Moviment Sumar canvia de rumb per poder sobreviure

Moviment Sumar (MS) va emprendre ahir una operació de reconstrucció que va molt més enllà de renovar els seus càrrecs. Colpida per una successió de crisis internes, la formació va celebrar la seva tercera assemblea estatal en amb prou feines tres anys de vida amb el doble propòsit de “curar les ferides” de la seva última batalla pel control orgànic –saldada amb la sortida de bona part de la direcció anterior– i “posar ordre” en un projecte que ha vist com les seves tesis fundacionals del 2023 han quedat clarament sobrepassades després d’encadenar diversos revessos electorals.

Perquè el que va néixer sota la batuta de Yolanda Díaz com un paraigua per aglutinar l’esquerra alternativa aspira ara, sense la seva fundadora al comandament, a consolidar-se com un partit amb identitat pròpia dins d’aquest mateix espai.

El partit gira cap a les bases per intentar corregir la seva feble implantació territorial

I ahir va tocar recollir els trossos d’un projecte que també ha minvat. L’assemblea amb prou feines va ocupar dos terços del modest plenari del COEM de Madrid, una imatge molt allunyada del Magariños que va acollir el naixement de Sumar el 2023 o de La Nave, escenari de la seva assemblea del 2024.

Malgrat la pèrdua evident de múscul, la nova cúpula confia haver clausurat la seva etapa més convulsa i agafa oxigen davant el pròxim cicle electoral. Almenys l’assemblea va avalar sense fissures el nou rumb. Els més de 300 delegats van ratificar amb un suport del 95,92% la llista Sumar Per Governar, encapçalada per la portaveu parlamentària Verónica Martínez Barbero i la secretària d’Estat de Drets Socials, Rosa Martínez.

El suport a la ponència politicoorganitzativa va ser encara més gran, del 98,96%. Un aval que va elevar l’optimisme d’una direcció que tot just unes setmanes abans, en ple vendaval per la investigació interna per presumpte assetjament laboral de l’anterior coordinadora general, Lara Hernández, assumia en privat un objectiu tan bàsic com urgent. “Evitar la implosió” del partit i “arribar amb pols” a les eleccions generals.

Va quedar reflectit en el míting final, en què la nova direcció va buscar compensar la pèrdua de múscul intern exhibint suports fora del partit. Barbero i Martínez es van envoltar de dirigents sindicals i referents de l’esquerra europea com ara Pepe Álvarez, Carolina Vidal, Anna Camposampiero o Vula Tsetsi, a més de l’eurodiputada Estrella Galán. I el missatge va ser inequívoc: “És el moment d’anar a més, de no conformar-se... De sortir a l’ofensiva” i confrontar amb el “projecte reaccionari de PP i Vox. Hem d’estar a l’altura. Ni una sola distracció”.

Bona part dels intervinents van tenir paraules d’elogi i afecte per a Yolanda Díaz, la presència de la qual va estar en dubte fins a les hores prèvies. Emocionada i a punt de les llàgrimes a la primera fila, la vicepresidenta segona del Govern va resumir amb la seva sola imatge una de les paradoxes que haurà de resoldre Moviment Sumar. La fundadora va anar-hi com una militant més, sense galons orgànics i allunyada de la reordenació de l’espai, però continua sent el seu principal referent polític. Massa important per ignorar-la i massa distant per continuar construint el projecte al voltant seu.

Aquest pas al costat tindrà, a més a més, conseqüències en la nova configuració de l’esquerra alternativa, en què Moviment Sumar treballa des de fa mesos al costat d’IU, Més Madrid i Comuns per crear, a la tornada de l’estiu, una nova marca i un lideratge electoral de cara a les generals. Sense Díaz a l’equació i amb menys múscul que el 2023, MS haurà de buscar l’encaix en una aliança en què previsiblement tindrà menys pes. Just quan aspira a guanyar identitat pròpia, haurà de demostrar que encara conserva la seva capacitat d’“adhesiu”. En aquest trànsit, el titular de Cultura, Ernest Urtasun, tindrà un paper rellevant com a únic ministre que roman a la nova direcció.

L’assemblea va avalar, a més, un gir cap a les bases. La creació d’un Espai Jove autònom i un Consell Territorial buscaran reforçar la feble implantació autonòmica del partit, mentre l’aposta per un espai verd, ecosocialista i laborista pretén dotar-lo de perfil propi.

MS va recollir els trossos i ja té un full de ruta. Ara haurà de demostrar que és capaç de construir un partit diferent que el que Díaz va imaginar fa tres anys i amb prou múscul per tornar a competir a les urnes.