On porta el xoc del Govern espanyol amb els jutges?

On condueix l’actual xoc entre el Govern de Pedro Sánchez i la cúpula o bona part del poder judicial? La dinàmica és inèdita. Els tribunals imputen alts càrrecs de l’Administració, el Govern espanyol els dona suport defensant la seva innocència, en clara divergència amb el criteri de jutges i fiscals. Mentrestant, les causes penals avancen cap a judicis que tindran un resultat més que previsible: condemnes. Pel camí, el Govern, tot i que assegura que confia en la justícia, en general, no confia en els jutges d’instrucció, en particular. Un inusitat xoc de trens sobre el qual el Govern espanyol no ha explicat com pensa sortir ben parat. Defensarà la innocència dels seus alts càrrecs jutjats quan s’hagi dictat sentència de culpabilitat? Ho farà qüestionant la imparcialitat dels magistrats però assumint condemnes que considera injustes i desproporcionades? Qüestionarà la neteja del poder judicial espanyol? Abanderarà la pròxima campanya electoral amb alguna proposta de reforma radical i en profunditat del poder judicial?

La continuïtat de l’ Executiu està en joc, en una legislatura que, per cert, sembla que ha arribat al límit de la seva capacitat operativa. Però així mateix és cert que en aquest conflicte també està en dubte la credibilitat i transparència de la justícia. Un element tan important per a l’economia, la confiança que les seves decisions siguin justes i previsibles, com la mateixa legislació fiscal o la protecció dels drets de ciutadans i inversors. És curiós que els defensors de la llei i l’ordre no amonestin els que emeten sentències o instrueixen causes valleinclanesques.

Al llarg de la legislatura constituïda després de les eleccions del juliol del 2023 alguns jutges i tribunals, també fiscals, han anat elevant el to de la seva pressió sobre l’Executiu a mesura que han anat passant els mesos. Primer va ser el bloqueig de la llei d’Amnistia per la Sala Segona, la Penal, del Tribunal Suprem. Des d’aleshores s’han succeït en un crescendo les causes amb el Govern espanyol i el seu entorn, polític i familiar, com a objecte de bon nombre de causes. Des de la del germà i la dona del president fins a la de l’expresident José Luis Rodríguez Zapatero .

Aquesta mateixa setmana, el Suprem, en aquest cas la Sala Tercera, la Contenciosa Administrativa, ha obert interrogants sobre el procés extraordinari de regularització d’immigrants actualment en marxa, una altra de les normes clau, juntament amb l’amnistia, de la legislatura. Mai un govern democràtic no ha estat sotmès a una pressió semblant des del poder judicial.

L’agenda de Villarejo no valia per a l’operació Catalunya; ara és una prova valuosa a la Kitchen

Alguna de les causes ha evolucionat des d’un assumpte específic a una espècie de causa general contra l’Executiu. Per exemple la que se centra en les anomenades per alguns “clavegueres socialistes de l’ Estat” i els protagonistes principals de la qual són Santos Cerdán i Leire Díez. Va començar investigant una suposada xarxa que pretenia bloquejar causes judicials contra el Govern central i el seu entorn i s’ha ampliat a la possible existència d’una trama de cobrament de comissions il·legals en la concessió de préstecs de l’empresa pública SEPI a empreses en crisi durant la pandèmia. D’aquesta manera, els delictes inclouen ara des del tràfic d’influències a la prevaricació, la malversació, l’obstrucció a la justícia i l’organització criminal. Com a conseqüència, s’ha imputat la presidenta de la SEPI, Belén Gualda, i la directora de la Guàrdia Civil, Mercedes González, i el seu director adjunt operatiu (DAO), primer responsable uniformat del cos. Totes dues continuen als seus càrrecs.

Totes aquestes qüestions han posat de manifest una volubilitat, com la dels casinos borsaris, en el procedir de jutges i fiscals. Els uns i els altres han agafat, per qualificar d’il·lícits els comportaments investigats, segons la conveniència, indicis que en altres causes han descartat sense cap dubte. Símptomes de la possible arbitrarietat capritxosa de la justícia espanyola.

Vegem-ne alguns. Comencem per un que afecta el PP, el procés Kitchen, en què es jutja una trama, encapçalada per l’exministre de l’Interior durant el govern de Mariano Rajoy, Jorge Fernández Díaz, dedicada a torpedinar la instrucció judicial sobre el finançament il·legal del PP, en mans del seu antic tresorer Luis Bárcenas.

L’instructor inefable jutge, ja jubilat, Manuel García Castellón, autèntic guardià dels interessos del PP en aquella causa, va rebutjar imputar l’exsecretària general del PP i exministra de Defensa, María Dolores de Cospedal, malgrat que a les agendes de l’excomissari José Manuel Villarejo es deixava constància de reunions entre els dos i l’existència d’àudios explícits en què els dos personatges parlaven d’evaporar proves. La negativa del jutge va comptar amb el suport sense fissures de la Sala Penal del Suprem. Agendes i enregistraments no tenien cap valor probatori.

La volatilitat de jutges i fiscals a Espanya és una prova de foc per a l’estabilitat de l’economia

Tot i això, actualment, suports semblants, l’agenda de Leire Díez en primer lloc, estan servint per avançar en diverses causes que afecten el Govern espanyol. Fins i tot a especular que aquesta última va mantenir reunions amb el president del Govern central.

Ara, al seu escrit de conclusions, el fiscal anticorrupció que participa en la Kitchen fa servir com a prova rellevant l’agenda del comissari reincident amb l’argument que, a l’hora d’escriure-la, ell “no s’enganyaria a si mateix”. El febrer del 2021, el cap d’ Anticorrupció, el fiscal Alejandro Luzón, va declarar en una entrevista a aquest diari: “No tenim evidència d’actuacions il·legals en el que s’ha anomenat operació Catalunya”. No havia llegit l’agenda? Doncs no. I pel que sembla, ni ell ni cap dels seus fiscals.