La Sagrada Família recupera el taller de Gaudí cremat el 1936

Maquetes, models de guix, eines, cordes, rotllos de paper, plans, apunts, llibres... Les fotografies que s’han conservat del despatx i taller de Gaudí a la Sagrada Família donen una idea de la intensitat de la feina que hi van desenvolupar l’arquitecte i els seus col·laboradors. Un taller que es va anar ampliant a mesura que creixien les necessitats i on Gaudí acabaria vivint els últims mesos de la seva vida. Aquelles fotogra­fies i el poc que es va poder salvar de l’incendi que el 1936 va calcinar tot l’espai han servit per continuar les obres de la basílica i ara també per recuperar una petita parteix d’aquell suggeridor espai de treball.

El taller de treball d’una obra podria haver estat un barracó sense més, una construcció qualsevol... Però tractant-se d’Antoni Gaudí i de la Sagrada Família, l’obrador també és únic. “Gaudí el va construir com a una cosa provisional, igual que les escoles, però el va fer servir com a banc de proves”, explica Umberto Viotto, arquitecte responsable de la gestió de projectes de la Sa­grada Família. A través de les fotografies i documents con­servats, Viotto i el seu equip han reconstruït la història d’aquest conjunt ubicat a la cantonada dels carrers Provença i Sardenya.

La planta baixa dels edificis es va dedicar sempre a serveis parroquials i a la primera es van ubicar els tallers i magatzems. La distribució no va canviar al llarg dels anys, però, a mesura que l’obra avançava, es van anar ampliant les instal·lacions que el 1906 van incorporar l’edicle, un petit oratori conservat tal com era originalment. La coberta catalana, coronada amb les inicials de Jesús, Maria i ­Josep.

“Gaudí va fer servir aquest edifici com a banc de proves”, explica l’arquitecte Umberto Viotto

“Gaudí va fer servir sistemes supereconòmics i eficients”, destaca Viotto. El taller es va anar expandint en paral·lel al carrer Provença i també al carrer Sardenya. Algunes de les parets de l’obrador eren envidriades, com pot veure’s a les fotografies històriques, i Gaudí fins i tot va idear un sistema de coberta mòbil, com un mecanisme de comportes, que permetia obrir totalment l’espai a l’exterior i poder treballar així amb la llum natural. En algunes imatges d’època també es veu la remunta que es va construir per guanyar altura i perquè hi cabessin les maquetes de la nau principal de la Sagrada Família. Després del devastador incendi, que va reduir a cendres tot el que era de fusta, pràcticament totes les maquetes, plànols, papers... va desaparèixer el taller de maquetes i el magatzem d’escultures, al costat del carrer Sardenya.

Als anys cinquanta ja es va dur a terme una ampliació dels espais parroquials tocant a Provença. Després, als anys vuitanta, quan els responsables de la construcció van definir el pla director de la Sagrada Família, es va acordar alliberar una part dels xamfrans, una decisió que va ser corroborada després de la negociació de les llicències d’obres amb l’Ajuntament durant el mandat d’Ada Colau.

El taller i les escoles eren construccions que Gaudí ja va concebre com a temporals, ja que estaven afectades per la construcció del mateix temple. Tot i això, transcorreguts els anys, s’ha intentat mantenir tots els elements possibles. Així, quan es va construir la nau principal de la basílica es va optar per traslladar les escoles en lloc d’enderrocar-les. En el cas de l’estudi, quan es va aixecar l’actual sagristia va ser necessari sacrificar part de l’edifici. “El que queda és una tercera part de la construcció original i hem conservat la cantonada original del taller, que és la part que tenia més interès”, explica Viotto. Al primer pis d’aquest edifici hi havia les taules de treball de Gaudí i els seus col·laboradors, així com el petit dormitori on l’arquitecte va viure els últims mesos de la seva vida.

L’obrador es va anar ampliant a mesura que es necessitava més espai per a les maquetes i motllos

A partir de les fotografies s’ha replicat el que hi havia, fins i tot la maqueta del terminal d’una de les torres campanar de la façana del Naixement. Probablement la de Bernabé, l’única que l’arquitecte va poder veure acabada. A l’estudi, rèpliques de les fotografies i altres elements, com ara petxines de mar, rams secs, plànols, cordes, llibres...

“Serà un espai de divulgació però molt condicionat a la capacitat de visita, que és molt limitada”, apunta Viotto. Serà més fàcil poder accedir a l’edicle, que disposa d’entrada i sortida, cosa que facilita el flux de persones. A la planta baixa, un panell explicatiu recorre l’evolució de tot aquest espai acom­panyat de fotografies d’època. De fet, el petit oratori és el lloc que s’havia previst perquè els Reis i altres autoritats esperessin el papa Lleó XIV durant la seva visita a la Sagrada Família. S’hi ha penjat una fotografia d’un consell de disciplina dels alumnes de l’escola de la Sagrada Família.

Amb l’edicle, a la planta baixa de l’edifici sí que s’ha definit l’ús. Aquesta serà l’entrada a la parròquia i l’actual sagristia. A partir d’ara, els feligresos i ­alguns dels treballadors de la basílica deixaran d’entrar pel carrer Sardenya per entrar exclusivament pel carrer Provença en un accés que complirà tots els requisits de seguretat: arcs de metall i escàners. S’ordena així una altra de les entrades a la basílica, que com que és un edifici en construcció ha d’anar adaptant els usos quotidians a les exigències de l’obra.

Als baixos del taller hi haurà els arcs de seguretat i els escàners i es tancarà l’entrada de Sardenya

A més de les finestres, un dels elements més singulars d’aquesta edificació es conserva a la part baixa de la cantonada, per sota de la campana, que en el futur també està previst restituir. Es tracta d’una pedra amb una ranura on des de l’inici de la construcció de la Sagrada Família els feligresos ­podien fer els donatius per contribuir a la construcció del temple. “Almoines per a la continuació de les obres”, diu el gravat que es va escriure primer en català i es va traduir el castellà repicant sobre la mateixa pedra.