Manual de resistència a la Guàrdia Civil

La directora general de la Guàrdia Civil, Mercedes González, està disposada a fer un pols a la unitat central operativa (UCO) de l’institut armat, des d’on es van sembrar sospites sobre la seva implicació en una trama per frenar investigacions que afecten el PSOE. La fidel escudera del president del Govern espanyol, que dijous declararà com a imputada a l’ Audiència Nacional, pretén aplicar – fins a les últimes conseqüències– el manual de resistència de Pedro Sánchez, a qui coneix des que militaven a les Joventuts Socialistes. Malgrat que això li suposi l’enfrontament amb la institució, on s’estén la idea que és la pitjor crisi dels 182 anys d’història.

La batalla que s’entaula al si de la Guàrdia Civil no és una guerra civil, amb els uniformats a un costat o l’altre en funció dels seus interessos. Aquí, la fotografia aflora a una cúpula política i ­operativa –amb el director adjunt operatiu  (DAO), el tinent general Manuel Llamas, també imputat– aïllada, amb alguns ­lleials col·laboradors, mentre que la immensa majoria dona ­suport a la unitat contra la ­corrupció i als seus comandaments, a qui la presumpta organització liderada per Santos Cerdán i Leire Díez va posar a la seva llista negra per intimidar-los.

Les associacions veuen “intolerables” les presumptes maniobres i exigeixen la dimissió de la cúpula

Les principals associacions de guàrdies civils són un reflex d’aquesta esquerda oberta amb la cúpula, a què exigeixen la dimissió. La majoritària, l’ Associació Unificada de Guàrdies Civils ( AUGC), considera “intolerable” que des de la direcció, tal com va declarar un testimoni, es demanés a l’ UCO que es posés de perfil amb els casos que esquitxen el Govern central. Des de Jucil, en peu de guerra contra el Govern de Sánchez des dels seus inicis, recorden a González que està “obligada moralment” a complir el principi pel qual es regeix l’institut armat –“ L’honor és la meva divisa”–, per la qual cosa consideren que “per dignitat institucional” la seva sortida ha de ser “immediata”. També l’ AEGC ( Associació Espanyola de Guàrdies Civils) pensa que la directora general “només” té una sortida “per evitar continuar perjudicant la traça de la Guàrdia Civil”. La llista és inesgo­table.

Quan van saltar els primers atestats de l’ UCO, a començaments de juny, des del cercle més proper a la directora descartaven “completament” la seva imputació, malgrat que fonts de la investigació ja advertien que, “quan toqués”, aquest moment arribaria. Amb la seva citació com a testimoni, la causa s’eixampla: ja no només es tracta d’“inferències” de l’ UCO, sinó que la Fiscalia Anticorrupció i l’instructor Santiago Pedraz també assumeixen la tesi: González va poder maniobrar contra els seus uniformats mitjançant l’obertura d’investigacions internes per acovardir-los. Tot això, presumptament, instigades per la lampista del PSOE, amb qui va mantenir, almenys, dues trobades. I això és el que no perdonen a l’institut armat: anar contra els seus. L’hi van fer veure l’1 de juliol durant l’acte de lliurament de reials despatxos als 248 nous sotsoficials a El Escorial, on guàrdies civils la van esbroncar amb crits de “viva l’ UCO”.

La cap del cos, que ha limitat la seva agenda, va ser esbroncada al crit de “visca l’UCO” en un acte amb Marlaska

Des d’associacions com l’IGC ( Independents de la Guàrdia Civil), la lectura del cas no és completament negativa. La investigació a la cúpula de la Guàrdia Civil, expliquen, ha servit per evidenciar davant l’opinió pública que l’ UCO actua amb independència, sense ingerències polítiques. Aquesta posició és la que manté en públic el Govern, amb el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, al capdavant. A la comissió d’investigació del Senat on va anar González, els grups polítics el que li van retreure, precisament, és que continués dirigint una institució en què la unitat contra la corrupció sospitava d’ella. “No es pot bufar i xarrupar alhora”, comentava un senador als passadissos davant la tessitura en què estava la directora, però també el titular d’Interior, que manté la “seva plena confiança” en ella.

Fonts ministerials expliquen que Marlaska continua sense veure raons que justifiquin la imputació de la cúpula de la Guàrdia Civil. Remeten a la querella per agressió sexual contra l’ex DAO de la Policia Nacional José Ángel González. “La va llegir i, immediatament, va demanar el seu cap”, recorden les mateixes fonts, amb aquella – simple– admissió a tràmit. Això, insisteixen, “és diferent”, ja que l’exmagistrat de l’ Audiència Nacional manté que no hi ha indicis sòlids.

El ministre manté plena confiança en González, malgrat que el jutge i el fiscal han assumit la tesi policial

Tant Sánchez com Marlaska estan convençuts de la seva innocència, però a qui ha de convèncer ara és a Pedraz, que li prendrà declaració dijous. La resta del cos sembla que ja ha dictat sentència.