El 38,3% dels ciutadans creuen que les llistes d’espera en la sanitat han empitjorat

El 38,3% dels ciutadans creuen que les llistes d’espera en la sanitat pública han empitjorat els últims dotze mesos, quatre punts més que fa un any, amb temps d’espera “poc o gens acceptables” en les consultes d’especialistes per al 69,4%. A més a més, el 71% dels ciutadans que van al metge han d’esperar més d’un dia perquè els visiti un facultatiu, i la mitjana de demora són 10 dies. Per contra, només el 21% aconsegueix que l’atenguin el mateix dia o l’endemà. Són dades de la primera onada del baròmetre sanitari 2026 elaborat pel Ministeri de Sanitat iel Centre d’ InvestigacionsSociològiques ( CIS), publicat ahir dilluns.

Així, set de cada deu persones que van anar al metge de família dins del Sistema Nacional de Salut ( SNS) van haver d’esperar més d’un dia per ser ateses perquè no van trobar cita disponible, amb una espera mitjana de 10,27 dies. Només el 21,8% va poder ser visitat el mateix dia o l’endemà de sol·licitar la visita, segons una mostra de 7.800 entrevistes.

El 71% dels enquestats esperen de mitjana fins a deu dies per ser visitat per un metge de família

Pel que fa al nombre de dies d’espera, el 33% va esperar 11 dies o més; el 12,5%, entre 8 i 10 dies; el 15,7%, una setmana, i el 10,4%, 3 dies.

A l’hora de consultar amb un metge de família de la sanitat pública, el 22,8% afirma que “alguna vegada l’ha necessitat i no ho ha aconseguit”, mentre que un 61,1% assegura que no ha tingut cap problema quan l’ha requerit.

L’atenció primària continua sent la porta d’entrada principal al sistema sanitari. Així, el 83,9% dels enquestats van anar al metge d’atenció primària l’últim any, el 94,7% van ser atesos en la sanitat pública i el 5,3% en la privada. El 57,4% dels ciutadans entrevistats van consultar un especialista i el 13,5% va estar ingressat (en el 82,3% dels casos l’ingrés va ser en un centre públic). Gairebé la meitat dels ingressos (49,5%) van ser programats per a una cirurgia o una prova diagnòstica, mentre que prop de l’altra meitat va ser per malaltia o un problema de salut urgent. El 4,4% va ser per un part. En general, el baròmetre revela que el sistema sanitari funciona “bé o bastant bé” per al 53,4% de la població, amb una satisfacció mitjana de 6,16 punts sobre 10.

Quant a la valoració d’especialistes, el personal d’infermeria és el més ben considerat, amb una puntuació de 8,16 puntssobre 10 davant els 7,98 que reben els metges. I el 84% dels usuaris d’atenció primària pública valoren positivament l’atenció rebuda.

Més enllà de la salut física, la mental i el malestar psicològic o emocional ha estat motiu de consulta del 18,2% dels enquestats. En la sanitat pública, el 43,1% dels que es van visitar per aquesta raó van ser atesos per un metge de família, el 31%per un psiquiatre i el 16,9% per psicologia.

Pel que fa a proves diagnòstiques, la colonoscòpia és la que més temps d’espera reporta la població: 129 dies. Un 4,8% dels enquestats se n’havien fet una els últims dotze mesos. El 19,2% s’havia fet una ecografia, el 14,1%, un TAC i el 14% s’havia fet una ressonància.

Amb els serveis de sanitat cada vegada més digitalitzats, un 39,5% de la població ha accedit a la seva història clínica en la sanitat pública i el 63,1% sap que pot retirar medicaments receptats en la sanitat pública fora de la seva comunitat gràcies a la recepta electrònica.

El baròmetre, elaborat pel Ministeri de Sanitat i elCIS, “reflecteix l’alt nivell d’utilització dels serveis sanitaris per part de la població adulta a Espanya”.