El PP té una plantilla d’altíssim nivell, però sense ‘peperos’

Adrián Vázquez, de secretari general de Ciutadans a eurodiputat del PP; Susana Gaspar, de líder de Cs a l’Aragó a diputada dels populars; Jesús Salmerón, de diputat a les Corts Valencianes per la formació taronja a alcalde de Gàtova pel PP; Juan Marín, de cap de llista de Cs a Andalusia a ser designat el 2022 per Moreno Bonilla a dirigir el Consell Econòmic i Social de la seva comunitat autònoma; Nacho Martín Blanco i Lorena Roldán, de formar al Parlament al costat d’Arrimadas a diputat pel PP en el Congrés, l’un, a diputada dels populars a Catalunya, l’altra; Ruth Merino, de portaveu de Ciutadans a València a consellera d’Hisenda amb Mazón.

I així, una etceteradíssima llista de taronges afiliats posteriorment a la causa dels blaus (Sara Fernández, Argüero, Patricia Reyes, Goñi, Ortas, Bosquet, Toni Cantó, Girauta en el seu moment, el Papa de Roma i tots els nascuts i per néixer) que requeriria dues pauses d’hidratació per anomenar-los d’una tirada. En càrrecs de confiança —assessories, diverses direccions, llocs a l’organigrama autonòmic– o a escons. La genealogia política d’aquests noms no comença al PP, sinó a Ciutadans.

En tot cas, sense entrar en més detalls, no s’ha d’oblidar que el PP ha estat sis vegades campiona d’eleccions generals. Té, a més, una plantilla d’altíssim nivell. Això sí, sense ‘peperos’ .

Tinc clar que Borja Sémper, portaveu del PP, no sortirà a defensar-me d’aquest calc gairebé literal de l’article aquell de Rajoy en què etnifica i ens ensenya qui no és francès. Perquè les meves paraules són una pulla al seu partit. Però en un fantasiós i hipotètic univers, si Sémper hagués sortit al pas hauria dit que el meu és només un article “sarcàstic” i “sense mala intenció”.

Li va valdre per excusar Rajoy. I li van caure una pluja de crítiques a xarxes: “el centrista Borja Sémper balbucejant excuses” (@DonMitxel_I), “s’està guanyant les pagues extres d’estiu i Nadal” (@Jagospierre).

Cal tenir en compte un punt. Sémper no necessàriament diu sempre el que de debò creu. Com a portaveu representa un partit i diu el que li diuen que ha de dir. Ho va expressar tàcitament en una entrevista dijous passat a RAC1, quan recordava el dia que va anunciar en una roda de premsa que es retiraria un temps. Un càncer de pàncrees l'amenaçava:

–La recordes?

–Vagament, no recordo el que vaig dir abans [d’anunciar el càncer] en aquella roda de premsa convencional de dilluns, en què dius el que ha passat aquesta setmana i per suposat dius ‘que malament el Govern’, en què per suposat dius ‘que bé l’oposició’ i ‘que bé que ho farem nosaltres’... el que ha de dir l’oposició...

Li falta personalitat a Sémper? No per a les ocasions que s’ho valen, quan la qüestió és molt més delicada que no pas l'article de Rajoy amb aquella racistada políticament deliberada i sense intenció de fer gràcia. Així, en aquella mateixa entrevista a la ràdio, davant la desafortunada expressió de Feijóo que l’absentisme “és un càncer”, Sémper va tocar-li el crostó: no li molesta personalment, però “cal ser conscients que hi ha gent a qui molesta determinades comparacions i que caldria tenir certa cautela a l’hora de fer-les”.

Chapeau. El portaveu del PP es guanya el meu desig exprés perquè em defensi per la pensada dels ex de Ciutadans passats a populars. Això sí, si entén que el despectiu “peperos” està escrit com a mer recurs perquè funcioni la referència. També per provocar, però sense “mala intenció”, de debò (hauria de dir membres del PP). I, sobretot, sempre que distingeixi bé què és sarcasme i qui en fa i qui no.