Jutjats més amables per a nens i adolescents

Si una sala de vistes produeix certa incomo­ditat a qualsevol adult –ja que es tracta d’un entorn poc afable a simple vista–, imagineu-vos per a nens i adolescents. Hi ha estudis doctrinals que ofereixen recomanacions per fer aquest espai una mica més acollidor per a ells, però el Departament de Justícia de la Generalitat –en coordinació amb el de Drets Socials– ha volgut anar un pas més enllà. Com? Creant una guia pràctica, en l’àmbit civil, per a l’audiència de nens i adolescents en processos judicials de família. El document, que es presentarà avui, té caràcter pioner perquè ha estat elaborat per un equip interdisciplinari, és a dir, compta amb la participació de jutges, sí, però també de fiscals, lletrats de l’administració de justícia o psicòlegs.

“És un pas més en la humanització de la justícia i posa el menor en el centre, un actor sensible, en els processos judicials de família”, explica a La Vanguardia Ramon Espadaler, conseller de Justícia de la Generalitat, que destaca precisament el caràcter integral de la guia. “En l’àmbit estatal, hi havia algunes pautes fetes des de la perspectiva de jutges, fiscals, advocacia, psicòlegs, però aquest document té la virtut de fer confluir totes aquestes mirades en el menor i el seu procés de declaració”.

“La idea és humanitzar la justícia i posar el menor en el centre”, explica el conseller Ramon Espadaler

Les recomanacions que recull la guia se circumscriuen a processos de divorci o de ruptura de parelles de fet, tràmits que per a un nen “sempre són desagradables perquè el situa en un conflicte de lleialtat amb els seus progenitors”, diu el magistrat Xavier Abel.

En casos en què hi ha una conflictivitat altíssima entre els progenitors, que per si mateixa ja està generant efectes en el menor, l’audiència judicial li pot crear encara més nerviosisme. “Moltes vegades els pares tendeixen a situar la responsabilitat en el nen. Li diuen: ‘El que tu diguis és el que es farà’”, diu Mila Arch, psicòloga i professora de la UB. “Si el menor se sent amb aquesta responsabilitat, és molt possible que l’audiència tingui efectes negatius per a ell. Tot i això, si se li explica bé, informant-lo que té dret a donar la seva opinió, o que pot guardar silenci si vol, és molt probable que la situació flueixi més”, afegeix.

Tant Arch com Abel han format part del grup de treball, constituït el juliol del 2025 i integrat per experts, representants de diversos col·lectius professionals i operadors jurídics, que de manera col·laborativa han creat aquesta guia perquè es converteixi en un referent pràctic per als professionals que intervenen en les audiències judicials de nens i adolescents.

El document estableix criteris clars perquè la participació en el procés judicial dels menors es desenvolupi en condicions adequades. Recomana, entre d’altres, l’ús d’un llenguatge senzill i comprensible; la formulació de preguntes obertes; el respecte pel silenci; implantar un ritme adequat per a cada menor, o establir un clima de confiança. A més a més, descriu totes les fases de l’audiència –preparació prèvia, acollida, conversa, comiat i actuacions posteriors– i ofereix orientacions concretes perquè l’experiència del nen sigui respectuosa i comprensible. A tall d’exemple, recomana que sigui el mateix jutge qui surti a buscar el nen a la sala d’espera.

La guia, que es presentarà avui en societat, estarà disponible al repositori del Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada. El mateix Espadaler i Mercè Caso, presidenta del TSJC, seran els encarregats de clausurar l’acte.