Crònica d’una suor anunciada

El 2025 l’alerta va ser taronja i el 2026 ha estat vermella. La primera, per pluges. La d’aquesta setmana, per onada de calor.Al Festival Cruïlla el temps li dona la raó. El meteorològic i el cronològic.

Des que es va començar a celebrar el 2010, la cita barcelonina afegeix a la música discurs. Per la diversitat, per la llibertat sexual, contra els riscos de la IA, contra el canvi climàtic. Com si el volgués castigar, per malastruc, el clima prova d’afectar ara el festival. Va rebre l’any passat i ha rebut ara. Dijous, a les sis de la tarda, 31,8ºC i un 50% d’humitat a l’estació meteorològica més pròxima, amb sensació tèrmica dos graus més alta. No va importar: rècord d’assistència en jornada de dijous de les setze edicions celebrades, amb al voltant de 20.000 assistents.

“¡Barcelona mucho caliente!”: el líder dels Suede, Brett Anderson, clama contra la calor

Molt boomer atret per un cartell­ que remuntava en el temps: Pixies, Garbage, Suede, Mishima, Maika Makovski, Standstill...

El vocalista dels Suede no donava crèdit: “¡Barcelona mucho caliente!”. A Shirley Manson, dels Garbage, li semblava que aquesta temperatura és “una bogeria”. “ Fucking hot”, va afegir. Com seria en anglès “ suar la cansalada”? Al mateix escenari, unes hores abans, els Mishima van obrar el miracle de les aigües obertes del mar Roig: milers de persones amuntegades a les zones d’ombra de l’escenari i una de les pèrgoles, fora de perill de les franges tòrrides de sol i asfalt.

El festival no es planteja canviar de dates per evitar un juliol amb inclemències de tots colors. “El festival hi és des del 2010 i sempre ha funcionat molt bé, i el Fòrum és justament una de les zones més habitables de Barcelona en aquesta època, amb la brisa marina”, explica a La Vanguardia Jordi Herreruela, director del festival. El recinte disposa d’una zona d’ombra, sota les plaques solars, equivalent a dos camps de futbol. Tot el paviment, això sí, és d’asfalt. Una esponja de calor.

El Cruïlla, exposa el director, no preveu “ara per ara” altres dates perquè ja estan repartides a quatre anys vista amb els gestors municipals i la resta d’esdeveniments, i perquè les bandes toquen als festivals del nord d’Europa a finals de juny i van als del sud al juliol; no és casual que el Mad Cool i BBK coincideixin amb el Cruïlla.

La cita barcelonina ha tingut clar des de l’inici que l’impacte mediambiental més gran d’un festival el generen els desplaçaments del públic, especialment si és internacional. “Per això busquem des del primer dia públic local, i és un 95% del que tenim”, explica Herreruela. Entre concerts, la pantalla de l’escenari Estrella Damm ofereix unes dades gentilesa d’ Endesa, un dels patrocinadors: “Tota l’energia d’aquest escenari ve de fonts 100% renovables. Estalviem uns 10.000 litres de gasoil que produeixen uns 36.000 quilos de CO2. Equival a cinc voltes al món amb cotxe o 130 vols Madrid-París per persona”. El festival evita l’ús de generadors que facin servir combustible fòssil.

El sistema de reciclatge de gots funciona com un rellotge. Tot bevedor vol recuperar els dos euros que costa cada got. Quan es va acabar el concert dels Pixies, abans-d’ahir a la nit, les cues eren llargues.

Durant tota la jornada, deu cotxets guiats per voluntaris recorren el recinte per recollir-los. També hi ha equips dotats amb escombra i recollidor clàssics netejant el terra de burilles i restes. Per tots costats hi ha contenidors de cartró per a “orgànic” i reciclable: una anàlisi ocular (i acientífica) informa de la sensibilitat del públic.

No és la mateixa amb els barrets de palla que, a l’entrada del recinte, repartia l’equip de voluntaris durant les hores de sol. Són útils –indispensables– mentre fa sol.

Quan es fa fosc perd sentit: el barret és orgànic o reciclable? Impossible, això sí, ficar-lo a la butxaca. Millor penjar-lo d’una tanca.