La defensa d’Andic rebutja que una altra unitat dels Mossos analitzi els indicis

La defensa de Jonathan Andic ha presentat un recurs contra la decisió de la jutgessa de Martorell d’acceptar la petició de la fiscal d’incorporar la unitat central de persones desaparegudes dels Mossos d’Esquadra en la investigació per la mort d’ Isak Andic, de què està acusat el seu fill. L’advocat Cristóbal Martell va firmar el 18 de juny un escrit en què adverteix que aquesta anàlisi tècnica operativa dels elements indiciaris, que el ministeri fiscal vol encarregar a aquesta unitat, no pertoca en aquest procediment i que les valoracions que se li volen encarregar corresponen exclusivament a l’autoritat judicial. A més, assegura que el que pretén en realitat la fiscal és encarregar una pericial d’intel·ligència, que tampoc no té cabuda en aquesta causa.

Aquesta unitat dels Mossos especialitzada en desaparicions de naturalesa criminal va irrompre en la fase d’instrucció de la mort del fundador de Mango al maig, a través de la fiscal especial del tribunal del jurat, Teresa Yoldi. En un escrit va sol·licitar a la jutgessa de Martorell Raquel Nieto la seva incorporació perquè, a partir de la seva experiència en casos basats en proves indiciàries, elaboressin un informe a tall de relat amb tot el que els investigadors havien aplegat fins aquest moment. La fiscal coneix bé aquesta unitat perquè va treballar amb ells alguns dels casos que han acabat amb condemna davant un tribunal popular. Els cadàvers de Piedad Moya i Diego Vargas no van aparèixer mai, però Yoldi va aconseguir condemnes en tots dos i va disposar a la sala als judicis de la narració dels informes del sergent Pere Sánchez, responsable de la unitat. I això és el que busca la fiscal, garantir la presència d’aquest sergent a la sala, pensant en un hipotètic judici contra Jonathan Andic. “És la seva aposta segura, aquests policies li fan confiança tècnica”, indica una font coneixedora de la feina de Teresa Yoldi.

La jutgessa de Martorell va accedir a la petició de la fiscal que uns mossos aliens al cas elaboressin un informe

Cristóbal Martell en aquest últim recurs torna a posar el dit en el que ell entén com a subjectivització de la policia en la valoració de la prova. Aquesta vegada els seus arguments se centren a recordar que la valoració de la prova és facultat judicial que no es pot delegar en un cos policial.

Martell adverteix que la fiscal no concreta com s’ha de desenvolupar la intervenció d’aquesta unitat de Mossos, ni quin seria l’objecte concret a analitzar. En qualsevol cas, afegeix, no li correspon a la policia judicial fer l’anàlisi d’elements indiciaris perquè les valoracions de les proves corresponen “exclusivament” a l’autoritat judicial, que no necessita “auxili policial”, almenys en aquest cas per a aquesta anàlisi.

Aquí recorre a jurisprudència i al magistrat del Tribunal Suprem Manuel Marchena, que en una sentència del 2021 ja va advertir que convidar la policia a elaborar valoracions jurídiques sobre uns fets constitueix una “extralimitació funcional mancada de tota cobertura jurídica”.

La valoració de la prova, recorda Martell, correspon al Tribunal, no a policies, per molt experts que siguin en investigacions fonamentades en indicis i no en proves directes. Torna l’advocat a citar Marchena quan adverteix que la inclusió de valoracions sobre els fets en atestats policials suposa “una extralimitació funcional que, per molt estesa que estigui la seva pràctica, no podrà ser acceptada mai”. I afegeix, també de pròpia mà de Marchena, que el fet que “l’agent instructor deixi anar valoracions personals acosta [...] del crèdit que mereixi el denunciant [o el denunciat, afegim nosaltres] desborda l’espai funcional que el nostre sistema reserva els agents de l’autoritat”. Perquè els policies, insisteix Martell tornant a fer seves les paraules del magistrat del Suprem, “han d’acollir fets, no valoracions personals sobre la credibilitat o les contradiccions”.

Aquest escrit entronca amb el recurs que va presentar contra les mesures cautelars dictades a l’ordre de presó de Jonathan Andic i que està pendent de resolució a l’ Audiència de Barcelona. Les valoracions policials sobre la prova constitueixen “reflexions extravagants perfectament prescindibles”, afegeix.

Acaba advertint que el que realment pretén Teresa Yoldi és una pericial d’intel·ligència, figura que Martell defineix com a “innovadora i de naturalesa híbrida”, que no està exempta de polèmica per l’ús distorsionat que alguns juristes entenen que es fa últimament.

L’advocat de la defensa recorda que hi ha un cert consens general per acceptar aquestes pericials d’intel·ligència, però en processos complexos, com són les investigacions per terrorisme o crim organitzat, en què de vegades calen coneixements molt concrets sobre el funcionament d’aquestes estructures criminals. Tot i això, “la investigació d’un accident amb resultat de mort, qualificat provisionalment d’homicidi [...], dista de ser un procés complex que necessiti per a la valoració de la prova [...] un analista policial”, adverteix el lletrat.

Per acabar, Martell recupera un treball del magistrat del Tribunal Constitucional Ramón Sáez Valcarcel precisament sobre les pericials d’intel·ligència en què ja advertia que “davant la parcialitat de la policia s’alça com a valor constitucional i deure professional la imparcialitat del jutge”.

En espera de la decisió de la jutgessa amb aquest recurs, tota l’atenció recau en la resolució al recurs d’apel·lació que Martell va presentar contra les mesures imposades per la jutgessa de Martorell a l’ordre de presó de Jonathan Andic. El resultat de la sala novena, dirigida pel magistrat Andrés Salcedo Velasco, serà important perquè donarà pistes sobre la validesa incriminatòria que atorga el tribunal als indicis recollits pels mossos i que tant la fiscal com la instructora han assumit als seus diferents escrits.

Després de la primera ronda de testificals als jutjats de Martorell, continuen pendents de ser citats a declarar els altres cinc testimonis proposats per la fiscal. Tres alts càrrecs de Mango, entre els quals el president executiu, Toni Ruiz, i dos mossos de la unitat de muntanya que van participar el 14 de desembre del 2024 en el rescat del cos d’ Isak Andic a Montserrat. Unes testificals que les fonts jurídiques consultades calculen que ja no es faran fins al setembre, després de les vacances d’estiu.