Justícia i humiliació

A mig abril vaig publicar en aquestes pàgines un article que portava per títol “Peinado, l’obstinat”. Es referia al jutge que durant dos anys ha instruït amb zel singular la causa contra Begoña Gómez, esposa del president del Govern espanyol. Avui torno sobre aquest assumpte, però ja no per parlar d’obstinació sinó del que podríem definir, vista l’evolució del cas, com un aparent afany d’humiliar la investigada.

Ja és notable que Peinado hagi dedicat els seus dos darrers anys com a jutge –es jubila al setembre– a aquesta instrucció que, atesa la dimensió dels presumptes delictes perseguits, potser hauria estalviat a una ciutadana que no estigués casada amb el president del Govern. Però la recent decisió de retirar-li el passaport, impedir-li de sortir del país i obligar-la a personar-se cada quinze dies a comissaria, té quelcom que podria apreciar-se com a acarnissament, com a humiliació pública i sostinguda. Gómez ha acatat aquestes mesures, i ha hagut de demanar permís per atendre compromisos oficials o familiars. Però de moment Peinado prefereix tenir-la amb l’ai al cor.

Peinado se n’anirà, però el CGPJ no, i faria bé de mostrar fermesa davant els funcionaris erràtics

No és propi d’un jutge que actua sense apriorismes témer que la dona del president del Govern vulgui fugir del país aprofitant una distracció dels policies que l’escorten. Encara ho és menys suggerir, com va fer Peinado en la seva interlocutòria, que aquells mateixos policies potser l’ajudarien a escapar. Aquest suggeriment tan recargolat no ha agradat entre els sindicats policials, la rectitud dels quals s’ha posat en dubte, potser per reforçar la percepció del jutge, més aviat delirant, de la maldat de Gómez­.

Donar a Begoña Gómez un tracte reservat a delinqüents temibles, com ha fet Peinado, acusant-la de malversació, tràfic d’influències, corrupció en els negocis i apropiació indeguda de marca, però sent alhora incapaç de quantificar el benefici monetari que hauria obtingut d’això –“zero”, segons Pedro Sánchez–, semblarà a alguns un abús de poder i un excés.

N’hi ha més. Peinado ha provat de fer passar Begoña Gómez per seus judicials sovint, fins i tot per a diligències menors, potser buscant oportunitats fotogràfiques per anar sedimentant en l’opinió pública la seva aparent condició de delinqüent. Una altra forma d’humiliació personal, que s’inscriu en l’ofensiva contra persones pròximes al president del Govern central, impulsades per formacions ultradretanes i sostinguda per elements de la judicatura. És ben cert que alguns dels encausats van donar motius sobrats per ser jutjats i condemnats per les seves malifetes. Però tot indica que d’altres, pertanyents al cercle familiar de Sánchez, en van donar molt pocs, i potser cap de pes. Tant és. Abans de ser condemnades –si és que a la fi ho són– ja se les tracta d’una manera hu­miliant.

Aquests procediments erosionen la imatge de la justícia en conjunt. No hauria de ser així, perquè el col·lectiu judi­cial tracta majoritàriament de complir la seva funció amb professionalitat. Però algun dels seus membres, i Peinado en seria un exemple, resulta mereixedor de retret. La seva instrucció, que ha avançat aclamada per denun­ciants extremistes i sense el suport de la Fiscalia, ha estat posada en qüestió per instàncies superiors. I després de la divulgació de la interlocutòria en què s’incloïen les esmentades sospites contra policies, ha estat el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) el que ha debatut, en una tempestuosa sessió que va reflectir el ressó judicial de la polarització política parlamentària, si era procedent obrir-li expedient sancionador.

Cap funcionari públic no hauria d’actuar de manera inadequada. Segons l’ Eurobaròmetre, el 54% dels espanyols­ creuen ja que la independència dels jutges és molt o bastant dolenta, una xifra que queda 20 punts per sobre de la mitja europea (34%). Peinado se n’anirà al setembre, i no precisament nimbat amb una aura d’imparcialitat­. Però el CGPJ continuarà com a òrgan rector de la judicatura, i faria molt bé de mostrar fermesa davant la conducta de funcionaris erràtics, prospectius i donats­ a rebaixar la dignitat dels seus reus.