Fa ja gairebé vint anys que el llavors president de la Generalitat, José Montilla, va avisar de la creixent desafecció de la ciutadania envers les institucions. Aleshores parlava de la relació Catalunya- Espanya. Dues dècades després, els símptomes de desinterès dels ciutadans envers la política s’estenen per tot Espanya. L’ambient de crispació és irrespirable, sobretot a Madrid. Es detecta odi i hi ha qui prediu que ens acostem a la baralla física com hem vist en parlaments asiàtics.
La insatisfacció amb la política escala posicions en el rànquing dels principals problemes ciutadans, ho mostren els últims sondejos del CIS i del seu homòleg a Catalunya (CEO). En el conjunt d’ Espanya, els problemes polítics, la inestabilitat per la falta d’acords i la corrupció ja són la tercera preocupació, després de l’habitatge i l’economia. L’última enquesta del CEO de dijous anava més enllà. Preguntava quin partit creu que té més capacitat per resoldre els principals reptes, com ara la gestió dels serveis públics, la seguretat, la pobresa o l’economia. La resposta més repetida era descoratjadora: cap formació política.
Sobre el grau de confiança de les institucions, només els ajuntaments aproven justet, amb un 5,3. La resta, des dels governs, els parlaments, la UE, els partits, els sindicats i la justícia, tenen suspensos clamorosos. I, finalment, crida l’atenció que el 92% de la població afirmi que el Govern amaga sovint informació rellevant a la ciutadania. Ens enganyen?
Són molts els avisos que emet la societat als representants polítics i no sembla que aquests últims reaccionin més enllà de lamentar-se del perill de discursos extremistes que guanyen adeptes. Estaria bé que, en comptes d’acusar els altres, fessin autocrítica, perquè la desafecció pot ser irreparable. La setmana passada, durant una reunió a Saragossa d’alcaldes de formacions tan diferents com PSOE, PP, ERC o Bildu, hi va haver una coincidència que van comentar en privat: “El nivell de crispació en la política espanyola ens està fent molt de mal”. Està bé que se n’hagin adonat, però més enllà de dir-lo, han d’actuar o la ciutadania es desconnectarà definitivament.

Ver comentarios 3
Buen análisis, ayuda a entender el contexto de la noticia.
Se agradece el rigor y las fuentes contrastadas.
Excelente trabajo de la redacción, como siempre.