Sabadell estrena una gran potabilitzadora d’aigua freàtica

Aprofitar l’aigua freàtica i avançar possibles solucions davant futures sequeres. Amb aquests objectius, l’Ajuntament de Sabadell, la companyia Aigües Sabadell i l’ Agència Catalana de l’Aigua (ACA) van presentar ahir una nova planta potabilitzadora que es nodreix de l’aigua del subsol i, després d’un estricte tractament, la incorpora a la xarxa d’ abastament i cobreix un consum de 6.800 famílies. El sistema recull aigua dels pous i mines del riu Ripoll, del parc de Catalunya i de la mina Marí Vinyals per recuperar fins a 1.000 milions de litres anuals, cosa que permet “estalviar fins a un 20% de l’ abastament de la xarxa Ter-Llobregat”, va anunciar l’alcaldessa Marta Farrés.

“Així, augmentem l’aprofitament dels recursos propis, reduïm la dependència de la xarxa de Ter-Llobregat, que és el nostre proveïdor principal, i no estem tan subjectes al preu que ens fan pagar per hectòmetre d’aigua”, va explicar l’alcaldessa. Amb aquesta instal·lació, va afegir, es guanya competitivitat. “La ciutadania no ho notarà a casa perquè es tracta d’aigua com la que fins ara brollava per les aixetes i amb les màximes garanties sanitàries”.

La potabilitzadora ha suposat una inversió de 965.000 euros, 500.000 dels quals els ha subvencionat l’ACA. La millora s’afegeix a l’ampliació de la xarxa de freàtica fins a cobrir el 20% del consum d’aigua. “A Sabadell portem un avantatge abismal amb la gestió de l’aigua respecte a altres municipis espanyols i fins i tot europeus”, va subratllar Farrés.

La instal·lació és a la Serra d’en Camaró. L’aigua arriba a la planta potabilitzadora a través d’una canonada de dos quilòmetres. El president d’ Aigües Sabadell, Enric Blasco, va anunciar que “aquest és el nostre compromís amb la resiliència i amb les conques internes, perquè aquesta aigua ara l’agafàvem del Ter i del Llobregat, dels embassaments, i ara aquell 10% ja no l’agafarem d’allà”. Va assegurar que aquesta extracció “no afecta la biodiversitat del riu Ripoll”.

El director de l’ACA, Josep Lluís Armenter, va destacar les cinc sequeres que s’han viscut en aquest segle a Catalunya. “Hem tingut sequeres llargues, tot seguit d’episodis de pluja molt intensos, localitzats i fora de temps, i sempre Sabadell ha estat un exemple de transició hídrica, d’esforç en la resiliència en el cicle de l’aigua, no només pel consum, molt contingut en època de sequera, sinó també fora de l’època de sequera”.