La casa Batlló palesa l'admiració de Miró per Gaudí en una exposició

Uns pocs metres després d'entrar al Park Güell, a mà esquerra, Joan Miró (1893-1983) va topar amb un gran cercle. Un de furgat a la paret més baixa d'una escala de tres trams. D'aquí va treure la inspiració per crear el Mural del Sol, a París, tal com li ho va explicar al seu amic ceramista i col·laborador, Josep Llorens Artigas, en una carta de tres pàgines datada el 1956. Hi va incloure un dibuix d'aquell cercle. Un any després, el fotògraf Francesc Català Roca immortalitzaria Miró palpant aquell cercle d'Antoni Gaudí (1852-1926).

Tot plegat pot semblar només una anècdota, però és una prova més de l'admiració que el pintor sentia per l'arquitecte. Aquesta consideració la va manifestar Miró diverses vegades i la casa Batlló l'ha recollida ara en una exposició coorganitzada amb la Fundació Joan Miró. La mostra palesa aquesta connexió a través d'obra original pictòrica i escultòrica de Miró. I amb facsímils de cartes com l'enviada a Llorens Artigas.

A l'exposició hi ha un tercer que s'incorpora al diàleg: el fotògraf Joaquim Gomis (1902-1991), que va retratar Miró. També en plans tancats i en detall l'obra de Gaudí . D'aquí el títol de la proposta que es s'inaugurarà el 8 de juliol a la casa Batlló: Gaudí, Miró, Gomis: deconstructed. El fotògraf va reproduir el pintor, per exemple, al terrat de la casa Batlló o accedint al Park Güell. O a Mont-roig del Camp, on Miró hi va passar llargues temporades.

La Fundació Joan Miró ja havia fet una exposició semblant l'estiu del 2019 en les seves pròpies instal·lacions. “Però ara l'hem enriquida”, explica Ester Ramos de la Fundació, que comissaria la mostra junt amb Joana Seguro, de la casa Batlló. La raó i la novetat és que aquesta vegada l'exhibició a la segona planta de la casa Batlló incorpora digitalitzacions, portades a terme per l'estudi londinenc Tomorrow Bureau, de les escultures seleccionades de Miró per reproduir-les en grans pantalles. Amb l'ajuda de la IA s'ensenya al públic amb imatges animades el procés de creació de cadascuna d'elles. 

Tomorrow Bureau no es va limitar a treballar només en aquest aspecte. També va participar en el disseny de presentació de l'exposat i en els sons d'ambient a la sala on s'exhibeixen les escultures junt amb les animacions. “La part digital és radical, perquè l'esperit de Gaudí era radical (...) i hem creat un ambient únic”, ha expressat Seguro.

Miró i Gaudí no es van conèixer mai, malgrat que cap el 1910 assistien a classes de model al natural al Cercle Artístic de Sant Lluc de Barcelona. El pintor, amb poc més de 17 anys; Gaudí, ja quasi arribant als 60. “Nosaltres érem uns nois joves i ell un senyor gran, però venia a dibuixar com un de nosaltres. Era un home modest, anava com un aprenent i això diu molt de la seva moral”, va explicar en un reportatge Miró. L'admiració és tal que el pintor li va dedicar una sèrie de 21 gravats per homenatjar-lo, dels quals es poden veure uns quants a l'exposició. “El va considerar el primer entre els genis”, ressalta Ramos.

La part digital és radical, perquè l'esperit de Gaudí era radical”

”Tots dos van estar inspirats profundament per la natura, pels paisatges que els hi eren propis”, explica. Però no només comparteixen Miró i Gaudí aquest interés per la natura, sinó que també coincideixen “en els processos d'experimentació i de risc”. “Els dos van ser molt valents, van traspassar els límits convencionals de les seves pròpies disciplines”, afirma Ramos, “i això també ho va saber fer Gomis a través de la seva fotografia”, perquè va saber “trobar en el detall, en allò que és aparentment més insignificant, la bellesa i la poesia contingudes, en elements com una closca d'un cargol, que podreu veure en una de les escultures, o una petita herba, o en els còdols de la platja”.