Una economia d’alt dopatge

Els líders europeus debaten aquests dies el futur pressupostari de la Unió Europea sota la presidència d’un Estat membre que té el model de desenvolupament més controvertit del Vell Continent.

“L’economia del follet” és una expressió creada pel premi Nobel d’Economia Paul Krugman per referir-se al fet que les dades comptables d’Irlanda no reflecteixen la realitat. La va encunyar el 2015, quan Apple va decidir traslladar en bloc a Dublín els seus drets de propietat intel·lectual, fins aleshores en mans d’una filial del Carib. Com a conseqüència, el PIB irlandès es va disparar un 26% en només un any.

L’empresa de la poma va fer aquest moviment per raons fiscals. Fa una dècada, per pressions internacionals, Dublín va tancar el mecanisme del “doble irlandès”, que permetia a les corporacions enviar els beneficis obtinguts a Europa cap a les Bermudes o a les illes Caiman, on no es paga impost de societats. Va ser quan les multinacionals hi van portar les seves patents, marques i algoritmes des del Carib i els van incloure al balanç de la seva filial a Irlanda.

Les alteracions comptables són de tal magnitud que l’FMI ha de canviar de model de mesurament

Ho van aconseguir, però pagant-ho a preu d’or. I aquí hi ha el truc. La llei irlandesa permet tractar els actius intangibles com si fossin actius físics (com una fàbrica o un camió). És a dir, permet desgravar-se la seva pèrdua de valor o cost any rere any, a l’estil d’una hipoteca artificial. Les deduccions arriben a un màxim del 80% dels beneficis. Un descompte substancial.

El tipus de l’impost de societats nominal és del 12,5% (per a pimes) o del 15% (per a les empreses més grans). Com que s’aplica sobre una base imposable tan reduïda, la taxa impositiva real que acaben pagant aquestes multinacionals a Irlanda se situa entre el 0% i el 2,5%. Un bonic regal per a les companyies, si es té en compte que la taxa de societats a Espanya, França o Itàlia voreja el 25%. Però també per a Irlanda, ja que aquestes multinacionals li abonen el 27% de tots els ingressos fiscals.

El malestar creix, perquè mentre la UE debat com pot finançar els fons de defensa comuna, la transició verda o l’ampliació industrial, Irlanda està fent servir els seus excedents per ampliar els seus propis fons sobirans d’estalvi de cara al futur ( Future Ireland Fund ).

Dublín està lligat a les corporacions, que li abonen el 27% de tota la recaptació

A l’últim informe sobre el país fet al juny, l’FMI fa uns ulls com unes taronges. Adverteix Irlanda de la “vulnerabilitat que suposa finançar l’ Estat gràcies als ­ingressos extraordinaris de l’ impost sobre societats, molt concentrats en unes quantes multinacionals”. Curiosament, l’organisme recomana al país ampliar les fonts d’ingressos augmentant la recaptació a través de l’IRPF, l’IVA i els impostos sobre la propietat. Que paguin més els ciutadans, no que paguin més les companyies­.

L’FMI sap que només deu empreses multinacionals concentren més del 50% de tot el que recapta el país a través de l’i mpost de s ocietats. Si demà Apple, Google o Pfizer decideixen moure els seus beneficis a una altra jurisdicció, els ingressos de l’ Estat irlandès es desplomarien.

Un altre risc d’aquest sistema és que Irlanda està molt exposada als vaivens internacionals. “La creixent fragmentació geoeconòmica i l’elevada incertesa política podrien provocar una reorganització més gran de les cadenes de subministrament i canvis en els fluxos comercials i de capital que serien perjudicials per a l’economia globalment integrada d’Irlanda”.

Les firmes es poden desgravar els drets de propietat intel·lectual i així paguen menys

La contradicció comptable es fa evident, fins al punt que els tècnics a Washington han hagut de crear un altre indicador a part del PIB –que exclou les compres de propietat intel·lectual de corporacions estrangeres– per mesurar la mida de l’economia. Les projeccions estadístiques que ofereix l’FMI per al 2026 apunten que el PIB real caurà un 0,8%, mentre que l’economia real domèstica mesurada a través de la renda nacional bruta modificada reflecteix un creixement en positiu del 2,0%.

Irlanda se situa a la posició número nou a escala mundial al rànquing dels països facilitadors més importants d’abús fiscal corporatiu global, segons la plataforma Tax Justice Network: “Dublín ofereix tipus impositius molt baixos, exempcions generoses per a la propietat intel·lectual i una xarxa de tractats internacionals que permet a les multinacionals desviar agressivament els beneficis obtinguts en altres països cap a territori irlandès, privant la resta de les nacions dels seus ingressos fiscals”. Per la seva part, Gabriel Zucman, de l’ EU Tax Obsevatory, recorda que “Irlanda és el principal receptor de beneficis artificials dins de la UE perquè la seva taxa efectiva d’impostos ha arribat a ser substancialment inferior a la seva taxa nominal”. Brussel·les, tot i això, nega que ­Irlanda sigui un paradís fiscal.