Josep Pons s’acomiada al Liceu tornant l’orquestra al centre

Ara sí, Josep Pons s’acomiada com a director musical del Gran Teatre del Liceu. “És impossible resumir aquests catorze anys, però estic content perquè el projecte que vam dissenyar s’ha complert gairebé fil per randa”, assegura convençut i agraït el mestre des del fossat, amb el seu faristol preferit, en la seva última roda de premsa. Un comiat per presentar també l’últim acte, la 8a simfonia de Mahler, el 24 de juliol. Al seu costat han volgut ser-hi tant el president del patronat, Salvador Alemany, com el director general, Valentí Oviedo, el director artístic, Víctor García de Gomar, i el director del cor, Pablo Assante.

Del seu balanç, Pons ha volgut destacar haver posat al centre una orquestra que abans es definia com a “nascuda per acompanyar les grans veus, o sigui, que no tenia entitat pròpia, i és justament l’orquestra de l’Estat espanyol que més pot lluir d’haver estat dirigida per Manuel de Falla, Arturo Toscanini, Bruno Walter o Igor Stravinsky. Això va canviar en treballar en la visibilitat i la centralitat”. Amb Pons s’ha incorporat nous músics –han passat de 67 a 94–, però s’ha anat més enllà de l’òpera programant cicles simfònics i de música de cambra. “Hem aconseguit atraure el millor talent de les noves generacions, que desitgessin venir al Liceu, i quasi puc dir que s’ha posat de moda entre els músics”.

Després d’haver dirigit 84 títols diferents en 360 funcions amb més de mig milió d’espectadors, Pons deixa una “orquestra sana i saludable, que sent els colors i que s’entrega absolutament a cada funció. Aquesta és la meva felicitat més gran. En el futur, espero venir a escoltar un concert i dir: ‘Que ben parit, sona bé!’. La meva funció ha estat molt més de sembrador que de recol·lector, ho tinc assumit”. No ha estat fàcil. Quan va entrar s’acabaven d’acomiadar 15 músics, hi havia molta tensió i manca de confiança. Pons és conscient que tant ell com Antoni Pallés –llavors director del departament musical– van haver de treballar molt per “reconstruir les relacions humanes, perquè tothom vulgui donar el millor. En la música no es tracta només de tocar la nota que toca, hi ha un intangible que es pot dir màgia, duende, calambrazo o el que sigui, és inefable i treballem perquè això es produeixi. Encara que una orquestra no és una democràcia, jo he estat més còmplice que autoritari”. “No tinc sinó paraules d’agraïment per haver pogut formar part d’aquest equip i que se m’hagi deixat treballar”, ha insistit.

“Encara que una orquestra no és una democràcia, jo he estat més còmplice que autoritari”

Amb un peu ja a la Deutsche Radio Philharmonie de Saarbrücken, Pons posarà punt final a la tasca al Liceu –tot i que en serà director musical honorari– amb la culminació de la integral simfònica de Mahler amb una 8a simfonia que ha definit com “l’Everest del món simfònic”. A més de l’orquestra i el cor del Liceu, hi participaran el Cor Nacional d’Espanya, la Polifònica de Puig-reig i el Cor Vivaldi, amb solistes de primer nivell: Michael Spyres, Elisabeth Teige, Nicholas Brownlee, Albert Dohmen, Jacquelyn Wagner, Elena Villalón, Beth Taylor i Mihoko Fujimura.