L’elevada fiscalitat a Espanya frena que les llars inverteixin el seu estalvi

La fiscalitat més elevada que suporten les inversions a Espanya respecte a altres països comparables penalitza i frena que les llars inverteixin el seu estalvi. El tipus efectiu suportat en diferents productes analitzats –ac­cions, dipòsits, fons...– s’eleva al 22,3%, vuit punts més que el 14,4% de la Unió Europea, segons un informe de l’ Institut d’ Estudis Econòmics i l’ Associació Espanyola d’ Assessors i Planificadors Financers ( EFPA). Aquesta fiscalitat redueix “amb més intensitat” el rendiment net que arriba a les famílies, amb unes diferències fins i tot més notables en els dipòsits o els bons i menys avantatges en productes estesos com els plans de pensions. El panorama “desincentiva” portar l’estalvi a la inversió, s’incideix, cosa que impedeix canalitzar-lo cap a l’economia productiva o combatre l’efecte de la inflació en el poder de compra.

La tributació és un dels factors que més condiciona les deci­sions d’estalvi i inversió. L’informe reitera en aquest sentit que el marc tributari és “desfavorable”. “De mitjana estem a la banda alta, cosa que no facilita que es mogui l’estalvi, allunya de nivells òptims i condiciona els moviments”, exposa Adrián González, director d’estudis de l’ IEE. “La fiscalitat entorpeix que es canalitzi als mercats financers”, continua. Els espanyols acumulen un bilió d’euros en comptes o dipòsits de nul·la o baixa remuneració. La fiscalitat –a més d’altres factors com l’educació financera– fa que hi hagi “dues direccions contraposades”, no naturals. “A les llars de renda baixa, la incertesa i falta d’incentius porta a mantenir una actitud més conservadora, amb rendiments més baixos i on és més difícil batre a la inflació. A les llars amb rendes més altes i coneixement financer hi ha l’equació contrària: la fiscalitat que suporten és elevada, fet que fa que per tenir una millor rendibilitat neta els surti a compte prendre posicions més arriscades que no assumirien amb una fiscalitat més moderada”, diu.

En els plans de pensions es critica un tracte “neutral”, mentre que altres països els incentiven més

La tributació efectiva, que serveix per comparar països i s’ha calculat a l’estudi, és una mesura sintètica que recull tota la tributació a què s’enfronta un producte financer sobre la seva rendibilitat bruta. Això permet veure com afecta el sistema fiscal o el tipus marginal al llarg de la vida de la inversió, perquè incorpora els impostos que afecten l’inversor sobre interessos, dividends, guanys, transaccions, retencions o semblants. Amb aquesta base, Espanya i el seu 22,3% queden pitjor que les veïnes França i Portugal, i Alemanya, Grècia o Itàlia. “El còctel tributari deixa una fiscalitat gens competitiva, mal tractada”, exposa José Manuel Ortiz, d’ EFPA España. “És un factor que penalitza. Si els impostos són alts i no existeixen productes financers que ajudin a mobilitzar l’estalvi al mercat de capitals, ens veurem en una situació de falta de competitivitat”, assegura.

En dipòsits o bons, la tributació efectiva que s’observa és del 30%, cinc punts per sobre de la UE. Aquest percentatge és homogeni amb la resta de països i té en compte tot l’impacte fiscal que tenen, ja que si només s’analitza l’IRPF, el tipus en els dipòsits és del 18% per a rendiments baixos. La bretxa es fa notable perquè gairebé un 40% de la cartera de les llars són dipòsits, esmenta l’informe. La tributació de les accions és del 29%, un cop més a la part alta i set punts més que la mitjana comunitària. La situació es repeteix en els fons d’inversió (tipus del 27%, sis punts més). En plans de pen­sions, el tracte fiscal és neutral, quan a la UE o l’OCDE estan més incentivats. En aquest apartat es critica sobretot la limitació a les aportacions deduïbles –avui 1.500 euros– o que el rescat tributi com a renda del treball, amb tipus de fins al 47%.

En els dipòsits, Espanya és cinc punts per sobre de la UE comptant tot l’impacte fiscal

Els canvis en el sistema tributari dels últims anys, com portar el tipus màxim per rendes de l’estalvi al 30%, han aprofundit en la problemàtica, han deixat un esquema “complex”, en ocasions “poc neutral” i amb interès recaptatori, s’esmenta. S’arriba a produir l’“efecte candau”: que no es liquidin inversions per la càrrega fiscal, cosa que “distor­siona l’assignació eficient del capital”. Entre les mesures proposades, s’apunta a una rebaixa de tipus marginals màxims a nivells de la UE, a fomentar l’estalvi a llarg termini –per exemple, amb més incentius als plans de pen­sions–, a millorar el règim de compensació de pèrdues o que la tributació corregeixi la inflació acumulada després de recuperar una inversió. “Avui es dificulta identificar quin producte és atractiu”, incideix Ortiz.