Efectes col·laterals de la crisi de Rodalies

La crisi de Rodalies més greu de la història té moltes conseqüències i centenars de milers d’usuaris perjudicats. Un dels efectes ha estat l’èxode de passatgers que han abandonat el tren per passar-se al bus interurbà. Es veu a les cues que es formen a les parades habilitades tant a Barcelona com a les ciutats metropolitanes. El servei de bus s’ha posat de moda perquè és molt més competitiu que els trens de Rodalies en temps de recorregut i en fiabilitat. Encara que corre el risc de morir d’èxit perquè en hores punta té dificultats per absorbir tots els usuaris que requereixen aquest transport.

Quan els usuaris utilitzen una vegada el bus, no tornen al tren i prescriuen l’interurbà als seus amics i familiars. Aquesta magnífica campanya de promoció ciutadana ha provocat que augmenti la xifra de poblacions de la segona corona metropolitana que reclamen tenir també un bus directe a Barcelona. El Departament de Territori comença a tenir plena la carpeta d’aquestes peticions perquè la millora de la xarxa ferroviària trigarà anys.

Els busos interurbans estan portant al límit la capacitat viària de Barcelona

Però aquestes lògiques demandes xoquen amb diversos problemes. El primer és que els autobusos no apareixen per art de màgia, sinó que cal fabricar-los. El segon és que, per molt que es fabriquin busos, la seva capacitat (60 passatgers) no arribarà mai a la que té un tren (800). Per tant, per suplir un sol tren calen 13 autobusos. I això ens porta al tercer problema, que consisteix en la capacitat viària per incorporar tants busos i el límit de la ciutat de Barcelona per acollir-los. A més, els autobusos cada vegada són més grans mentre l’Ajuntament estreny els carrils de circulació, com vam explicar ahir. Només cal observar què passa en carrers com Diputació, on els busos ocupen els dos carrils i tenen dificultats per girar als xamfrans.

Per tot això, l’Ajuntament ha aixecat el dit de la preocupació davant el boom dels busos interurbans i les seves externalitats a la ciutat. Fins ara, no era perceptible l’impacte dels milers de passatgers que entraven amb tren a Barcelona perquè ho feien pels túnels i no es veien. En canvi, ara les cues d’usuaris esperant el bus i l’acumulació d’aquests vehicles en alguns carrers està arribant al límit, com passa a la cantonada de la Gran Via amb el carrer Balmes, on la cua de busos comença a tapar alguns carrils de circulació de baixada o el tram sud de la Diagonal que ofereix una imatge semblant.

Per això, des del govern municipal es comença a alertar que la ciutat està arribant al seu límit de capacitat d’autobusos i treballa en un pla perquè aquests vehicles no arribin al centre de Barcelona. La idea és que aquests busos es quedin a les portes de la ciutat i els usuaris segueixin la ruta en metro o bus. Però els operadors avisen que aquesta idea perjudicarà els passatgers perquè s’allargarà el temps de viatge i els obligarà a fer transbordaments.

Segons les enquestes, el 70% dels usuaris del bus interurbà prefereix aquest sistema de transport, a més de per la seva rapidesa i fiabilitat, perquè els acosta al seu lloc de destinació. Si els autobusos els deixen lluny i triguen més a fer el viatge, perdran l’atractiu actual. I si això passa, tornaran a fer servir el tren? És difícil de saber perquè el grau de desprestigi és tan elevat que abans preferiran tornar al cotxe privat, com també passa.

En aquest sentit, l’últim pla de millora que la Generalitat va presentar la setmana passada admet que el servei ferroviari ha de millorar en competitivitat, en temps de viatges, en consideració al client, a oferir informació fiable, en millor oferta, accessibilitat i integració amb altres mitjans de transport. Segons aquest pla, tot això no ho veurem aplicat fins al 2040. De manera que, mentrestant, llarga vida al bus, si no l’ espatllem també.