“El cotxe és una màquina de matar”

Fa dues setmanes que en David (53 anys) ha tornat a conduir. La raó? Li van retirar el permís fa un any i mig. Revela que, quan l’hi van retirar, li quedaven molt pocs punts del carnet. Els havia perdut gairebé tots per haver acumulat sancions. Fins que el van parar, es va negar a fer la prova d’alcoholèmia i el van denunciar per la via judicial. Va perdre el litigi. I no només això: “Em vaig quedar sense permís de conduir i sense cotxe. Era evident que havia begut”.

Li van retirar el carnet durant un any i quatre mesos i li van imposar una multa de més de 700 euros. En teoria, i a la pràctica, les persones que perden els punts (i que no poden conduir durant sis mesos, o dotze si hi ha reiteració) han de fer un examen teòric de la DGT després que hagin fet el curs de sensibilització, que a Catalunya és de 12 hores per als que no han perdut tots els punts i que pretenen recuperar-ne una part i de 24 hores per als que s’han quedat a zero. En David, tot i això, no va haver de fer l’examen teòric: quan hi ha una condemna judicial pel mig i la retirada del carnet no passa dels dos anys, l’infractor pot tornar a conduir una vegada hagi fet el curs i hagi complert la sentència.

Explica que, abans que fes el curs de sensibilització, que li va canviar del tot la perspectiva, continuava veient les multes de trànsit com un simple sistema recaptatori. “Em pensava que era una persecució”. Tot i això, ara les veu d’una altra manera.

I en posa un exemple. Abans no entenia per què s’ha de circular per un passeig marítim a 30 km/h, fins que al curs li van explicar que un transeünt és capaç d’aguantar un cert impacte i que circulant a 50 km/h aquesta col·lisió és mortal per al 50% de les víctimes. Res a veure si s’hi circula a 30 km/h, en què el 85% de les persones atropellades sobreviu. “És una diferència important”, admet en David. “Estem parlant de salvar vides”, afegeix.

Explica que avui es col·loca al darrere d’un camió quan circula per l’autopista. “Així, vaig a 100 km/h. Arribo més tard? No hi ha cap problema”. Afirma que “un cotxe és una màquina de matar” i que, tot i que es compleixin totes les normes al peu de la lletra, moltes vegades no n’hi ha prou. “Sempre hi ha un risc, tot i que l’ús del vehicle és inevitable”.

Òbviament, l’alcohol no ha tornat a entrar al seu cotxe. “Que surts de festa? Aigua amb gas. La cervesa ja la beuràs a casa. Cal canviar la perspectiva; de fet, tothom s’hi juga la vida”.

El curs de sensibilització li va fer prendre consciència fins al punt que entén que l’haurien de fer tots els conductors, més allà del fet que hagin o no perdut punts o no. Ana Martínez (44 anys), que ha fet el curs dues vegades, comparteix aquesta opinió­.

“Em pensava que aquestes multes només tenien afany recaptatori, però no és així”, diu un alumne

La primera vegada, fa dos anys. “Només em quedaven dos punts dels 12 que tenia”, argüeix. Comercial de professió, es passa tot el dia a la carretera, i el cotxe és la seva eina de treball. Les infraccions que la van portar a fer el primer curs van ser parlar pel mòbil (6 punts), saltar-se un semàfor amb control fotogràfic en groc (2) i un altre cop fer anar el mòbil mentre conduïa (2 més) –“un policia d’incògnit em va veure i em va parar”, explica.

Va saber per una carta que li quedaven dos punts i ràpidament es va inscriure per fer el curs de sensibilització. En el seu cas, van ser 12 hores (recuperació parcial), perquè no s’havia quedat a zero. Si un no té punts, el curs és de 24 hores.

En aquest últim supòsit, la persona en qüestió no només ha de fer la formació, sinó que també haurà d’estar sis mesos sense conduir (tres mesos si s’és un conductor professional) i fer un examen. Una vegada s’aprovi l’examen, tornarà a tenir vuit punts, que és la quantitat que un conductor novell té quan obté el carnet. Després, si passen dos anys i no la sancionen, els vuit punts es converteixen en dotze. Després dels tres anys més, arribarà als 14, i, quan en passin tres més i si continua sense que la multin, als 15 punts, la màxima quantitat de punts que es poder aconseguir.

Amb el primer curs, l’ Ana va recuperar sis punts (ara se’n recuperen quatre); per això, en va passar a tenir vuit. Si hagués estat dos anys sense cometre cap infracció, els vuit punts s’haurien convertit en dotze. Però tot just abans que arribés als dos anys, la van denunciar perquè va tornar a fer servir el mòbil mentre conduïa. “En lloc que me’n traguessin sis, me’n van restar tres perquè no trucava, simplement el feia anar”. És a dir, va passar a tenir cinc punts; per això, va decidir que tornaria a fer el curs (es pot repetir si han passat dos anys des del primer cop). Ara té nou punts (n’ha recuperat quatre) i espera que estarà dos anys sense cometre cap altra infracció perquè pugui arribar així als dotze punts.

Tant l’Ana com en David van passar per les mans de Sebastià Sánchez Marín, president de la secció de la psicologia de la mobilitat del Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya i que imparteix cursos de sensibilització. “L’experiència és molt positiva. La majoria dels infractors ens donen les gràcies, ens diuen que els hem fet reflexionar. Al principi, es creien que el curs només tenia un afany recaptatori­”.

Diu que als alumnes els fa veure que tothom té aptitud per conduir. Per això, al seu dia, van obtenir el carnet. El que han de canviar és l’actitud. “No cometen les infraccions perquè no estiguin al cas de la norma. Si et paren a 160 km/h per l’autopista, saps que vas per sobre de la velocitat permesa, també si circules a dins d’un poble a 90 km/h. Per això, és una qüestió d’actitud­”.

Afirma que s’ha recorregut un camí important. Recorda, per exemple, que el 1989 van morir a Espanya més de 9.000 persones en accidents de trànsit, “que és una barbaritat”. Ara es moren a l’any entre 1.500 i 1.800 persones, “tot i que el parc mòbil és molt més gran”. Als alumnes els remarca, però, “que el simple fet de salvar una vida ja val la pena”.

El 1989, més de 9.000 persones van morir a Espanya en accidents de trànsit; ara són unes 1.500

Afirma que el més difícil és tractar amb persones que tenen addiccions. “També surten satisfetes del curs. Unes quantes persones són conscients que tenen un problema i diuen que buscaran ajuda professional. Però temps després te les tornes a trobar al curs”, lamenta.