La vella Europa(i Messi)

Infantino pot estar content. El president de la FIFA sap que el Mundial el guanyaran Lamine Yamal, Kylian Mbappé, Harry Kane o Leo Messi. Li anirà bé que venci qualsevol dels quatre en un campionat en què els grans cracs han deixat el segell. També ho han fet els porters. El futbol d’avui és més a les àrees que al mig del camp quan Espanya va conquerir la Copa del Món el 2010. Ja només en queden quatre. Les primeres del rànquing FIFA. Quatre campiones del món. Mereixen una anàlisi ràpida.

França, l’autoconfiança

El futbol europeu ha ficat tres equips entre les quatre millors seleccions del món en un campionat de grans cracs

És la selecció que té millor plantilla. És possible que faci tres canvis a la segona meitat i els que entrin siguin iguals, o millors, que els que se’n van. Té Didier Deschamps al comandament de l’estratègia i sap que ha de fer feliç Mbappé. I normalment ho aconsegueix. El tècnic ja va guanyar la Copa del món com a jugador el 1998. Com a seleccionador­ la va conquerir el 2018 i la gran força de l’equip és l’autoconfiança. Saben que són molt bons i que el partit s’acabarà inclinant. De vegades traspuen un toc d’arrogància. Deu ser la grandeur .

Espanya, la solidaritat

El seleccionador Luis de la Fuente ha aconseguit acoblar un grup unit i prioritza la col·lectivitat. És un equip en primer lloc solidari. El tècnic no ha elegit cap jugador del Madrid que hagi disputat l’última Lliga amb l’equip blanc. No és una decisió fàcil en el context del futbol espanyol, però s’ha guanyat molts aficionats i el vestidor. Perquè ha actuat sense quotes. Ha decidit en funció d’elegir les millors peces en el millor moment. Si no veu bé Pedri, per exemple, l’ asseu. Merino marca, però a l’equip titular hi manté Olmo. I confia en Lamine, una estrella de 19 anys... fets ahir.

Anglaterra, la contundència

Bellingham enlluerna. Ha tornat a ser amb la selecció el jugador que va fitxar el Madrid i va jugar un primer any extraordinari. Té, a més, Kane, l’endollat davanter centre del Bayern i un equip espurnejant, que sembla que jugui a ràfegues, però que és molt contundent, quan fa ser-ho. Tuchel va deixar fora Foden i Palmer però ha confiat en Anderson i Rice i ha donat minuts a Gordon. Li ha sortit bé.

Argentina, la resiliència

Sembla un equip enfadat, però no ho està pas. Els argentins, actuals campions, han vingut als EUA sabent que hauran de patir, lluitar i, sobretot, resistir. Tenen un punt gamberro d’una selecció amb molt ofici. I Messi. En ratxa. En vena. Amb Leo connectat i amb tots connectats a Messi. El millor futbolista de la història i uns companys que juguen per a ell.