Joaquim Uriach: “Volem que Ba­rcelona s’associï al Palau de la Música igual que al Barça”

El Palau de la Música Catalana va fregar l'any passat el milió d'assistents, entre els 555.750 espectadors dels 678 concerts oferts, les 358.519 persones que van visitar l'edifici per interès turístic, i les 38.780 que van acudir a altres esdeveniments. Part del mèrit és del seu president, Joaquim Uriach (Barcelona, 1966), que ja fa tres anys va impulsar un pla per incrementar en un 50% la xifra d'assistents.

El president de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música és lector, així que recomana la història d'Enrique Granados que compta Marta San Miguel a Última escala; està al càrrec d'una empresa farmacèutica, raó per la qual recomana Aquilea Forte al redactor perquè superi l'insomni, i -faltaria més- li agrada la música. De tota mena. La Trinca, per exemple. Per què sinó, entre els 947 municipis que hi ha a Catalunya, precisament esmenta Mollerussa... 

Repassa amb La Vanguardia els números d'assistència i expressa el desig que algun dia la gent a l'estranger relacioni de seguida Barcelona amb el Palau de la Música. Com succeeix amb el Barça.

Tenen a tocar arribar al milió d'assistents al Palau de la Música i complir amb el previst en el pla estratègic.

I encara queda un any per comptar, el 2026. Vam dir que volíem créixer, i ho hem complert. També hem crescut a nivell econòmic, fins a 24 milions d'euros d'ingressos, que era el pressupostat per aquesta casa. I això que som una entitat sense ànim de lucre, no estem per guanyar calés. Y tercer, hem crescut en nombre de socis. Després  d'estar patint amb la xifra de 2.000 socis, ara a baix, ara a dalt, avui estem en 2.400. Tot a còpia de fer les coses bé i fent que la gent se senti molt vinculada i molt compromesa.

Hi haurà modificacions en el pla per donar una última empenta i assolir finalment aquella xifra d'assistents desitjada?

El pla és el mateix. L'èxit és fruit de la nostra feina, però també és veritat que hi ha una onada de turisme que hem sabut aprofitar dividint el departament de públics, que gestionava tant el públic de concerts com el públic de turisme. Ara, hi ha un departament per a una cosa i un altre per a l'altra. 

“La nostra intenció, més que organitzar més concerts, és omplir els dedicats perfils concrets, a experts” Augmentar encara més el nombre de recitals?

Hi ha ajudat la modificació de la Via Laietana?

Sí Però nosaltres també hem ajudat amb el projecte Nova porta del Palau, amb el que guanyarem metres quadrats aquí davant i que pensem inaugurar el setembre o l'octubre. Allà traslladarem les taquilles, la botiga, hi haurà una part d'exhibició i també una part immersiva auditiva, no visual. I això donarà molta visibilitat al Palau, perquè està una mica amagat, l'edifici...

El 2024 es van fer 609 concerts al Palau. 678 el 2025. Són gairebé dos al dia. No minva la qualitat dels espectacles? 

Al contrari. Hem pujat en qualitat i excel·lència. Per exemple, amb els cors. Hem aconseguit fites increïbles. L'última, a Los Angeles. Però no s'ha d'oblidar que veníem de cantar a la seu de la Filharmònica de Berlín. Si t'agrada el futbol, és com anar a Maracaná. I, a més, amb una Filharmònica de Berlín dirigida per Petrenko i dins de la seva programació. Això és el top del top per a un cantant. Després vam ser a Estocolm i a Hamburg, places des del punt de vista artístic increïbles.

És possible fer encara més concerts?

La nostra intenció, més que organitzar més concerts, és omplir-los més. Perquè hi ha molts concerts que són per a determinats perfils, és a dir, no per al gran públic, sinó per a experts. I aquests no s'omplen. Però per a les visites de la gent del carrer no hi ha límit. Al Palau hi caben 2.000 persones de cop i podrien entrar en tandes del 2.000. En aquest aspecte es pot créixerr molt més. Però apostem per un turisme sostenible i cultural. És a dir, no busquem que vinguin més turistes o fer més concerts. Volem un turisme que es quedi aquí, que apreciï el que és Barcelona. Un turisme també que quan es plantegi venir ho faci per anar al Palau, que digui “vaig a Barcelona perquè sé que és una sala de concerts boníssima”.

