L’èxit literari més inesperat de l’estiu

Laura Autonell (Taradell, 1963) havia escrit tota la vida, com tanta gent, sense gaires pretensions. Però fa sis anys el seu marit va morir i les prioritats van canviar: “Les hores que hauria estat amb ell les he dedicat a escriure, he omplert la seva absència amb històries. És com si m’hagués tornat a casar, però amb la literatura”, assegura, perquè d’aquella pèrdua primer en va sortir una novel·la autoeditada, Un polsim de sal, i fa poc una novel·la que en poques setmanes s’ha consolidat entre els més venuts gràcies al bocaorella, La Llibreria de les Hores Mortes (Columna), al costat d’autors com Regina Rodríguez Sirvent, Gil Pratsobrerroca, Siri Hustvedt o fins i tot Homer mateix amb la nova traducción al català de la seva Odissea.

Al llibre, l’Etna, una jove de la zona alta de Barcelona amb la vida resolta, rep una sotragada quan després de la mort del pare queda sense herència i se li esfondra el món i perd les certeses que tenia. En canvi, hereta de la mare un pis i un local al Raval, on decideix muntar una llibreria, un procés en el qual anirà descobrint uns secrets familiars i les seves conseqüències. “Fa 45 anys que soc botiguera –regenta un comerç de material esportiu a Taradell– i soc fan del comerç de proximitat, que acull clients que acaben sent amics, però els hàbits de compra han canviat molt”, explica Autonell, i afegeix que “una llibreria, a més, té un punt màgic”.

“Va ser justament gràcies a una llibretera que vaig publicar el primer llibre, però després vaig sentir que m’havia de formar, i ho vaig fer a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès, que em va ser molt útil per posar fil a l’agulla”, assenyala i aclareix que va triar Barcelona i el Raval perquè “l’Etna havia de caure de molt amunt a molt avall, i aquí era més fàcil”, des de la seva perspectiva, tot i que ara veu el barri “d’una altra manera, hi ha gent molt bona”, apunta, i recorda que quan va decidir posar la llibreria al carrer Elisabets, davant de La Central del Raval –“vaig pensar que si en realitat n’hi havia una, la meva de ficció seria possible”–, a l’aplicació mòbil de mapes va veure un indigent llegint: “Ja el tenia pensat com a personatge, i la coincidència em va fer creure que a la novel·la l’havia de fer créixer”, i té un paper determinant.

Com a botiguera, l’escriptora és “fan del comerç de proximitat, però la llibreria, a més, té un punt màgic”

Convertida en la sorpresa literària de l’estiu, Autonell concedeix que el fet que al títol i a la trama hi hagi una llibreria li pot haver jugat a favor, com també opina la seva editora, Glòria Gasch, perquè el llibre és tant una “reivindicació de la llibreria com del poder transformador de la lectura, que apareix al llibre com una manera de comprendre el passat i reconstruir la identitat per obrir-nos a les noves oportunitats que pot oferir la vida”. Autonell, que té previst jubilar-se aquest desembre, no vol perdre el temps i ja ha escrit una novel·la negra situada al seu poble, vol reescriure el seu debut i treballa en un nou llibre: “Les circumstàncies han set les que han set, però, a la meva edat, viure això és un somni”.