Parlem del prepuci

He deixat passar un temps abans d’opinar sobre un assumpte tan sensible com és la restauració prepucial. No em va semblar prudent fer-ho en calent, després de llegir al maig informacions sobre la seva vigència. Alguns temes semblen d’entrada matèria primera per a un tractament humorístic. Però una anàlisi més reposada ens acaba revelant la seva dimensió.

Se’n parla cada dia més, de la restauració del prepuci, perquè es continua privant molts homes d’aquesta part del membre viril. Al món el percentatge de circumcidats ronda el 30%. Als EUA, el 70%. La circumcisió, com deu saber el lector, és una intervenció per eliminar el prepuci, la pell retràctil que cobreix el gland. Les motivacions són de diversa índole: religioses (és ritual entre jueus i musulmans), higièniques o mèdiques. Aquestes últimes són les dominants a Espanya, on els nens amb fimosi –estretor del prepuci– són circumcidats, en general sense la seva autorització. En la meva infantesa, parlàvem de la fimosi amb una barreja de broma i espant, potser perquè intuíem posteriors accions castradores, físiques o psicològiques, quan amb prou feines entrevèiem les amenitats del sexe.

La circumcisió ja és considerada com una mutilació innecessària

Un cèlebre polític anglès va menystenir el seu rival dient que “quan el van circumcidar, van llençar a les escombraries el tros de carn equivocat”. Volia assenyalar així que l’esmentat rival era una nul·litat i que el prepuci és part menyspreable del cos. Però no és això el que opinen ara els circumcidats partidaris de la restauració prepucial. Al seu parer, les tècniques que la fan possible permeten recuperar una agradable sensibilitat, evitar “sentiments de pèrdua, ràbia o traïció” i combatre una mutilació innecessària. Hi ha qui relaciona la circumcisió masculina amb l’ablació de clítoris femenina i lamenta que es tractin amb diferents vares de mesurar.

“La circumcisió és un problema sexual i de drets humans”, ha arribat a proclamar un paladí de la seva erradicació. Home, potser no n’hi ha per a tant. A ningú no li agrada que li tallin res. Però altres drets humans –la llibertat, la igualtat, etcètera– semblen més necessaris per portar una vida digna. Ja sigui amb prepuci o sense.