El CNI va espiar set mesos amb aval judicial David Fernàndez

El Consell de Ministres ha remès un informe que aixeca el secret de la informació classificada relativa a l’espionatge a dos exdiputats de la CUP, David Fernàndez i Carles Riera, a petició del titular­ del jutjat d’ instrucció número 32 de Barcelona, que investiga la utilització del sistema d’espionatge Pegasus.

En concret, el Govern central informa al jutjat que el CNI, de manera legal i autoritzada judicialment pel jutge del Tribunal Suprem encarregat del control dels serveis secrets, “va interceptar” les comunicacions dels dos diputats per possibles “activitats contràries a la seguretat nacional”.

També va ser espiat amb Pegasus un altre exdiputat de la CUP, Carles Riera, entre el 2020 i el 2022

En el cas de David Fernàndez, l’espionatge va durar gairebéun any i mig, entre el 18 de desembre del 2019 i el 2 juny del 2020 –després de la sentència del procés–, quan ja feia anys que havia deixat de ser diputat al Parlament però encara continuava vinculat a les mobilitzacions de l’independentisme i, en concret, a Òmnium Cultural.

Fernàndez no constava a la llista de 18 espiats pel CNI que l’exdirectora del CNI Paz Esteban, investigada arran de sis querelles presentades per afectats del cas Pegasus i que va ser destituïda arran del cas, va facilitar el maig del 2022 als grups del Congrés en el marc d’una comissió celebrada a porta tancada.

A la llista sí que figurava l’espionatge a Carles Riera, que el Consell de Ministres admet ara que va ser objecte d’intervenció telefònica, també amb autorització judicial, entre el 23 de juny del 2020 i el 24 de maig del 2022, etapa que coincideix parcialment amb el seu càrrec de diputat al Parlament.

Al contrari, el Govern espanyol nega al seu informe que el CNI espiés l’exdiputat de la CUP Albert Botran, malgrat que els informes tècnics de Citizen Lab van trobar també rastre de Pe-gasus al seu mòbil i una pericial dels Mossos d’Esquadra va localitzar un “indicador de compromís” al seu telèfon, el desembre del 2019. La pericial de la policia catalana puntualitzava, però, que aquest “indicador de compromís” trobat al mòbil de Botran no implicava necessàriament la “detecció automàtica” del programa maliciós Pegasus, un software de l’empresa israeliana NSO.

Revelada aquesta informació, la CUP, Junts i també Òmnium van demanar ahir una investigació completa mentre n’exigien responsabilitats. En concret, el portaveu de Junts, Josep Rius, va demanar el cessament dels actuals responsables del CNI i del ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska. El mateix va reclamar la portaveu de la CUP, Su Moreno, que va considerar que els seguiments amb Pegasus demostren que “l’ Estat espanyol criminalitza l’independentisme i la dissidència política”.

La desclassificació d’informació secreta del Consell de Ministres habilita expressament la directora del CNI, Esperanza Casteleiro, a informar sobre “la natura” de les activitats de Riera i Fernàndez que van motivar la intercepció dels telèfons mòbils i també li permet respondre sobre l’atac al mòbil de Botran, perquè no consta que fos espiat pel CNI. Malgrat això, l’Executiu disposa l’“ocultació expressa” dels fragments de les interlocutòriesdel Suprem que van autoritzar l’espionatge quan permetin revelar “les activitats, mitjans i procediments i fonts d’informació del CNI”, cosa que a la pràctica impedeix que Casteleiro respongui sobre qüestions tècniquesrelacionades amb l’ús de Pega-sus per part dels serveis secrets espanyols.