Els nous científics del sistema immunitari

Amb 23 o 24 anys, la majoria dels investigadors amb prou feines comença a definir la seva carrera. Però Ignasi Fàbregas, Fernando Andrés Martín, Júlia Aguilar i Patricia Muñoz ja treballen en alguns dels entorns científics en què s’està gestant el futur de la immunologia.

Les seves preguntes d’investigació són diferents, però totes busquen entendre el sistema immunitari per reprogramar-lo i combatre el càncer i les infeccions que avui es continuen escapant a la medicina.

La recerca en immunologia obre la via a avenços contra el càncer i les infeccions

Les seves trajectòries il·lustren l’impacte de les beques de postgrau a l’estranger de la Fundació La Caixa, que arriben a la 44a edició i la cerimònia de lliurament de les quals es va celebrar el 9 de juliol al CaixaForum Madrid. Es tracta de joves amb trajectòries poc habituals per la seva edat, que abans i tot de rebre la beca ja acumulen experiència en institucions com les universitats de Harvard, Cambridge, Oxford o l’ Institut Karolinska, i que entenen la investigació no com una finalitat acadèmica, sinó com el primer pas per donar resposta als pacients.

Ignasi Fàbregas Parra va descobrir molt aviat que darrere d’un diagnòstic hi ha molt més que una malaltia. Una experiència familiar va despertar el seu interès per la immunologia del càncer i el va acabar portant fins a Oxford, on estudia com impedir que el càncer passi inadvertit per a les nostres defenses. “M’interessa entendre com podem reprogramar el sistema immunitari perquè sigui capaç de reconèixer i atacar els tumors de manera més eficaç”, explica. El seu objectiu és contribuir al desenvolupament de teràpies “més efectives, menys invasives i més personalitzades”, capaces de millorar tant la resposta clínica com la qualitat de vida dels pacients.

La idea que el coneixement només adquireix sentit quan arriba al pacient també defineix la trajectòria de Fernando Andrés Martín. El biotecnòleg ha passat per la investigació acadèmica, la translacional i la indústria farmacèutica abans de començar el doctorat en Biologia Tumoral a la Universitat de Georgetown ( EUA). Aquest recorregut l’ha convençut que la innovació mèdica només és possible quan els dos mons treballen junts. “La investigació translacional és, precisament, el pont en què es troba l’èxit de les teràpies”, resumeix. El seu treball se centrarà a entendre per què alguns pacients no responen al tractament o hi desenvolupen resistència i com anticipar-ho mitjançant biomarcadors.

El càncer també afecta el ­metabolisme de les cèl·lules tumorals. Aquest és l’àmbit en què treballa Patricia Muñoz Escudero. Després d’investigar a la Universitat de Chicago el microambient metabòlic del càncer de pàncrees, continuarà la seva formació a la Universitat North­western estudiant el glioblastoma, el tipus més freqüent de càncer cerebral. El seu treball analitza com els tumors alteren el seu metabolisme per sobreviure, resistir a la quimioteràpia i crear un entorn que dificulta l’acció del sistema immunitari.

Però la immunologia no només mira al càncer. La resistència creixent als antibiòtics ha convertit les malalties infeccioses en un altre dels grans reptes de la investigació biomèdica. Júlia Aguilar ho va descobrir sent adolescent, quan va entrar per primera vegada en un laboratori gràcies al programa Joves i Ciència de la Fundació Catalunya La Pedrera. Aquella experiència la va acabar portant a Cambridge, a l’ Institut Karolinska i ara a l’Imperial College de Londres, on estudiarà com aconsegueixen esquivar alguns bacteris el sistema immunitari. A parer seu, la resistència als antibiòtics avança de manera silenciosa i encara no hi ha una consciència social d’acord amb la magnitud del problema. Comprendre com interactuen els patògens amb les nostres defenses serà clau per desenvolupar noves estratègies davant de microorganismes cada vegada més resistents.

Els quatre becats també comparteixen una mateixa visió sobre com ha d’avançar la ciència. Consideren que la investigació bàsica, la col·laboració entre disciplines i la transferència del coneixement són peces inseparables si es vol que els descobriments arribin a la pràctica clínica.

Les investigacions dels quatre joves recorren camins diferents, però convergeixen en la mateixa idea: “Una teràpia eficaç dona al pacient la possibilitat de superar una malaltia, amb tot el que això significa per a ell i per al seu entorn –reflexiona Muñoz Escudero–. Quan s’aconsegueix aquest objectiu, per dur que hagi estat el camí, sempre val la pena”.