El Govern espanyol s’alinea amb l’Elisi per rebutjar “la xenofòbia” de Rajoy

El Govern d’Espanya va sortir ahir en bloc a acusar de “xenofòbia” l’expresident Mariano Rajoy per mirar de contenir el conflicte diplomàtic obert per l’exlíder del PP amb París, per haver asse­nyalat que la selecció francesa de futbol té “una plantilla d’altíssim nivell. Això sí, sense francesos”. Un pretès comentari futbolístic que ha reobert un dels vells debats identitaris a França i que afegia tensió a la relació bilateral, just en la setmana que el PP bloquejava al Senat, dijous, el Tractat d’ Amistat.

El president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, que avui visita París per participar en la nova cimera de la Coalició de Voluntaris per Ucraïna, organitzada pel president francès, Emmanuel Macron, va ser contundent a l’hora de censurar Rajoy: “Hi ha qui encara mesura la pertinença pel cognom, el lloc de naixement o el color de pell”, va escriure a les xarxes socials. “ Espanya és de qui l’estima i la treballa. No de qui l’avergonyeix amb declaracions xenòfobes”, va reblar.

El ministre d’Afers Exteriors, José Manuel Albares, va anar un pas més enllà vinculant direc­tament la polèmica amb l’altre front obert entre Madrid i París. “És feridor i perillós. Tot el que encobreixi racisme i xenofòbia és menyspreable. No és Espanya”, va afirmar abans d’advertir que “el sabotatge del PP no impedirà el Tractat d’ Amistat”.

La reacció de França explica la contundència del Govern espanyol. Fins a tres ministres de Macron van sortir a condemnar uns comentaris qualificats de “racistes”, “inacceptables” i expressió d’un “odi metòdic”.

Sánchez i Macron es veuen avui a París després del bloqueig del PP al Tractat d’Amistat bilateral

El titular d’Interior, Laurent Nuñez, descendent de migrants espanyols, va considerar a BFM TV “totalment inacceptable” el que havia afirmat Rajoy. “Només hi ha una França, una república en què tothom pot trobar el seu lloc, sigui quin sigui el seu origen”, va replicar.

La ministra encarregada de la Lluita contra les Discriminacions, Aurore Bergé, va denunciar els “comentaris racistes”, i la titular d’ Ultramar, Naïma Moutchou, va parlar d’un “odi metòdic i normalitzat envers França” i va demanar a la Federació Francesa de Futbol que emprengui accions legals contra Rajoy.

També el líder socialista Olivier Faure va recordar que França “no és una nació ètnica” ni té “un color de pell o una religió” i va atribuir la polèmica a la “dreta racista”.

Especialment dur es va mostrar l’ ex primer ministre francès Manuel Valls. “No és una ocurrència, és una confessió”, va afirmar. A parer seu, el que Rajoy “creu que no veu en aquest equip no són nacionalitats. Són colors de pell”. “És a dir, que per ell un negre no pot ser francès. D’això se’n diu, simplement, racisme” va sentenciar.

L’exlíder del PP irrita França afirmant: “Té una plantilla d’altíssim nivell; això sí, sense francesos”

L’origen de la tempesta resideix en una de les columnes d’opinió que Rajoy signa durant el Mundial de futbol a El Debate , el diari digital propietat de l’ Asociación Católica de Propagandistas. En la columna, l’expresident va analitzar el potencial de la selecció francesa, pròxim rival d’ Espanya, a què va definir com “un adversari formidable” amb “un altíssim nivell”. Fins que va afegir el matís que va desencadenar la polèmica: “Això sí, sense francesos”.

L’afirmació xoca amb la composició mateix de l’equip francès, ja que 23 dels seus 26 jugadors van néixer a França, i els altres tres– Michael Olise, Marcus Thuram i Brice Samba– tenen igualment la nacionalitat francesa. Però, sobretot, ressuscita una discussió de profundes arrels polítiques i racials que fins i tot l’extrema dreta francesa ha anat modulant amb el pas dels anys.

Va ser durant l’Eurocopa del 1996 quan el llavors líder del Front Nacional, Jean-Marie Le Pen, va sostenir que era “artificial fer venir jugadors de l’estranger per formar l’equip de França”.

Dos anys després, durant el Mundial del 1998, va insistir que aquella no era una selecció veri­tablement “francesa”. I davant el bleu-blanc-rouge –blau, blanc i vermell, els colors de la bandera– va emergir llavors l’expressió black-blanc-beur : negre, blanc i àrab, en al·lusió a l’origen nord-africà de part dels seus integrants. Amb Zinédine Zidane al capdavant, aquella França va convertir la seva diversitat en emblema nacional.

Fins a tres ministres francesos van qualificar els comentaris de Rajoy de “racistes” i “inacceptables”

Rajoy no va fer ahir cap acla­riment, ni rectificació. I tampoc el PP no va marcar distàncies amb les paraules de qui va ser el seu president. La polèmica arribarà oberta a la trobada que Sánchez i Macron mantindran avui aParís.