Targeta blava a la dreta espanyola

França acaba d’ensenyar una targeta blava a la dreta espanyola, amb un malhumor sense precedents els últims anys. La targeta blava diu: “Les factures pendents, les passem a cobrar”.

És impossible separar la reacció del Govern francès davant un malaurat article de Mariano Rajoy en un diari digital de segona fila de la irritació acumulada a l’Elisi davant la deliberada decisió del Partit Popular de bloquejar durant més de tres anys l’aprovació parlamentària del nou tractat d’amistat entre França i Espanya.

Al darrere de la irritació francesa amb Rajoy, hi ha el bloqueig del tractat d’amistat entre els dos països

Llegint la gasetilla de Rajoy, algú important a París ha donat l’ordre d’atac. Quatre ministres francesos, incloent-hi el titular d’Afers Exteriors, no surten a qualificar de “racista” un ex primer ministre espanyol sense coneixement previ del president de la República.

Maten diversos galls amb un sol tret. Cobren una factura, envien un avís a la dreta espanyola per a temps venidors, arrosseguen el Reagrupament Nacional, el partit de Marine Le Pen , que no pot callar si es qüestiona la identitat nacional dels futbolista francesos –els lepenistes també han qualificat de “racista” Rajoy, escalfen el partit i animen les bleus a saltar aquesta nit al camp com feres–.

Rajoy no va aconseguir tanaltes cotes de visibilitat internacional durant els seus set anys a la Moncloa, ja que ell es preocupava de Sòria i no deSíria. Un dia que s’ocupa de França, provoca un daltabaix. Els expresidents ofereixen moltes sorpreses últimament a Espanya.

Anem al fons de la qüestió: el pertinaç bloqueig del tractat d’amistat entre Espanya i França. Va ser signat el 19 de gener del 2023 i encara no ha estat convalidat pel Parlament espanyol. Si això passés entre França i Alemanya, estaríem davant una greu crisi política.

El Govern va tenir problemes a la primera votació al Congrés, per l’abstenció de Junts i Podem. El Partit Popular també volia abstenir-se però, després de veure que Pedro Sánchez podia caure derrotat, van passar al vot en contra. L’excusa és una clàusula que preveu la possibilitat que un ministre francès pugui participar periòdicament en les reunions del Consell de Ministres d’ Espanya, i viceversa. Aquesta clàusula figura als nous tractats d’amistat de França amb Alemanya, Itàlia i Polònia, i no s’ha trencat res en aquests països. En el cas d’ Itàlia, simplement no s’ha activat. No és una clàusula obligatòria. És un gest europeista compartit pels països de més pes a la Unió.

El 18 de juny, el tractat de Barcelona va ser aprovat pel Congrés. Junts i Podem hi van votar aquesta vegada a favor. Queda pendent el Senat, on el PP ha posat en marxa una nova maniobra dilatòria. Ha demanat un informe al Tribunal Constitucional que pot endarrerir el tràmit durant diversos mesos. El conveni pot acabar decaient atesa la proximitat d’eleccions en tots dos països. Carregar-se un tractat d’amistat entre Espanya i França en les actuals circumstàncies de la Unió Europea no és poca cosa. Alberto Núñez Feijóo hacomès una temeritat estratègica, que ara li esclata a les mans per una gracieta de Rajoy, elpolític sorneguer que vol semblar apolític.

La resposta diplomàtica francesa davant la maniobra del Senat va ser molt mesurada fa uns dies, però han trobat l’excusa per treure l’artilleria. Expressen la seva irritació, reivindiquen la França republicana, treuen la iniciativa als lepenistes, escalfen el partit i avisen per als temps futurs.

Amb Marine Le Pen a la presidència de la República Francesa no hi hauria més amabilitat i cotó fluix, hi hauria més nacionalisme.