La importància dels referents

En la vida professional hi ha persones que ens ensenyen un ofici i d’altres, una manera de mirar el món. Els imprescindibles, els segons, sempre tenen alguna cosa en comú: ens ajuden a definir la nostra trajectòria amb visió i generositat.

Escolto en una conferència de Genís Roca, historiador i arqueòleg de formació, allí neix aquest text. Es va iniciar amb Eudald Carbonell, un dels grans noms de l’evolució humana. Va triar paleolític, que quan s’estudia amb rigor, obliga a observar i, sobretot, a classificar; en definitiva, a especialitzar-se en la dada. Abans que existissin algorismes o intel·ligència artificial, en Genís ja havia après que tota explicació sòlida comença per una evidència ben fonamentada. Després, va coincidir amb Gabriel Ferraté, va participar en la creació de la primera universitat pública nascuda a internet. Allà es va reformular per segona vegada.

Aquell arqueòleg format entre restes i sediments es va convertir en un dels millors intèrprets de la digitalització. Perquè la tecnologia, quan s’analitza bé, no va de màquines, va de persones; de com treballem, aprenem i ens relacionem com a societat.

Parlem massa de competències, però oblidem una cosa més important: els mentors amb qui aprenem a mirar el món

Carbonell no li va ensenyar només arqueologia; li va ensenyar mètode. Ferraté no li va ensenyar només educació; li va ensenyar ambició institucional i visió de futur. I entre tots dos van ajudar a construir una mirada singular: la d’algú capaç d’entendre la dada sense perdre de vista l’ésser humà. Aquest recorregut explica la importància dels referents. Parlem massa de competències, però oblidem una cosa més important: els mentors amb qui aprenem a mirar el món. Aquestes persones que ens mostren que una carrera professional no sempre avança en línia recta i que les especialitzacions neixen d’encreuaments inesperats i mirades curioses. Necessitem referents perquè ningú creix sol, ni a l’empresa, ni a la vida.

Darrere de cada gran professional, sol haver-hi algú que li va ensenyar a desconfiar de la superficialitat, buscant significats profunds i rellevants. Genís Roca és un gran exemple d’això. La seva trajectòria demostra que el futur s’entén millor quan s’ha après a llegir el passat, que encasellar-te és limitar-te, que mirar des d’un angle distint sempre és diferencial. I que els bons mestres no ens marquen un destí: ens donen eines per trobar el ­nostre.

En Genís fa el mateix amb la gent que té al voltant, definint nous llindars del coneixement. Sòcrates va deixar escrit: “No puc ensenyar a ningú, només puc fer-lo pensar”.