A Los Ángeles l'Orfeó Català va interpretar el Missa solemnis de Beethoven. Ha estat el punt àlgid del seu mandat?

Artísticament sí, perquè ha donat molta satisfacció a tota la nostra comunitat, de cantaires, socis, benefactors, i a més ha implicat una projecció de cultura catalana inmensa. Un company teu deia que ha estat la projecció més important de cultura catalana internacional que hi ha hagut, tan sols superada el 1971 per Pau Casals a Nova York.

Hi ha competència o col·laboració entre el Palau i altres espais musicals i culturals com el Liceu o L'Auditori?

Hi ha col·laboració. I ens ho diuen des de fora: hi ha molts estrangers que venen del món musical, del sector, i se sorprenen de com a Barcelona hi ha aquesta bona entesa entre aquestes tres entitats. No és habitual. Existeix una associació dita ECO (European Concert Halls Organization) en què hi ha les 25 sales de concerts més emblemàtiques d'Europa. Quan ens reunim admeten enveja sana.

Un repàs als números. Vostès reben subvencions públiques de la Generalitat, l'Ajuntament i el Ministeri de Cultura. La primera aporta prop d'1,6 milions; el segon, uns 270.000 euros. El Ministeri, 250.000. Sorprèn que aquest últim, amb la capacitat que té, quedi en tercer lloc.

El que aporten aquestes tres administracions públiques és un 10% del nostre pressupost. Això per a nosaltres és una fortalesa, perquè significa que tenim certa independència econòmica.  Som una entitat privada i busquem els nostres recursos, els generem a través dels concerts, a través del mecenatge i els benefactors. El Ministeri, quan truquem a la porta, ajuda. Però a les administracions públiques els agrada molt veure que el Palau funciona sol, que s'autofinança, que tira i que no han d'estar pendents.

Ha renovat la presidència per a quatre anys més. Hi haurà un nou pla estratègic?

Hi estem treballant. El gran repte és mantenir aquest nivell d'excel·lència i qualitat, perquè moltes vegades és més difícil  mantenir-se que arribar. El pla nou té molta continuïtat amb el que ja hem fet i sobre els tres mateixos eixos: potenciar el cant coral, la programació artística i el palau modernista. Sí que hi ha un repte nou basat en un pla d'espais i usos. Como hem anat creixent, necessitem més espai. Ja hem crescut fora del que és el Palau i tenim al carrer Ortigosa una fàbrica modernista de lloguer i on està ubicada l'escola coral. I com comentava, també hi ha aquell espai que guanyarem el setembre i l'octubre.

Considera que el Palau de la Música és el projector internacional més gran de catalanitat a nivell internacional?

Jo crec que sí.

Més que el Barça?

Home... El Palau des del punt de vista cultural, sí. Històricament ha representat a la cultura catalana i la catalanitat, entesa en el sentit de cultura catalana pròpia. Hem parlat d'anar a Los Angeles, però els nostres cantaires fan gira també per Catalunya i els seus pobles. Hi ha una xarxa coral, fem intercanvis amb cors. Els cantaires se senten superorgullosos i diuen: “M'encanta anar a Los Angeles, però anar a Mollerussa, i veure com la gent em rep allà... sembla que vingui el Barça amb la Champions”. Llavors, sí, tens l'Orfeó Català, tens el Barça i tens Montserrat, també.

En diferents lligues...

Sí, és clar.

Barcelona aprofita prou el seu patrimoni cultural i musical?

Podria fer-se més. Podríem treure-li més profit. Quan viatges, la gent diu: “Barcelona, home, Barça!”. Hi ha gent que fins i tot creu que la ciutat es diu Barça. Però el repte és que la gent de fora relacioni de seguida Barcelona amb el Palau, que digui també: “Barcelona?, sí, el Palau de la Música”. Ara la gent està relacionant bastant Barcelona amb la Sagrada Família, però m'encantaria que digués “Barcelona, el Palau de la Música”. L'Ajuntament, les entitats i nosaltres també apostem per aquest turisme més cultural i que la gent apreciï una Barcelona de l'arquitectura, de la cultura, perquè el que tenim aquí és molt únic.

A la sala de juntes tenen emmarcats els retrats de tots els presidents de l'Orfeó Catalá-Palau de la Música. Menys el de Félix Millet, que és buit i només hi consta el nom.

Hi és, però amb un cert càstig.