Europa va registrar 10.000 morts de més durant l’onada de calor de finals de juny

Els països europeus van registrar més de 10.000 morts per sobre de la mitjana durant l’onada de calor sense precedents que va fuetejar l’oest del continent a finals de juny. La gran majoria —més de 9.000— van correspondre a persones de 65 anys o més, segons les dades publicades per EuroMOMO, una xarxa avalada pel Centre Europeu per a la Prevenció i el Control de les Malalties i l’OMS. La calor extrema pot causar la mort perquè agreuja especialment malalties cardiovasculars i respiratòries, i les persones grans són les més vulnerables. Hi ha experts, però, que assenyalen que algunes de la morts que es relacionen amb les altes temperatures en realitat es deuen a la contaminació.

“És inusual que hi hagi aquest tipus d’excés en aquesta època de l’any. És una xifra veritablement elevada”, va assenyalar a Reuters Lasse Vestergaard, metge en cap de l’ Statens Serum Institut de Dinamarca, seu d’EuroMOMO. “És difícil explicar aquest elevat excés de mortalitat per una altra causa que no sigui la calor extrema”, va afegir.

“No serveix de res tenir un refugi climàtic si les persones que moren són les que tenen 75 anys o més”, diu un expert

Els científics subratllen que l’onada de calor de finals de juny hauria estat “pràcticament impossible” sense el canvi climàtic, que està fent que aquestes onades siguin més freqüents i intenses. Les dades, recopilades a partir de les estadístiques nacionals de mortalitat de 27 països europeus, incloïen l’excés de morts per totes les causes, no només les relacionades amb les altes temperatures. Tot i això, els mateixos investigadors adverteixen que no es coneixen altres factors importants, com brots de la covid, que poguessin haver contribuït al pic de 10.650 morts d’excés registrades aquella setmana (hi ha experts a Espanya, però, que apunten també a la contaminació, com expliquem més endavant).

La mortalitat combinada d’aquests mateixos països europeus durant les vuit setmanes anteriors es va situar, de mitjana, en unes 500 morts setmanals per sota dels nivells habituals.

A Espanya, i segons xifres del MoMo (sistema estadístic de monitoratge de la mortalitat diària), coordinat per l’ Institut de Salut Carlos III ( ISCIII), s’han registrat aquest estiu (del 15 de maig –data en què el MoMo situa l’inici del període estival– fins al 12 de juliol) 2.056 morts atribuïbles a la calor. La xifra gairebé dobla les comptabilitzades en el mateix període de l’any passat, que van ser 1.171. La diferència és encara més gran si es compara aquest 2026 amb els anys 2024, 2023 i 2022. Durant aquest període, les defuncions atribuïbles a la calor van ser de 110 (2024), 275 (2023) i 996 (2022).

No obstant això, aquestes xifres, per si soles, no aporten gaire informació. Per què? Perquè seria necessari saber quants graus es va superar el llindar d’onada de calor. “Dues mil cinquanta sis morts atribuïbles a la calor aquest estiu podrien ser poques en funció dels graus en què s’hagi superat el llindar”, explica a La Vanguardia Julio Díaz, investigador­ de l’ ISCIII. En cas de ser pocs (per dir-ho d’alguna manera), seria gràcies a la cultura de la calor que hi ha a Espanya i no en altres països, menys habituats a les altes temperatures, afegeix.

Aquest investigador recorda que en la mortalitat atribuïble a les onades de calor no només hi influeix la temperatura, també la contaminació. Explica que estan treballant en un estudi, que ben aviat veurà la llum, on estimen que prop del 18% de les morts que s’atribueixen a la temperatura es deuen a la contaminació. “I no fem res contra això: ningú no diu que et posis una mascareta, i molts menys s’aplica una reducció­ del trànsit”, lamenta Díaz.

Assegura que quan hi ha una situació d’estancament, amb bloqueig anticiclònic i entrada d’aire saharià en alguns casos, no només puja la temperatura, també l’ozó, l’NO2(diòxid de nitrogen), les PM (partícules en suspensió)... “i això afecta els mateixos grups vulnerables, les mateixes patologies i tot alhora. Així doncs, per què prenem mesures contra un factor i no contra la resta?”.

Potser –argüeix Díaz–, si entra pols del Sàhara, s’hauria de reduir el material particulat d’origen antròpic, que és un 55%. “El que més mata a l’estiu és l’NO2”, afirma. A parer seu, no serveix de res tenir un refugi climàtic si les persones que moren en onada de calor són les que tenen 75 anys o més, que amb prou feines es mouen de casa, amb comorbiditats i polimedicades. “No aniran a un refugi climàtic”, afirma.

Assevera que el que disminueix la mortalitat en les onades de calor és l’accés a llocs frescos a casa. “Tenir aire condicionat[o, si no, ventiladors]; que l’habitatge­ estigui ben aïllat; que la gent es preocupi de les persones grans, que estiguin hidratades... Cal saber com adequar els recursos”.

A Catalunya també es registra un augment de morts atribuïbles a la calor (segons el MoMo) si es compara el mateix període d’aquest any amb els quatre anteriors. Del 15 de maig al 12 juliol del 2026 s’han registrat 339 morts, quan el 2025, en el mateix espai temporal, se’n van comptabilitzar 300; cap, el 2024; 13, el 2023 i 48, el 2022.