La UIA fixa el marc de l’arquitectura futura a la “declaració de Barcelona”

El Congrés Mundial de la Unió Internacional d’Arquitectes ( UIA), que durant aquesta setmana s’ha desenvolupat a Barcelona, amb 8.000 inscrits que procedeixen de més de 130 països, ja és història. Ahir es va tancar al Centre de Convencions Internacional de Barcelona, amb una cerimònia institucional en què es va escenificar el traspàs de la capitalitat a Pequín, on se celebrarà la pròxima edició d’aquesta trobada triennal.

Continuen programades unes quantes activitats, i continuen obertes nombroses exposicions, des de la central del congrés, a les Tres Xemeneies, fins a d’altres d’un interès particular, organitzades per institucions ciutadanes, entre les quals destaca Seny i rauxa , al Dhub. Però, quan totes les exposicions ja hagin tancat les portes, el congrés mantindrà viu el llegat ideològic, immaterial, mitjançant un manifest que es va fer públic ahir, i en què es defineix un altre paradigma d’actuació, d’estratègies arquitectòniques que s’adeqüen a un planeta en transició. És l’anomenada “ declaració de Barcelona”, emesa per la UIA a partir de les reflexions dels comissaris de la trobada.

Al preàmbul del text, sintètic, s’hi llegeix: “El planeta no negocia. La crisi climàtica, la guerra, els desplaçaments i l’acceleració tecnològica (...) ara són condicions de treball de l’arquitectura. Cada decisió o forma deixa una empremta mesurable (...). Cada empremta ja és territori pres, o deixat, a altres espècies”.

La declaració es concreta en sis punts (vegeu el requadre), i s’hi especifica: “No són observacions ni reflexions, sinó preses de posició que firmem com a professió que ha decidit deixar de descriure la situació de crisi i començar a donar-hi respostes”.

El congrés de la UIA deixa un altre llegat, el dels reconeixements: dimarts a la nit, en presència del president de Portugal i el president de la Generalitat, va lliurar la medalla d’or de la institució a l’arquitecte de Porto Eduadro Souto de Moura, que va tenir un record per als seus mestres, Fernando Távora i Álvaro Siza. Els va agrair “que m’ensenyessin què no havia de fer, tant com que no em diguessin què havia de fer. Això ja va anar a càrrec meu”, un missatge que a la seva manera sintonitza, per cert, amb el de la declaració de Barcelona. La UIA també va lliurar més premis, dos dels quals a despatxos catalans: Cierto Estudio i Fetdeterra­.