Què tornarà abans: Puigdemont o les urnes?

La desconfiança en els tribunals de justícia és crònica a les enquestes, tot i que Catalunya porta avantatge a la resta de l’ Estat en el suspens ciutadà. El PP de Mariano Rajoy va subcontractar la resolució del conflicte polític català als jutges i ara Alberto Núñez Feijóo els confia l’assetjament sistemàtic de Pedro Sánchez. Els excessos de dirigents socialistes investigats i els relats estrambòtics d’algunes de ses senyories fan la resta. La setmana que ve el procés judicial al procés esgota una altra etapa mentre les investigacions assetgen Pedro Sánchez i el PSOE. Què tornarà abans, Carles Puigdemont a Catalunya o les urnes?

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea resoldrà dijous si la llei d’ Amnistia és compatible amb el dret comunitari. La previsió dels implicats és que la norma rebrà el vistiplau europeu. Compleix en matèria de terrorisme i, per tant, es pot amnistiar els membres dels Comitès de Defensa de la República ( CDR). I no afecta els interessos financers de la UE, fet que suposa que el Tribunal de Comptes hauria d’eximir de responsabilitat comptable els expresidents Carles Puigdemont i Artur Mas i la resta d’alts càrrecs, als quals se’ls reclama més de 3 milions d’euros. El TJUE aclareix el camí, però no és el final de res. Els implicats en la causa saben que “res del que passi a partir d’ara no depèn de nosaltres”. La sentència obrirà “nous debats”.

L’aval europeu a l’amnistia no és el final; el TS pot guanyar temps fins a les eleccions

La magistrada del Tribunal de Comptes Elena Hernáez va deixar la causa pendent de sentència i ara hauria de tramitar l’aplicació de la llei discernint les despeses atribuïbles al procés amnistiables. Si l’aplicació és parcial, la causa silent del procés arribarà al Tribunal Constitucional. L’ Alt Tribunal ja ha rebutjat tres recursos –del PP, el Govern d’ Aragó i el de Castella-la Manxa– avalant l’amnistia i espera la decisió de la justícia europea abans de resoldre els recursos d’empara d’Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa. Espera perquè vol, per sumar arguments en un escenari de divisió interna amb quatre magistrats conservadors presentant vots particulars contra la llei: Ricardo Enríquez, Enrique Arnaldo, Concepción Espejel i César Tolosa.

El TC ha situat la revisió de les empares a partir del setembre. Segons el full de ruta del Govern central i els independentistes, la decisió reconvindria el Suprem i l’instaria a amnistiar el delicte de malversació que pesa sobre els líders independentistes, i allà és on es torna a perdre el control i el calendari electoral amenaça. La Sala Penal va interpretar el lucre, l’enriquiment i el benefici personal amb tanta creativitat que dos i dos feien cinc i, ara, en les defenses es tem que el tribunal guanyi temps esperant el “tsunami” PP- Vox que ve al nou cicle electoral.

Sánchez manté el compromís de convocar eleccions el 2027 i descarta un superdiumenge a finals de maig. Els socis del Govern creuen que la finestra electoral s’obrirà al febrer, amb permís dels tribunals. El jutge del cas Leire va tancant el setge sobre l’equip de Sánchez, la causa secreta sobre el presumpte finançament irregular del PSOE deixaria el president sense l’argument del lawfare i una hipotètica condemna familiar –el seu germà està pendent de sentència– sense alè personal.

Les causes judicials han redefinit els objectius de l’independentisme i la fisonomia del seu electorat. El 80% dels catalans defensen prioritzar la negociació i el diàleg davant la pressió, i només el 59% dels simpatitzants d’ERC, davant el 82% dels de Junts, prefereixen un estat independent, segons l’últim baròmetre del CEO. Entre els simpatitzants de l’ adalil de la puresa independentista, Sílvia Orriols, el suport a l’estat propi es queda en el 55%. El seu èxit se sustenta en el discurs de la immigració i la seguretat.

Les enquestes i l’estabilitat interna a ERC –amb permís de Gabriel Rufián– faciliten la digestió de l’excés de pragmatisme. Per contra, el retorn de Puigdemont és una pedra a la sabata. Les perspectives electorals de Junts van en descens i converteixen el seu futur polític en una incògnita per resoldre. Més encara si el Suprem allarga els temps i tornen les urnes abans que l’expresident.