La mirada mestissa de la història

Cinc segles després que Fernão Magalhães emprengués l’expedició que canviaria per sempre la imatge del món, el cineasta filipí Lav Díaz proposa una mirada radicalment diferent sobre el navegant portuguès. Lluny de l’èpica ­colonial tradicional, Magallanes , que arriba avui als cinemes, qüestiona els relats oficials, desmunta mites nacionals i explora les contradiccions d’una figura històrica que continua projectant una llarga ombra sobre Europa i Àsia.

Feia anys que el projecte habitava la imaginació de Díaz. “Sempre he somiat a fer una pel·lícula sobre Magalhães”, explica el director a les notes de producció. Per a les Filipines, l’arribada de l’explorador va marcar “la primera trobada amb Occident” i l’inici d’una nova era històrica. Des d’aquesta perspectiva, el cineasta es va proposar d’ explicar la història des de l’altre costat del relat.

“El que és interessant és qüestionar la mirada, tornar a preguntar-se qui explica la història i des d’on l’explica”

La pel·lícula, coproduïda entre Portugal, Espanya i les Filipines, compta amb Gael García Bernal al paper protagonista. Una elecció que va sorprendre fins i tot el mateix actor mexicà. “Em van dir: ‘Lav Díaz vol fer una pel·lícula sobre Magalhães, vol que la facis tu i, a més, en portuguès’. Semblava estranyíssim, però precisament per això em va interessar”, explica García Bernal a La Vanguardia . Amb el temps va comprendre que la seva elecció també tenia una dimensió simbòlica. “Em va semblar encertat que un mestís interpretés Magalhães. Al final, tots venim d’aquesta història. És una manera diferent d’acostar-se a aquest passat”, afirma.

Per l’actor, el projecte s’escapava deliberadament de la lògica del biopic convencional. “A hores d’ara fer una altra pel·lícula històrica tradicional no tindria gaire sentit. El que és interessant és qüestionar la mirada, tornar a preguntar-se qui explica la història i des d’on l’explica”.

El qüestionament travessa tota la pel·lícula de Lav Díaz i també arriba a un mite filipí, Lapu-Lapu, considerat l’heroi nacional per haver derrotat Magalhães. La pel·lícula evita les simplificacions i observa amb el mateix escepticisme tant el colonialisme europeu com les construccions llegendàries locals.

Albert Serra, productor del film, destaca precisament aquesta capacitat del cineasta filipí per desafiar les narratives establertes. “La pel·lícula té una visió crítica del colonialisme, però també de moltes altres coses. No planteja que uns siguin purs i els altres culpables. La irracionalitat és a tot arreu”, explica a aquest diari. La implicació de Serra en el projecte va néixer d’una amistat forjada fa més d’una dècada. Tots dos es van conèixer al festival de Locarno, quan Díaz presidia el jurat que va concedir el Lleopard d’ Or a Història de la meva mort . “Avui tothom vol resultats immediats, però aquesta pel·lícula neix d’una relació que ha trigat més de deu anys a construir-se”, explica.

El que admira més del director filipí és la seva integritat artística. “No pren mai decisions per motius aliens al cinema. Té una capacitat extraordinària per crear atmosferes que no s’han vist abans. Sempre hi ha una cosa misteriosa a les seves pel·lícules”.

Aquest misteri també va marcar el rodatge. Acostumat a treballar amb llargs plans seqüència i a combinar actors professionals amb intèrprets no professionals, Díaz proposa un mètode poc habitual dins de la indústria. García Bernal ho va viure com una ­immersió en territori desconegut. “M’encanta perdre’m. M’agrada entrar en universos que no conec. Moltes vegades t’empenyen a l’aigua profunda i no queda cap més remei que aprendre a nedar”, explica. L’actor es va haver d’enfrontar a extensos monòlegs en portuguès i a una manera de treballar basada en la incertesa i l’observació. “El cinema té més a veure amb la música que amb la literatura. Hi ha alguna cosa en la manera com en Lav construeix les escenes que s’assembla a una composició musical”.

Les notes del director revelen, a més, una dimensió íntima poc explorada del personatge històric. Davant el conqueridor, apareix l’home que somia tornar al costat de la seva dona Beatriz i els seus fills. El resultat és una pel·lícula que es mou entre la revisió històrica, la reflexió política i la recerca espiritual. Una obra que no pretén oferir respostes, sinó obrir interrogants sobre la memòria, el poder i la fabricació dels mites.