És un fantasma i enganxa

Me dijiste que exagero / Porque lloro en el café / Que mis dudas son un drama / Que te canso, que te harté / Escondiste mis libretas / Para que dejes de escribir/ Me cortaste cada historia/me llamaste infantil...”. El tema es titula No Me Vas A   Romper i en uns quants versos resumeix el despertar d’una dona que pren consciència que està sent maltractada psicològicament i li diu a la seva parella que fins aquí hem arribat. “Me hiciste tan chiquitita, pero ya me vi de pie / Con el bolso en la cadera y tu miedo en la pared (...) Me arrancaste tantas cosas / pero ya no volveré / ¡No me vas a romper!”. La interpreta Rebecca Montt, una preciosa cantant de parla hispana que en tot just dos mesos ha aconseguit arrossegar multituds a plataformes de streaming com ara Apple Music o Spotify, on suma gairebé mig milió d’escoltes mensuals. A més, a YouTube, TikTok o Instagram acumula centenars de milers de seguidors, que adoren la seva veu càlida i esquinçada, com si fos una reencarnació hispana de Janis Joplin. “Acabo d’escoltar aquesta cançó i uau, m’ha tocat l’ànima”, escriu un fan. “Crec que acabo d’enamorar-me d’una veu. Quina energia!”, confessa un altre.

Però hi ha una cosa que no acaba de quadrar. Assalten els dubtes i la majoria sembla saber que en realitat Rebecca Montt no existeix, que és només un avatar i que tant la seva veu com la seva cara o els instruments que l’acompanyen, han estat generats íntegrament mitjançant intel·ligència artificial. Però això al públic que ha connectat amb ella sembla que no li fa res. No hi ha emprenyament, potser sí un lleuger desengany que no arriba a decepció: “ Déu meu, la IA és genial. M’encanta la cançó i tota la imperfecció a la pell”, resumeix un altre admirador. O “és IA però em flipa”.

La cantant Rebecca Montt acumula milers de seguidors; al seu públic li és igual que no sigui real

Rebecca Montt, amb una veu que té sospitosament una enorme semblança a la de la seva col·lega al món digital, Ruby Black, és l’última a arribar al podi dels cantants i bandes fantasma l’èxit de les quals no depèn de si són reals o no, sinó de si les seves cançons validen els sentiments dels que les escolten. Les seves ( Yo soy eterna , Cada día me quiero más , Somos poderosas o Mi cuerpo es mío ) tenen un to íntim, confessional. Parlen de relacions tòxiques, de curació i d’empoderament femení. La veu sona tan humana i el dolor és tan reconeixible que fa pensar que ja no és gaire lluny el dia que algú trobarà l’home a la màquina. El precedeixen estrelles com Xania Monet (cantant d’R&B creada per la poeta de Mississipi Telisha Nikki Jones) o la banda The Velvet Sundown, i per mantenir-se haurà de fer front a una competència ferotge: un informe de Le Monde va identificar 400 artistes d’IA disponibles en plataformes de streaming des del gener del 2026, amb més de 90 milions d’oients mensuals a Spotify. Després hi ha els de carn i ossos, de moment amb avantatge: el gaudi de la música depèn en gran manera que ens connecta amb la nostra pròpia humanitat.