Trobada una diana en tumors cerebrals que es pot atacar amb una teràpia CAR-T

Una teràpia CAR- T dirigida contra una proteïna present en tumors cerebrals ha tractat amb èxit el càncer en uns ratolins en què s’havien implantat tumors humans. Si l’eficàcia es confirma en futurs assajos amb persones, es convertiria en el primer tractament capaç de frenar la progressió del glioblastoma, el tipus de càncer més comú i greu que afecta el cervell .

“És un avenç molt important en la teràpia del càncer, però encara ens queda un llarg camí al davant”, valora Joan Seoane, especialista en glioblastoma del Vall d’Hebron Institut d’ Oncologia ( VHIO), que no ha participat en la investigació. “Hem d’esperar a tenir els resultats d’assajos clínics en pacients”.

Pot convertir-se en el primer tractament que freni la progressió del glioblastoma

La innovadora teràpia es dirigeix contra la proteïna GPNMB, que investigacions recents han identificat com una diana prometedora per a diferents tipus de càncer. Segons els resultats presentats ahir a Nature , aquesta proteïna es troba no només a les cèl·lules canceroses del glioblastoma, sinó també en cèl·lules del microambient tumoral que sustenten el creixement del tumor i el protegeixen de l’atac del sistema immune.

Les teràpies CAR- T consisteixen a modificar cèl·lules del sistema immune perquè siguin capaces de reconèixer i atacar dianes concretes. “La GPNMB és una diana molt atractiva perquè permet eliminar tant les cèl·lules canceroses agressives com els macròfags [del microambient tumoral]. La teràpia CAR- T ataca tots dos fronts alhora”, declara a La Vanguardia Sheila Singh, del King’s College de Londres i de la Universitat McMaster d’Ontario ( Canadà), que ha dirigit la investigació.

Els intents anteriors de frenar la progressió del glioblastoma no han funcionat perquè el tumor evoluciona en resposta als tractaments i es torna resistent als fàrmacs, i perquè a més té una gran capacitat d’evadir-se del sistema immune. S’espera que una teràpia dirigida contra la GPNMB resolgui els dos problemes, ja que aquesta proteïna es manté tant a les cèl·lules canceroses com a les del microambient tumoral quan el càncer evoluciona.

Els investigadors han comprovat que la teràpia CAR- T elimina les cèl·lules tumorals i els macròfags del microambient tumoral en ratolins a qui han implantat glioblastomes humans. Ho ha fet sense efectes adversos significatius i sense que hagi reaparegut el càncer a llarg termini, cosa que estableix les bases per avançar cap a assajos clínics amb pacients.

Encara que les teràpies CAR- T hagin transformat el tractament de càncers hematològics com leucèmies i limfomes, ara per ara no han tingut el mateix èxit en el tractament de tumors sòlids. Aquesta falta d’eficàcia s’ha atribuït en part a la falta de dianes presents en tumors sòlids, i absents en teixits sans, que es puguin atacar amb cèl·lules CAR- T. Amb la identificació de la GPNMB, s’obre la possibilitat d’ampliar la teràpia CAR- T a alguns tumors sòlids.

La primera persona del món tractada amb una teràpia CAR- T contra la GPNMB, un home del Canadà amb sarcoma i metàstasis no operables als pulmons, ha respost bé al tractament. Segons els primers resultats presentats ahir a Nature   Cancer , se li han reduït­ les lesions pulmonars i no ha patit efectes adversos importants.