Renfe, Adif i el ramat

Després de mig any, decideixo agafar el tren en lloc de l’autobús. Després d’uns dies de vacances, energia, optimisme. Som-hi! Un vot de confiança als responsables de Renfe, Adif, consellers i ministres. Comprovo els horaris –diverses vegades a la nit i abans de sortir– a l’aplicació d’Adif. Tot en ordre. El tren de les 8.26 h arriba a Sants a les 9.39 h. Descarto l’autobús. Quanta innocència. Quin gran error.

A les 8.15 h, ja a l’estació de Tarragona, em felicito per ser aquí esperant mentre miro el mar i no fent cua a la grisa estació d’autobusos. Però a les 8.26 h, en lloc d’un tren, arriba un anunci de megafonia: vindrà a les 8.40 h. Vaja. L’andana es va omplint. A les 8.45 h entren cinc vagons ja pràcticament plens. Els passatgers –de tot tipus i condició, nens, avis, amb maleta, amb cita al metge o de camí a la feina– s’amunteguen a les portes. No hi ha lloc per asseure’s. Al màxim a què es pot aspirar és a un foradet al passadís.

Els passatgers de dos trens que ja viatgen atapeïts s’han d’amuntegar en un

El tren no arrenca. Per megafonia adverteixen que l’espera es deu a un problema tècnic. I si baixo, creuo la ciutat i agafo el bus...?

Al cap d’uns minuts, anuncien que el nostre tren no podrà continuar. Que hem de baixar i esperar el següent, a l’altra banda de l’andana. Ve de Reus i està previst que arribi a les 8.56 h. Tothom fora. Increïble, inadmissible, indignant i molt més se sent entre els usuaris, que en format ramat tornen a ocupar l’andana. Diversos agents privats de seguretat supervisen el bestiar.

Quan arriba el tren, es repeteix l’escena amb doble pressió. Els passatgers de dos trens que viatgen atapeïts han d’amuntegar-se en un de sol. I en aquestes condicions i en el millor dels casos, el bestiar viatjarà, una hora i quinze minuts. Alguns es queden forçosament a l’andana. Impossible ficar un peu en aquest vagó.

El pròxim autobús surt a les 10.30 h i arriba puntual. A les dotze a Barcelona. Quatre hores de viatge.

Quina indigna normalitat.