El PP paralitza el tractat d’amistat amb França portant-lo al Constitucional

Les relacions entre Espanya i França van quedar ahir seriosament afectades. El PP va utilitzar la majoria absoluta al Senat per aprovar una qüestió prèvia d’inconstitucionalitat i deixar en suspens el tractat d’ Amistat i Cooperació, signat pels dos països elgener del 2023 a Barcelona, fet que va obligar Madrid i París a ajornar temporalment l’entrada en vigor d’un acord concebut per reforçar una relació històrica entre dos veïns condemnats a entendre’s.

Fins que l’Alt Tribunal resolgui els dubtes que han plantejat els populars –per resoldre’ls la llei preveu un termini d’entre un i tres mesos, tot i que els temps efectius del tribunal solen ser més llargs–, el tractat quedarà paralitzat. Amb aquesta decisió, el principal partit de l’oposició va traslladar la confrontació política a l’àmbit de les relacions internacionals, de manera que va trencar un dels consensos que històricament havien presidit l’estratègia exterior espanyola respecte als grans socis de la Unió Europea.

El recurs promogut pel PP es va centrar en un únic article del tractat: el que preveia que, de manera alterna i amb caràcter periòdic, un ministre de cada país pogués assistir a reunions del Consell de Ministres de l’altre Estat.

El PP va afirmar que aquesta previsió és incompatible amb la Constitució, mentre que el Govern central va defensar que el problema havia quedat resolt mitjançant un acord interpretatiu subscrit per Madrid i París que limitava aquesta participació en reunions celebrades “als marges” dels respectius consellsde ministres i fora de les sevesdeliberacions.

Durant el debat, el senador popular Miguel Ángel Jerez va argumentar que l’ Executiu havia comès un “autèntic nyap” en dos temps. Primer, signant un acord que, a parer del PP, no respecta la Constitució, i després, intentant corregir-lo mitjançant una interpretació pactada amb França en comptes de modificar formalment el text.

El PP considera que el document és un “nyap” i el PSOE l’acusa de “traspassar una línia vermella perillosa”

El dirigent popular no va estalviar cap crítica i va acusar el PSOE de “retorçar la seguretat jurídica”, d’emprendre una “fugida cap endavant” i de “buscar dreceres” per governar. “El que no entra a la Constitució simplement no existeix”, va concloure.

La decisió del PP va trobar una resposta igual de taxativa. El ministre d’Afers Exteriors, José Manuel Albares, va acusar els populars de “traspassar una línia vermella perillossíssima” i de comportar-se com “un partit antisistema” per bloquejar un acord “estratègic” per als interessos d’ Espanya.

En aquesta mateixa línia, la senadora socialista Concepción Andreu va lamentar que el recurs del PP només pretén “dilatar, sabotejar i atacar” l’acord per pur “partidisme”.

Andreu va contraposar aquesta decisió amb la intensitat d’una relació bilateral que transcendeix l’àmbit diplomàtic. Va recordar que França és el principal soci comercial d’ Espanya, destinació d’exportacions per un valor de més de 56.000 milions d’euros anuals, i va advertir que el bloqueig del tractat projecta incertesa sobre un entramat econòmic i social que inclou tretze milions de turistes francesos a l’any, uns 330.000 espanyols residents al país veí, més d’un milió de ciutadans que viuen a localitats transfrontereres i empreses com Renault, Citroën i Carrefour, amb una àmplia implantació a Espanya.

Els socialistes van retreure al PP que hagi bloquejat un tractat de cooperació semblant als que França manté amb Alemanya i Itàlia i van afirmar que aquesta decisió “perjudica els interessos d’ Espanya” i “debilita” la relació amb un dels seus principals aliats europeus. “En nom de quina política exterior actua el senyor Feijóo?”, es va preguntar Albares.

El principal escull se centra en l’assistència de ministres als consells de ministres de l’altre país

La controvèrsia va girar entorn de la fórmula ideada pels governs de Pedro Sánchez i del president francès, Emmanuel Macron, per salvar el principal escull del tractat. Després que el text decaigués al Congrés fa més d’un any, els ministres d’Exteriors José Manuel Albares i Jean-Noël Barrot van intercanviar cartes per deixar clar que la participació de ministres de l’altre país queda limitada a reunions fetes “als marges” del Consell de Ministres i mai durant les seves deliberacions.

Aquesta interpretació va convèncer llavors Junts i Podem, que van canviar el sentit del vot i van permetre reactivar la tramitació del tractat. El PP i Vox, en canvi, van mantenir ahir el rebuig i van propiciar que un tractat bilateral ja ratificat per un dels principals socis europeus d’ Espanya es ­converteixi en un nou front de confrontació entre l’Executiu i l’oposició.