Entendre els jutges

Jutges que ocupen càrrecs de rellevància a Madrid expressen aquests dies en privat la preocupació per l’hostilitat ambiental que pateixen derivada de la polarització. Ja fa uns quants anys que dirigents polítics, sobretot del Govern central, són objecte d’insults quan trepitgen el carrer a la capital. Ara ja són els jutges els que perceben la pressió i alguns responsabilitzen Pedro Sánchez d’induir el discurs de l’anomenat lawfare o assetjament judicial amb finalitats polítiques.

L’enquesta que avui publica La Vanguardia reflecteix la desconfiança cap a la justícia. Fa temps que aquest sentiment es va encendre a la societat espanyola, per sobre d’altres països del nostre entorn. Segons l’ Eurobaròmetre del 2025, el 54% dels europeus tenen una percepció de la independència judicial “molt” o “bastant bona”. Espanya se situa a la tercera part inferior d’aquesta escala, per sota de França, Itàlia, Alemanya, els Països Baixos, Suècia, Dinamarca, Àustria o Finlàndia. Els consultats identifiquen la ingerència política com el motiu principal de la falta d’independència judicial.

En efecte, entre les causes hi ha el bloqueig polític en la designació del Consell General del Poder Judicial, el seu repartiment evident per quotes, les acusacions de lawfare , però també la lentitud i ineficiència per la falta de recursos o l’excessiu corporativisme dels jutges, incapaços de vegades d’admetre errors o biaixos i poc receptius a afrontar canvis que veuen com una amenaça al seu estatus. Segons l’enquesta d’ Ipsos per a aquest diari, els entrevistats no fiquen tots els jutges al mateix sac. No allotgen gaires dubtes sobre la seva imparcialitat en el cas de José Luis Ábalos, però sí en el de Begoña Gómez o l’ex fiscal general de l’ Estat. I no és només perquè els enquestats s’identifiquin políticament amb el Govern de Sánchez: el 41% dels votants del PP i el 55% dels de Vox creuen que “hi ha jutges que fan política”, afirmació més freqüent entre els joves.

La política prova d’immiscir-se en la justícia i de controlar-la. Però també les decisions dels togats han de ser comprensibles per a la majoria. El rigor tècnic és irrenunciable, però si les resolucions judicials no s’entenen passen a ser considerades arbitràries i la justícia, la funció essencial de la qual és dirimir disputes, es converteix en una font més de conflicte.