove militar. Ella distribuïa aliments als damnificats des d’un centre de provisió envoltada d’edificis; són esvorancs enormes al formigó.

Tot és incert una setmana després del megasisme. Però un passeig per Altamira desmenteix de cop el missatge que circula rabiosament per les polititzades xarxes socials que diu que el problema eren els edificis d’habitatges públics per a les famílies pobres dels programes Missió Habitatge construïts sota els governs d’Hugo Chávez i de Nicolás Maduro. Aquí han caigut quatre immobles d’alt standing ocupats per classes mitjanes altes.

Ja hi ha confirmats 2.295 morts i es calcula que més de 41.000 persones continuen desaparegudes

A La Guaira, la veritable zona zero del desastre, a 20 quilòmetres de Caracas, s’hi van desplomar efectivament quatre blocs d’habitatges públics. Però la majoria dels 185 blocs que es van ensorrar a La Guaira són d’apartaments privats, molts dels quals segons habitatges turístics i, fins i tot, l’hotel boutique Eduard’s Suites & Resort.

Increïblement, atesa aquesta realitat d’un terratrèmol, molt més equànime en la seva onada destructiva que la mala gestió econòmica del chavisme o les sancions nord-americanes, hi ha “una campanya destinada a culpar el programa Missió Habitatge, responsable de la construcció de cinc milions d’habitatges, dels ensorraments i de les morts, encara que equivalguin a només el 2,16% dels edificis ensorrats”, afirma l’economista Luis Salas al seu blog.

Fossin habitatges públics o privats, la potència del doble sisme –equivalent a 170 bombes de Nagasaki en energia sísmica– va enderrocar edificis a tot arreu. És difícil saber exactament per què alguns es van desplomar i d’altres no. Sens dubte, la ­qualitat de la construcció a la Missió Habitatge de vegades deixava molt a desitjar. Però l’edifici Petunia també tenia problemes: deficiències estructurals heretades des d’un altre terratrèmol del 1967. Després d’unes reformes, va ser venut i reobert amb el permís de l’Ajuntament de Chacao –sempre de l’oposició–, entre els exalcaldes del qual hi ha Leopoldo López, ara establert a Madrid. “El sisme va ser el mateix, l’enginyeria també, però els efectes són molt diferents”, va dir una de les figures clau en els plans de reconstrucció del govern, l’enginyer Francisco Garcés.

La pau i el dol a Altamira contrasten amb La Guaira, on encara s’espera algun miracle. “Aquí hem pogut fer la feina; a La Guaira no donem l’abast”, va dir el jove capità. “La gent hi protesta perquè es pensa que estem donant prioritat a un edifici ensorrat i no a un altre”.

Pel que fa a les crítiques de la líder opositora María Corina Machado, que diu que s’obstaculitza els ciutadans que vulguin participar en les operacions de rescat, aquest jove militar va dir: “Hi ha gent que vol entrar a robar perquè queden molts objectes valuosos a la runa; és difícil saber qui vol entrar a ajudar i qui a ­robar”.

“És difícil saber qui vol entrar a ajudar i qui a robar”, diu un jove militar

“Encara hi ha batecs sota de la runa”, va afegir el general Jarard a l’hotel Marriott de Chacao, que, a diferència del Marriott de La Guaira, no ha patit danys. “Però ja són molt pocs”, va afegir. A la pregunta de fins a quin punt es mantindrà la presència militar nord-americana a la zona de ­desastre, va respondre: “M’hi quedaré per sempre, si cal”.